Cuina mallorquina · General · peix i marisc · Receptes salades

Bacallà a l’estil mongil

taulaposadaDeixa un comentari

El bacallà ha estat durant segles un dels grans protagonistes de la nostra cuina. La seva llarga
conservació el convertia en un aliment imprescindible quan el peix fresc era escàs o
inaccessible, però també en un ingredient capaç d’adaptar-se al ritme de les estacions. Si
durant l’hivern s’acompanyava amb verdures pròpies de la temporada com les fulles verdes,
amb l’arribada de l’estiu trobava els seus millors aliats en els fruits de l’hort: les tomàtigues, els
pebres i, en alguns casos, les albergínies.

Continua la lectura de “Bacallà a l’estil mongil” →
carn · General · Receptes salades

Cuixa de moltó farcida

taulaposadaDeixa un comentari

A Eivissa i Formentera el vocabulari relacionat amb el bestiar transmet una manera de viure on
la cria d’ovelles i cabres formava part de l’economia pagesa i de l’alimentació quotidiana. No es tracta simplement d’una abundància de noms, sinó d’un lèxic precís que permetia distingir els animals segons l’espècie, el sexe, l’edat o la seva funció dins la guarda.

Continua la lectura de “Cuixa de moltó farcida” →
Cuina mallorquina · General · postres · receptes dolces

Coixins imperials

taulaposadaDeixa un comentari

La rebosteria tradicional constitueix un dels patrimonis gastronòmics més rics de les Illes
Balears. L’intercanvi cultural, l’aprofitament dels recursos disponibles i la transmissió del saber
culinari de generació en generació han donat lloc a un repertori extraordinàriament ampli de
coques, pastes, pastissos, galetes i confits que han acompanyat les celebracions religioses, les festes familiars i el calendari agrícola. Aquesta diversitat no només respon a la creativitat dels forners i pastissers, sinó també al paper fonamental que han exercit les cuines domèstiques, els convents i les cases benestants en la conservació i transmissió d’aquest patrimoni.

Continua la lectura de “Coixins imperials” →
cremes i sopes · Cuina mallorquina · General · Receptes salades · verdures

Sopes d’estiu amb figues

taulaposadaDeixa un comentari

L’estiu s’allarga com una ombra pesada. No hi ha conversa que no s’enceti amb la feixuguesa
d’aquests mesos, de la dificultat de suportar les altes temperatures i de com la humitat s’ha
enganxat a la pell com una tela pesada. Diuen que l’any que ve encara seran més altes i
respiram profund mentre pensam com ho podrem suportar. Però ens hi adaptarem, per
supervivència, com ens hem adaptat al que ens donava la terra, als canvis del paisatge, a la
pèrdua.

Continua la lectura de “Sopes d’estiu amb figues” →
conserves · Cuina mallorquina · General

Figues seques

taulaposadaDeixa un comentari

Del petit rebost en treia un pot de vidre preciós que tenia fruites en relleu. Un pot especial
d’aquells que es guarden per a estotjar-hi coses valuoses o per a lluir sobre la taula quan tens
convidats. De dins en tragué una boleta plana, arrugada i seca com les seves mans, com si es
tractàs d’una extensió d’ella mateixa. Jo llavors no entenia que el que m’oferia era una llepolia
molt preuada. Record el gust de l’anís i el crec-crec de les llavoretes de la figa mentre la
rosegava. I també a ella al davant meu amb la mà estesa plena de generositat.

Continua la lectura de “Figues seques” →
General · pasta i arròs · postres · receptes dolces

Macarrons de Sant Joan

taulaposadaDeixa un comentari

El solstici d’estiu, el moment de l’any en què el dia és més llarg i la nit més curta, s’ha celebrat des de fa milers d’anys per moltes de les cultures que han poblat la terra. Es tractava de festes paganes on es feien celebracions rituals on es celebrava el triomf de la llum per damunt de la foscor. Aquest és el cas de les festivitats de la Grècia Clàssica dedicades al déu Apol·lo, déu del Sol, durant les quals s’encenien fogueres de caràcter purificador. Quan el cristianisme es va estendre l’Església va adaptar moltes d’aquestes festivitats ja existents. Aquest és el cas de Sant Joan, dia en què es celebra el naixement del sant. Segons la tradició sant Joan va néixer a les 12h de la nit, a la mateix hora que va néixer Jesús i just mig any abans que ell.

Continua la lectura de “Macarrons de Sant Joan” →
Cuina mallorquina · General · pastes salades · peix i marisc · Receptes salades

Escorball amb olives tapat de pasta de coca

taulaposadaDeixa un comentari

A casa som de secà, de terra endins, del Pla. El vent a prop nostre agita les branques dels
arbres en lloc de les veles de les barques i el mar és lluny, molt més lluny encara per als meus
avantpassats tot i comptar amb la mateixa distància. Dins el menjador de ca els meus padrins
materns hi havia una fotografia enorme en blanc i negre del moll vell de Palma. S’hi veien
alguns llaüts amarrats, les aigües quietes del port i també la Seu, immensa i silenciosa
dominant l’escena, com si vigilàs alhora la ciutat, la mar i a nosaltres, asseguts a taula. Una
gran finestra a tocar de l’aigua, un dia qualsevol, en una casa a l’interior de l’illa.

Continua la lectura de “Escorball amb olives tapat de pasta de coca” →
cremes i sopes · Cuina mallorquina · General · ous

Sopa d’ous farcits

taulaposadaDeixa un comentari

La morera imponent regalava ombra i fruits a les gallines quan n’era el temps. Hi havia prou espai per trescar tot el dia, per pellucar petites herbetes que no tenien temps de créixer o per acabar amb qualque insecte que havia tengut el mal cap d’entrar-hi. Al fons hi havia l’antiga soll on les aus anaven a pondre els ous i les antigues conilleres que ara servien per estotjar el gra. Un somier metàl·lic reconvertit en una porta que no es tancava mai convidava a les gallines a entrar quan el sol es ponia. M’agradava anar a cercar els ous, descobrir aquella ofrena que els animalons ens deixaven dins un caixó recobert de palla. Em sorprenia que fossin tan despreses, absents de gelosia per aquella caixeta perfecta que havia sortit del seu cos.

Continua la lectura de “Sopa d’ous farcits” →
carn · General

Costellam de porc amb salsa

taulaposadaDeixa un comentari

Sovint la veia ajaguda entre els arbres. Els rajos del sol es fonien entre les ombres de les alzines i ella s’hi deixava encalentir emperesida. Vaig veure néixer els porcellets, eren com a ratolins embolicats en una bava blanquinosa, desproporcionadament petits al costat de sa mare. A l’estiu grunyien i xipollejaven dins l’aigua fangosa mentre la truja grufava. Ara que el cicle vital havia acabat per a ells semblava derrotada i sola. Abstreta sobre un jaç de fulles pareixia un altar tocat per la claror, la gran pedra dels sacrificis.

Continua la lectura de “Costellam de porc amb salsa” →