Estam en plena temporada de llampuga així que és el millor moment per cuinar-la i fer noves receptes. En aquest blog hi trobareu la recepta de la llampuga amb pebres, la recepta més coneguda i clàssica. Avui public un tàrtar, un plat molt fresc i fàcil. Només hem de tenir la precaució de congelar el peix 48 hores abans, per evitar ensurts amb l’anisakis. Continua la lectura de “Tàrtar de llampuga”
Segons conten, la tortada pavlova es va fer en honor de la ballarina russa Anna Pavlova, per això és etèrea i lleugera, cruixent per fora i cremosa per dins. Austràlia i Nova Zelanda se’n disputen la procedència i sigui d’on sigui, sembla cosina del cardinal de Lloseta.
Per mi és un pastís ideal perquè té moltes coses que m’agraden: la puc fer el mateix dia, admet moltíssimes variants i és d’aprofitament. I dic que és d’aprofitament perquè és una de les maneres que tenc per utilitzar el blanc d’ou que tenc congelat*.
A més, a casa agrada molt la merenga, ma mare n’és una fan i d’ençà que ha tastat la pavlova està ben contenta quan la treim a taula. Per la xarxa abunden les pavloves de fruits vermells, feis-la si podeu, l’àcid de la fruita amb la dolçor combina molt bé. Aquí la teniu amb la fruita estrella de la temporada, la figa, acompanyada d’una crema anglesa. Continua la lectura de “Pavlova de figues”
Per setembre és temps de collir ametles i tastar l’anyada. Per això, encara que es mengen més per Nadal, he cregut oportú iniciar l’estació tardorenca amb un dolç antic, una pasta fullada més tosca i rústica que la pasta dels doblegats, però contundent i saborosa per encarar els primers aires freds. La pasta reial és un dels farcits més antics i emprats de la rebosteria i trobareu infinitat de versions. La que veis aquí és ben senzilla perquè acompanya a una pasta contundent i crec que així n’hi ha a bastament.
Tot i la feina que duen, valen la pena pel resultat final. La versió d’aquest mes, és fruit de diferents manuals: el de na Caty Juan de Corral i el d’en Tomeu Arbona, Rebosteria tradicional de Mallorca i altres consultes que he fet per la xarxa. Continua la lectura de “Setembre: tombats farcits de pasta reial”
A tots i a cada un del receptaris de cuina antiga que he llegit hi ha una recepta de greixonera d’albergínies i totes són pràcticament similars. La que més m’ha cridat l’atenció, però, és la del llibre de “La cuina de sa Vall”, de n’Apol·lònia Adrover; perquè hi incorpora un allioli, un punt més de sofisticació. Jo he intentat fer-lo més lleuger i he optat per coure les albergínies al forn en lloc de fregir-les.
Aquesta recepta pot servir-vos com a entrant o com un acompanyament per a un altre plat. El podeu fer d’un dia per a un altre i menjar-lo calent o fred. A casa meva ha tengut molt bona acollida i no serà la darrera vegada que el faci. També hi he afegit formatge de cabra i fulles de sàlvia i romaní que li dona un punt més de sabor i m’ha servit com a plat únic. Continua la lectura de “Agost: pastís d’albergínies de sa madona de sa Vall”
Amb la calorada bé ho val permetre’s un tassó de gelat ben fresquet, i si el gelat és fet a casa, és un plaer irrenunciable. Aquí trobareu un gelat molt cremós, no excessivament dolç i ben interessant amb els matisos del caramel.
La recepta és del llibre La rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de na Caty Juan de Corral, tot un referent a seguir per a la gent interessada en la rebosteria de les Illes Balears i per saber d’on venim. Continua la lectura de “Juliol: gelat de crema i caramel amb nous caramel·litzades”
Un dels receptaris que més m’emociona tenir és el de La cuinera pràctica, editat a Felanitx l’any 1935. No ho és només pel que conté, un gran mostra de cuina popular i senzilla, sinó perquè és el darrer receptari que es publicà abans de la guerra civil i perquè l’editor fou assassinat pel bàndol franquista per enveges i per les seves idees progressistes. El llibre que tenc a casa no és un original, sinó l’edició crítica editada per Miquel Font i Poquet en el 2008. Continua la lectura de “Juny: sardines farcides amb tomàtigues confitades”
Fa un parell d’anys vaig participar al programa Això és Mel fent la recepta de ma mare de la llengua amb tàperes. En Tomeu Caldentey i el seu equip muntaren una cuina improvisada damunt la plaça de l’església i hi gravaren aquesta part . Tenc un record confús d’aquest dia perquè als nervis de la gravació s’hi afegia un virus de panxa que no me deixava cuinar amb massa entusiasme. Des de llavors ençà he volgut publicar la recepta un grapat de vegades sense èxit. La recepta que veis aquí està feta amb llengua de vedella però podeu emprar-ne de me o de porc si ho preferiu.
No vos descobriré res nou tanmateix, però volia fer aquesta publicació perquè és la llengua amb tàperes que fa ma mare. Com tots els guisats, sol ser més bo d’un dia per un altre i també aguanta bé la congelació, a més, no necessita massa ingredients i és molt senzill de fer. Una vegada cuita la llengua, es fa en un moment. Continua la lectura de “Llengua amb tàperes i conserva de brots de taperera envinagrats”
De re cibaria, d’en Pedro Ballester, és un tractat exhaustiu de cuina menorquina que es publicà l’any 1923. Un autèntic tresor on inspirar-se en infinitat de receptes. Llegir el llibre, una primera edició que tenc el gust de tenir, va ser la mar de divertit perquè el desconeixement d’algunes paraules del menorquí antic, que no apareixen a l’Alcover-Moll, em va fer mobilitzar a en Toni Cladera, llubiner menorquí que em va ser de gran ajuda, mobilitzant a l’hora a altres menorquins amb les meves consultes.
Vos assegur que em va resultar difícil triar un plat i crec que vaig encertar. Altres receptes, tanmateix, queden guardades per a altres ocasions. Continua la lectura de “Maig: pilotes de carxofa i bacallà”
Aquests dies de confinament han provocat que els forns de les cases es posassen en marxa i que molts de nosaltres féssim pa i tenguéssim massa mare. M’agrada aquest retorn a les coses essencials i senzilles, als aliments bàsics cuinats per noltros, dedicar un temps a alimentar-nos bé. Imagin que quan tornem a la vida de sempre ens n’oblidarem una mica de tot això i del pa fet en casa. Però mentre dura m’omple de tendresa i em retorna a les contarelles de la meva padrina, de quan compartien el llevat amb els veïnats. Feia molt de temps que no feia pa ni en publicava cap recepta així que aquí va aquesta, molt fàcil de fer. Me semblen uns panetets molt adients per berenar al matí. Continua la lectura de “Panets rodons”
Cercant una recepta senzilla vaig trobar aquest gató de patata, una coca que desconeixia completament. Em va atreure la poca quantitat d’ingredients. De bones a primeres, em feia desconfiar i posar en dubte el resultat final. No vaig voler afegir-ne d’altres, com fruits secs. Tanmateix era un risc assumible si el que sortia del forn anava a parar al fems. Ara que ja he comprovat els resultats he de dir que estic gratament sorpresa. Surt una coca humida que recorda al sabor del gató d’ametla. Provau de fer-lo, no vos decepcionarà.
Cercant per internet he trobat la versió salada, un plat típic de la gastronomia napolitana i siciliana. No hi veig massa nexes en comú però aquí deix la dada.
Aquesta recepta és una adaptació del llibre La cuyna mallorquina de Pere d’Alcàntara Penya. Continua la lectura de “Gató de patata”
