Els estius els passàvem a fora vila. Un dels petits plaers d’aquella època eren els botellins de Lacao fred que ens bevíem sense quasi respirar cada matí. O la llet fresca que anàvem a cercar a la vaqueria que hi havia a prop de la caseta.
Continua la lectura de “Greixonera de brossat”
Bunyols sense forat
Una de les primeres festivitats de la tardor és el dia de les Verges, data que dóna peu a una de les mossegades més apreciades per a nosaltres, els bunyols. L’arribada del fred propicia el delit per les postres calentes, fregides en oli abundant i empolsinades de sucre fi.
Continua la lectura de “Jubanets”
Tenim la sort de ser hereus d’una rebosteria variada i rica en delicioses receptes. Amb ingredients comuns i poc variats es desplega tot un ventall de dolceses que ornamenten arreu els mostradors i taulells de les nostres pastisseries. Avui em cenyiré, amb l’espai que dispòs,a parlar d’una recepta pràcticament desapareguda com és la dels mostatxons.
Continua la lectura de “Mostatxons”
Té es cap com una magrana;
ses oreies, com dos plats;
ets uis, com a dos llevats:
has de veure si m’agrada!
Del Cançoner del Pare Ginard
La magrana és una de les fruites més representatives de la tardor. Quan es clivella, els grans guaiten talment llàgrimes de sang glaçada en una ferida oberta.
Continua la lectura de “Sorbet de magrana”
Els panellets i els panets de mort estan relacionats amb antics cultes funeraris en els quals es feien ofrenes de pa sobre les tombes. Els panets de mort, amb forma de cap i mortalla eren típics a Menorca. La seva elaboració va caure en desús i reviu ara intents de recuperació. En trobam testimoni en el llibre De Re Cibaria, de Pedro Ballester i es feia amb farina, saïm de vaca, aigua i una gran quantitat de llevat.
Els panellets apareixen als nostres receptaris a partir del s. XIX. I es feien amb ametla mòlta, sucre i ous. La recepta inclou actualment patata o moniato i altres fruits secs com els pinyons, el coco o la xocolata. Per la seva fórmula i manera de fer estan emparentats amb altres dolços de la nostra rebosteria com els amargos, el pa moixó o les capsetes d`ametla.
El panellets que aquí veureu els he fet a partir d’una recepta de les monges saleses del convent de la Visitació de Santa Maria de Palma, recollida en el magnífic treball La cuina conventual a Mallorca de Jaume Llabrés i Aina Pascual (2005).
Continua la lectura de “Panellets”
Sembla que a l’estiu fa més gola un pastís de formatge sense coure al forn… i s’agraeix amb la calorada que fa. Aquest és molt fàcil i no necessitareu massa ingredients. La base sí que l’he cuita per a què fos més cruixent però podeu fer-la en cru. També volia que fos sense gluten, si no teniu cap problema amb ell podeu substituir les nous del brasil per galetes tipus digestive.
Com que la crema no du gelatina vos aconsell que utilitzeu un motlle desmuntable d’uns 23-26 cm de diàmetre i així quedarà un pastís baixet. Si el feis molt alt tendrà perill d’esbucar-se.
Continua la lectura de “Pastís de formatge i iogurt”
Fa molt de temps que faig aquesta recepta i sempre he obtingut molt bon resultat. L’herballuïsa o marialluïsa té un aroma i un sabor un tant cítric que fa que sigui un gelat fantàstic, gens embafós i ben sorprenent. Les herbes aromàtiques són bones aliades per donar un aire nou a les nostres postres. Sempre he emprat les fulles fresques perquè tenc la sort de tenir un arbust al jardí, però si no en teniu en trobareu de seques a qualsevol herboristeria. Continua la lectura de “Gelat d’herballuïsa”
Aquest és un dels meus pastissos preferits i feia temps que el volia publicar. Els pastissos de poma solen agradar molt i són una bona opció després d’un dinar.
He combinat diferents tipus de poma (granny smith amb pink lady) i hi he afegit calvados. A mi m’agrada enfornar aquests pastissos el mateix dia perquè la base queda més bé. Si no teniu temps podeu preparar-ho tot el dia abans i després només serà muntar i enfornar. Jo en general ho faig així i en un momentet el tenc a punt.
Continua la lectura de “Pastís normand de poma”
Per fer aquesta recepta n’he fet una de dues. He agafat el farcit dels robiols de verdura menorquins i els he unit a la pasta que feim a ca nostra de sempre, una massa fina, no gaire dolça i que, a diferència d’altres, no perd amb els dies.
M’agrada que siguin uns robiols que donin joc, ni postres ni entrants, només el que voldreu vosaltres que siguin. Aquesta és només una idea, si el farcit no és del vostre gust hi podeu posar el que volgueu: confitura, crema, crema de xocolata, cabell d’àngel,… imaginació al poder!
Continua la lectura de “Robiols de verdura”
El flaó és el pastís més popular de la rebosteria eivissenca. Unes postres que daten de l’època medieval, fresques i saboroses i que aguanten molt bé el pas dels dies. Me sembla que és una boníssima manera d’acabar un dinar o acompanyar un cafè o un te a mitjan horabaixa. He vist diverses receptes del flaó i finalment m’he fet la meva, mesclant el formatge tendre amb el brossat i el formatge d’ovella, pensant en el gust i la cremositat.
Continua la lectura de “Flaó”
taulaposada 