Té es cap com una magrana;
ses oreies, com dos plats;
ets uis, com a dos llevats:
has de veure si m’agrada!
Del Cançoner del Pare Ginard
La magrana és una de les fruites més representatives de la tardor. Quan es clivella, els grans guaiten talment llàgrimes de sang glaçada en una ferida oberta.
Continua la lectura de “Sorbet de magrana”
Fa molt de temps que faig aquesta recepta i sempre he obtingut molt bon resultat. L’herballuïsa o marialluïsa té un aroma i un sabor un tant cítric que fa que sigui un gelat fantàstic, gens embafós i ben sorprenent. Les herbes aromàtiques són bones aliades per donar un aire nou a les nostres postres. Sempre he emprat les fulles fresques perquè tenc la sort de tenir un arbust al jardí, però si no en teniu en trobareu de seques a qualsevol herboristeria. Continua la lectura de “Gelat d’herballuïsa”
Aquest és un dels meus pastissos preferits i feia temps que el volia publicar. Els pastissos de poma solen agradar molt i són una bona opció després d’un dinar.
He combinat diferents tipus de poma (granny smith amb pink lady) i hi he afegit calvados. A mi m’agrada enfornar aquests pastissos el mateix dia perquè la base queda més bé. Si no teniu temps podeu preparar-ho tot el dia abans i després només serà muntar i enfornar. Jo en general ho faig així i en un momentet el tenc a punt.
Continua la lectura de “Pastís normand de poma”
Per fer aquesta recepta n’he fet una de dues. He agafat el farcit dels robiols de verdura menorquins i els he unit a la pasta que feim a ca nostra de sempre, una massa fina, no gaire dolça i que, a diferència d’altres, no perd amb els dies.
M’agrada que siguin uns robiols que donin joc, ni postres ni entrants, només el que voldreu vosaltres que siguin. Aquesta és només una idea, si el farcit no és del vostre gust hi podeu posar el que volgueu: confitura, crema, crema de xocolata, cabell d’àngel,… imaginació al poder!
Continua la lectura de “Robiols de verdura”
El flaó és el pastís més popular de la rebosteria eivissenca. Unes postres que daten de l’època medieval, fresques i saboroses i que aguanten molt bé el pas dels dies. Me sembla que és una boníssima manera d’acabar un dinar o acompanyar un cafè o un te a mitjan horabaixa. He vist diverses receptes del flaó i finalment m’he fet la meva, mesclant el formatge tendre amb el brossat i el formatge d’ovella, pensant en el gust i la cremositat.
Continua la lectura de “Flaó”
Segons conten, la tortada pavlova es va fer en honor de la ballarina russa Anna Pavlova, per això és etèrea i lleugera, cruixent per fora i cremosa per dins. Austràlia i Nova Zelanda se’n disputen la procedència i sigui d’on sigui, sembla cosina del cardinal de Lloseta. Continua la lectura de “Pavlova de figues”
Per setembre és temps de collir ametles i tastar l’anyada. Per això, encara que es mengen més per Nadal, he cregut oportú iniciar l’estació tardorenca amb un dolç antic, una pasta fullada més tosca i rústica que la pasta dels doblegats, però contundent i saborosa per encarar els primers aires freds. La pasta reial és un dels farcits més antics i emprats de la rebosteria i trobareu infinitat de versions. La que veis aquí és ben senzilla perquè acompanya a una pasta contundent i crec que així n’hi ha a bastament.
Tot i la feina que duen, valen la pena pel resultat final. La versió d’aquest mes, és fruit de diferents manuals: el de na Caty Juan de Corral i el d’en Tomeu Arbona, Rebosteria tradicional de Mallorca i altres consultes que he fet per la xarxa. Continua la lectura de “Setembre: tombats farcits de pasta reial”
Amb la calorada bé ho val permetre’s un tassó de gelat ben fresquet, i si el gelat és fet a casa, és un plaer irrenunciable. Aquí trobareu un gelat molt cremós, no excessivament dolç i ben interessant amb els matisos del caramel.
La recepta és del llibre La rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de na Caty Juan de Corral, tot un referent a seguir per a la gent interessada en la rebosteria de les Illes Balears i per saber d’on venim. Continua la lectura de “Juliol: gelat de crema i caramel amb nous caramel·litzades”
Cercant una recepta senzilla vaig trobar aquest gató de patata, una coca que desconeixia completament. Em va atreure la poca quantitat d’ingredients. De bones a primeres, em feia desconfiar i posar en dubte el resultat final. No vaig voler afegir-ne d’altres, com fruits secs. Tanmateix era un risc assumible si el que sortia del forn anava a parar al fems. Ara que ja he comprovat els resultats he de dir que estic gratament sorpresa. Surt una coca humida que recorda al sabor del gató d’ametla. Provau de fer-lo, no vos decepcionarà.
Cercant per internet he trobat la versió salada, un plat típic de la gastronomia napolitana i siciliana. No hi veig massa nexes en comú però aquí deix la dada.
Aquesta recepta és una adaptació del llibre La cuyna mallorquina de Pere d’Alcàntara Penya. Continua la lectura de “Gató de patata”
Era prou habitual que en fer panades, cocarrois o espinagades, si s’acabava el farciment, s’aprofitassen els sobrants de pasta per fer aquestes coques de tallades. No es podia tirar res així que amb una mica de sobrassada, botifarró i sucre bastava per fer unes postres senzilles i ben saboroses.
A casa meva sempre ha tengut molt d’èxit ja que gràcies al saïm i el sucre queda cruixent talment una pasta de fulls. Deix aquí la recepta partint de les mesures de la massa per a cocarrois o espinagades que faig dividida per 4 i arrodonida, però és només orientativa. Podeu partir de la que faceu a casa vostra. Continua la lectura de “Coca de tallades o coca d’aprofitament”
taulaposada 