Segons conten, la tortada pavlova es va fer en honor de la ballarina russa Anna Pavlova, per això és etèrea i lleugera, cruixent per fora i cremosa per dins. Austràlia i Nova Zelanda se’n disputen la procedència i sigui d’on sigui, sembla cosina del cardinal de Lloseta. Continua la lectura de “Pavlova de figues”
Per setembre és temps de collir ametles i tastar l’anyada. Per això, encara que es mengen més per Nadal, he cregut oportú iniciar l’estació tardorenca amb un dolç antic, una pasta fullada més tosca i rústica que la pasta dels doblegats, però contundent i saborosa per encarar els primers aires freds. La pasta reial és un dels farcits més antics i emprats de la rebosteria i trobareu infinitat de versions. La que veis aquí és ben senzilla perquè acompanya a una pasta contundent i crec que així n’hi ha a bastament.
Tot i la feina que duen, valen la pena pel resultat final. La versió d’aquest mes, és fruit de diferents manuals: el de na Caty Juan de Corral i el d’en Tomeu Arbona, Rebosteria tradicional de Mallorca i altres consultes que he fet per la xarxa. Continua la lectura de “Setembre: tombats farcits de pasta reial”
Amb la calorada bé ho val permetre’s un tassó de gelat ben fresquet, i si el gelat és fet a casa, és un plaer irrenunciable. Aquí trobareu un gelat molt cremós, no excessivament dolç i ben interessant amb els matisos del caramel.
La recepta és del llibre La rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de na Caty Juan de Corral, tot un referent a seguir per a la gent interessada en la rebosteria de les Illes Balears i per saber d’on venim. Continua la lectura de “Juliol: gelat de crema i caramel amb nous caramel·litzades”
Cercant una recepta senzilla vaig trobar aquest gató de patata, una coca que desconeixia completament. Em va atreure la poca quantitat d’ingredients. De bones a primeres, em feia desconfiar i posar en dubte el resultat final. No vaig voler afegir-ne d’altres, com fruits secs. Tanmateix era un risc assumible si el que sortia del forn anava a parar al fems. Ara que ja he comprovat els resultats he de dir que estic gratament sorpresa. Surt una coca humida que recorda al sabor del gató d’ametla. Provau de fer-lo, no vos decepcionarà.
Cercant per internet he trobat la versió salada, un plat típic de la gastronomia napolitana i siciliana. No hi veig massa nexes en comú però aquí deix la dada.
Aquesta recepta és una adaptació del llibre La cuyna mallorquina de Pere d’Alcàntara Penya. Continua la lectura de “Gató de patata”
Era prou habitual que en fer panades, cocarrois o espinagades, si s’acabava el farciment, s’aprofitassen els sobrants de pasta per fer aquestes coques de tallades. No es podia tirar res així que amb una mica de sobrassada, botifarró i sucre bastava per fer unes postres senzilles i ben saboroses.
A casa meva sempre ha tengut molt d’èxit ja que gràcies al saïm i el sucre queda cruixent talment una pasta de fulls. Deix aquí la recepta partint de les mesures de la massa per a cocarrois o espinagades que faig dividida per 4 i arrodonida, però és només orientativa. Podeu partir de la que faceu a casa vostra. Continua la lectura de “Coca de tallades o coca d’aprofitament”
Els bundt cakes són pastissos fets en motllos circulars en forma d’anell, amb un forat al mig, per a què la calor del forn es reparteixi igual per totes bandes. Els bescuits solen ser de massa densa i humida, de crosta cruixent i són característics de la reposteria dels Estats Units. Hi ha infinitat de formes, de motllos sorprenents i preciosos amb els quals es poden fer multitud de receptes. La que veis aquí l’he treta d’un dels meus blogs preferits, de Sweet and sour, només que he canviat el glassejat per la gelèe de xocolata que ja havia fet per al Brownie tres textures de xocolata. Continua la lectura de “Bund cake de xocolata i la seva gelèe… mort per xocolata!”
Una de les fruites de tardor que més m’agrada i consumesc és la carabassa. Rostida a làmines dins el forn, només amb una mica d’oli, pebre bo i sal és un dels meus sopars més recurrents. En postres l’havia feta en bescuits però no en aquesta versió del pastís de carabassa americà. Vaig partir de la recepta del llibre de Hummingbird però al final hi he fet bastantes modificacions, sobretot perquè duia molt de sucre, cosa comú en els dolços americans.
Continua la lectura de “Pastís de carabassa amb nata i caramel salat”
Tot i que cada any em propòs tenir el blog actiu durant l’estiu, publicar receptes fresques i fàcils, gelats nous,… sempre l’acab abandonant i em pas tres mesos bons sense publicar res. El que passa és que no tenc temps per dedicar-li i m’agrada poder fer les fotos al meu ritme, sense que ningú estigui pendent de mi.
Els brownies són tan fàcils de fer i donen un resultat tan òptim que crec que és la millor manera de retornar. En aquest blog trobareu altres receptes de brownies: amb diferents cremes, de garrova, de xocolata blanca… Per fer aquest pastís només heu de tenir en compte un parell de punts bàsics: Mesclar els ingredients sense batre massa, per a no incoporar aire. No posar llevat de cap tipus i no coure en excés per evitar que sigui molt sec. Si seguiu aquests punts bàsics obtindreu un brownie per llepar-vos-ne els dits!!! Continua la lectura de “Brownie amb praliné d’avellanes”
Un dels pastissos més senzills i que donen millor resultat són els de formatge. A casa meva agraden molt i quan fa un temps que no en faig solc rebre bastantes peticions per a què en torni a cuinar. Un dels millors punts forts d’aquest dolç és que té moltes variants: amb forn, sense, amb fruites, xocolata,…. El que public aquí crec que és dels més senzills i us servirà de base si el voleu fer substituint les fraules per una altra fruita o, senzillament, fer-lo sense res. Continua la lectura de “Pastís de formatge i fraules”
El Pastís Òpera és un pastís clàssic de la rebosteria francesa, l’autoria del qual s’atribueix a diversos pastissers de renom. El que sí sembla clar és que el seu nom fa honor a l’edifici de l’Òpera Garnier de París. Aquest pastís té forma quadrada i es compon per fines capes de bescuit gioconda (bescuit esponjós d’ametla) crema de mantega al cafè, crema de xocolata i xarop de cafè. Es sol acabar amb una capa de geleé de xocolata, cosa que no he fet jo però que podeu fer mirant la recepta de la geleé punxant aquí. Continua la lectura de “Pastís Òpera”
