Els carabassons de l’hort del meu pare estan en ple apogeu. Enguany ha sembrat carabassons dels de sempre i d’aquesta varietat que veis aquí i que semblen estar entre el carabassó i la carabassa. Si no els heu tastat mai vos aconsell que els proveu. Són boníssims i amb una textura cruixent excel·lent per fer-ne un carpaccio o per farcir, com he fet jo… una meravella, perquè a més de ser gustosos queden molt vistosos en el plat. Continua la lectura de “Carabassons farcits de lluç”
La proposta de Memòries d’una cuinera d’aquest mes anava sobre “mel i mató”, fàcil, no? massa fàcil per no poder-se complicar una mica. A Mallorca no solem menjar brossat (mató) amb mel i no és com a Catalunya on és habitual que formi part de les postres.
La meva versió és molt fàcil de fer, només que és millor que es faci d’un dia per un altre per a què qualli bé. Si canviau el brossat per formatge cremós tendreu una tarta philadelphia de tota la vida. He baratat la nata per llet evaporada per alleugerir una mica el pastís. La veritat és que estic contenta amb el resultat, la mescla de les textures és interessant i les nous semblen papallones atrapades en ambre, les pobres! Continua la lectura de “Pastís de brossat amb gelatina de mel i caramels de nous”
La Xarlota no és més que una mousse de fruites amb melindros, que pot ser gelada o freda i a la qual no s’hi aplica cocció. Es poden fer de la fruita que més vos agradi. Jo aprofitant que els albercocs estan en plena temporada he trobat que podria quedar molt bé. A mi m’agraden moltíssim i ja he aprofitat per fer-ne confitura. Les quantitats són per a un motlle desmuntable de 18 cm de diàmetre. Em sap greu per la foto del tall perquè no ha quedat massa bé però així teniu una idea aproximada de com queda. Continua la lectura de “Xarlota d’albercocs”
Aquesta recepta és tan fàcil de fer que només la foto ja s’explica per si mateixa. La única cosa que pot dur més feina és dessalar el bacallà i com que en podeu comprar al punt de sal i de bona qualitat a molts establiments, vos podeu saltar aquest pas. Aquest és un peix amb moltes possibilitats i que es conserva millor que d’altres. I així, esmicolat, és un bon recurs per a una amanida fresca. Continua la lectura de “Timbal fresc de bacallà”
El souvlaki és la versió grega dels pintxos i esper que el títiol de la recepta no hagi retgirat a ningú. Els podeu amanir de la manera que volgueu, amb herbes o espècies i poden ser del que més us agradi. En general faig els pintxos de pollastre amb moltes espècies diferents. Però avui he canviat una mica i així no em cans tant del mateix. Un altre dia publicaré la recepta de pollastre. Continua la lectura de “Souvlakis (pintxos de porc) amb menta i fonoll, crema mutabal, salsa de iogurt i pa de pita especiat”
Ja toca Recepta del 15 una altra vegada i aquest mes m’encanta perquè la proposta va de còctels i vull aprofitar per publicar una recepta familiar. He vist fer el “Tiburón” en moltes ocasions, sempre a festes familiars on el meu tio Biel, el seu autor, era requerit per les germanes, cosines i nebodes per a què exercís de barman i els en preparàs un com a aperitiu. Ell, home inquiet en molts camps i autor del llibre Aplec d’usos de cuina al Pla de Mallorca, entre d’altres, va conèixer de ben a prop el món dels còctels i les begudes. Primer a l’hotel de Cala d’Or on va fer feina en ple boom del turisme i després com a treballador de la destil·leria 2 Perellons. Guard com un incunable un llibre seu de licors del qual, que jo sàpiga, només n’hi ha dues còpies. Continua la lectura de “Còctel “Tiburón””
M’agrada fer tartaletes perquè tenen moltes possibilitats: tipus quitxe, com una simple panera-recipient farcides del que més ens agradi, calentes, fredes, dolces o salades… i en general solen quedar boniques i amb una presentació agradable. Les d’avui semblen enrevessades i no ho són gens, es fan en un moment. Per mi han estat un experiment però n’he quedat contenta.
El formatge cottage és un formatge semi-desnatat, cremós i granulat, semblant al brossat però més suau de gust i no tan dens, molt agradable al paladar. El trobareu en molts supermercats. Una coneguda cadena valenciana en té i a molt bon preu.
Amb les quantitats esmentades en surten tres en motllos desmuntables de 12 cm de diàmetre. Continua la lectura de “Tartaletes amb verdures confitades i formatge cottage”
Amb la calor ve molt de gust menjar coses fresques, que es puguin deixar fetes a la gelera i que siguin lleugeres. Aquesta recepta recull totes aquestes qualitats i per aquest motiu crec que és un bon moment per publicar-la. Tornar de la platja i tenir el dinar fet no té preu!
Un dels meus llibres de referència a l’hora de fer pa és Pan, de la chapata al centeno, de na Linda Collister. Hi ha idees molt bones i fa un recorregut bastant encertat dels pans que es fan arreu del món. És fantàstic que amb pocs ingredients bàsics en surti una cosa tan deliciosa. I el millor és que quasi tots la tenim en comú.
Per fi he agafat el punt a la màquina de pasta que em vaig comprar a principis d’any. La qüestió és que no tenc per costum menjar-ne sovint i he practicat molt poc. Darrerament, però, li he agafat el gust i trob que hi ha una diferència abismal amb la de compra, no té res a veure. Tant la textura com el sabor canvien molt i la notes més lleugera.
Continua la lectura de “Raviolis de pasta feta a casa amb verdures i pesto”
