Receptes salades
Tenc les carxofes tan presents en la meva dieta que em costa no incloure-les cada temporada en una recepta pel blog. Aquest és un plat senzill que fareu en un moment, quasi no necessita descripció. A mi m’agrada la pasta llarga però voltros podeu triar la que tengueu a casa o sigui del vostre gust. Alerta amb la sal, com que l’anxova sol ser gustosa no en necessita gaire. Esper que la suggerència vos faci gola.
Continua la lectura de “Pappardelle amb carxofes i anxoves”
És habitual trobar potons aguiats a bars i a restaurants de cuina tradicional mallorquina, sobretot en aquells especialitzats en variats. És una recepta que no presenta cap dificultat, el secret està en coure bé els peus de porc.
Ara que és temps de bolets els he usat d’acompanyament, perquè hi diuen molt bé. També casen amb l’ensaladilla o, simplement, amb una llesca de pa. La salseta bé ho val!
Continua la lectura de “Potons”
El conill amb ceba és un dels plats més coneguts i cuinats de la nostra gastronomia. Una recepta molt recurrent per a un dinar familiar perquè en poden fer per a molta de gent i és econòmic. A més a més admet altres variants, canviar el conill per pollastre o enriquir-lo amb marisc com les gambes o la llagosta.
He consultat diferents llibres però tanmateix he optat per la recepta de ma mare, amb tocs personals, com la picada final. Ja veureu que és un plat molt fàcil de fer i amb pocs ingredients; això sí, sigueu generosos amb la ceba i no l’escatimeu ni vos passeu amb la cocció o desapareixerà com ànima de Robert. Continua la lectura de “Conill amb ceba”
Aquesta recepta és només una excusa per fer una entrada on hi aparegui la socca, una crep que es fa només amb aigua i farina de cigró a parts iguals. És molt fàcil de fer i una fantàstica alternativa al gluten. Jo la faig moltes vegades per berenar al matí, farcida de lletuga i alvocat, salmó marinat o formatge tendre…
La recepta de les verdures és una variant d’una de Yotam Ottolenghi, del llibre El gourmet vegetariano i crec que vos pot servir per acompanyar altres plats a la perfecció.
Continua la lectura de “Socca amb verdures confitades, tàperes i salsa satziki”
La colflori és una verdura que està a l’alça, tal i com es pot veure en nombroses receptes en els darrers temps. I no és estrany, ja que posseeix magnífiques propietats: té molta fibra, és bona per a la memòria , és antioxidant i com la resta de verudres crucíferes, redueix el risc de contreure alguns tipus de càncer.
En aquesta recepta l’he preparada com si es tractàs d’un arròs i ja veureu que les variants poden ser tan grans com la vostra imaginació.
Acompanyarem el plat amb un ou escalfat i un mojo verd, una salsa canària molt versàtil i gustosa.
Continua la lectura de “Fals arròs de colflori amb bolets, ou escalfat i mojo verd”
Els cocarrois són la meva debilitat. M’agraden moltíssim i també experimentar provant noves receptes. A casa meva no n’hem fet mai amb pasta dolça, ni tampoc amb peix. Per això permeteu-me que abusi un poc més de na Caty Juan de Corral, aquesta vegada del llibre Repostería balear i publiqui aquesta recepta. La pasta no queda molt cruixent però el resultat és molt bo. Continua la lectura de “Novembre: cocarrois dolços de mussola”
Les vieires me semblen tenir una mossegada suculenta i deliciosa,. A Mallorca no són massa populars i no en trobes ni al mercat ni als restaurants. És més fàcil trobar-les congelades o per peces en llocs especialitzats. A mi m’agraden com a entrant perquè queden molt vistoses. He pensat en acompanyar-les d’una crema de remolatxa i patata per fer un terra i mar ben acolorit. Per altra banda, aquesta crema la podeu emprar com a acompanyament en qualsevol plat. Continua la lectura de “Vieires amb crema de patata i remolatxa”
En aquesta selecció de receptes dels clàssics de la cuina de l’illa no hi podia faltar el receptari de capçalera de moltes cases, em referesc a Cocina selecta mallorquina, de na Coloma Abrinas Vidal, possiblement el best seller de la nostra gastronomia. Ma mare l’ha fet servir sovint de manual per a les seves consultes: «Ves a cercar-me el llibre de Madò Garumbau», em diu… (malnom segurament inventat per ella) i ja saps que el llibre en qüestió no és altre que aquest. Continua la lectura de “Octubre: Llom amb salsa de magranes”
Estam en plena temporada de llampuga així que és el millor moment per cuinar-la i fer noves receptes. En aquest blog hi trobareu la recepta de la llampuga amb pebres, la recepta més coneguda i clàssica. Avui public un tàrtar, un plat molt fresc i fàcil. Només hem de tenir la precaució de congelar el peix 48 hores abans, per evitar ensurts amb l’anisakis. Continua la lectura de “Tàrtar de llampuga”
A tots i a cada un del receptaris de cuina antiga que he llegit hi ha una recepta de greixonera d’albergínies i totes són pràcticament similars. La que més m’ha cridat l’atenció, però, és la del llibre de “La cuina de sa Vall”, de n’Apol·lònia Adrover; perquè hi incorpora un allioli, un punt més de sofisticació. Jo he intentat fer-lo més lleuger i he optat per coure les albergínies al forn en lloc de fregir-les.
Aquesta recepta pot servir-vos com a entrant o com un acompanyament per a un altre plat. El podeu fer d’un dia per a un altre i menjar-lo calent o fred. A casa meva ha tengut molt bona acollida i no serà la darrera vegada que el faci. També hi he afegit formatge de cabra i fulles de sàlvia i romaní que li dona un punt més de sabor i m’ha servit com a plat únic. Continua la lectura de “Agost: pastís d’albergínies de sa madona de sa Vall”
