La temporada de carxofes va arribant al seu final i és el millor moment per fer conserva i aprofitar el bon preu.
Hi ha gent que conserva les carxofes posant la mateixa mesura d’oli que de vinagre però a mi el vinagre no m’apassiona massa i les preferesc així.
A alguns pots hi vaig posar un bocí de pebre coent i a altres no, dependrà del vostre gust. També podeu canviar i posar-hi espècies o altres herbes. Continua la lectura de “Carxofes en conserva”
El peix que més m’agrada és el Cap Roig, un peix robust amb moltes espines i d’un color ataronjat i vermell tacat que el fa ben coneixedor. És un animal molt apreciat al Mediterrani i el seu preu sol ser elevat. Per a mi un Cap Roig bullit amb un raig d’oli d’oliva verge extra de la millor qualitat és un dels millors plats del món. Em feia moltes ganes fer una entrada on fos el protagonista. Quan els vaig veure al mercat no ho vaig dubtar gens, encara es movien! la peixatera em va dir que els acabaven de dur de la barca que té el seu home. Crec que mai havia comprat un peix tan fresc. Llàstima que a la fotografia no s’apreciï com es movien. Em varen fer tantes ganes que vaig pensar que faria un suquet. Continua la lectura de “Suquet de Cap Roig”
Em pens que la primavera serà més hivernenca que l’hivern mateix. I tot i que el fred no ens acaba de deixar, un geladet casolà sempre ve de gust. A mi m’agrada molt fer-ne per a acompanyar altres dolços, el contrast entre un i altre pot arrodonir molt bé el resultat final. Aquest estiu passat em vaig comprar una gelatera i trob que és una de les millors inversions si voleu fer gelats cremosos i de qualitat. La diferència es nota i val la pena si sou amants d’aquestes postres. D’ençà que la tenc, he fet diverses proves amb sabors més tradicionals i altres que no ho són tants. He fet experiments amb licors i un d’ells és aquesta recepta d’avui. En una altra ocasió vaig publicar com fer el licor d’herbes, si l’heu fet podreu treure-li rendiment usant-lo en altres receptes com aquest gelat. Ara entram en la millor època per a les herbes aromàtiques si és que teniu intenció de fer licor. Continua la lectura de “Gelat d’herbes dolces”
La panada és una de les pastes que més identitat tenen en la gastronomia de l’illa però, al mateix temps, cada casa té la seva pròpia recepta. A casa meva sempre hem fet la mateixa i l’únic canvi que s’ha produït amb els anys és que hem deixat de posar llevat així no es reblaneixen i duren més dies. D’ençà que tenc el blog he practicat altre maneres de fer-ne com les de pasta dolça i ara aquestes, que no duen saïm i s’escalda la farina, la qual cosa fa que ens quedi una pasta cruixent. Vaig treure la recepta del llibre “rebosteria tradicional de Mallorca”, d’en Tomeu Arbona, artesà propietari del Fornet de la Soca i que ha fet molta feina en la recerca de receptes pròpies de Mallorca, moltes de les quals s’han deixat de fer i es troben en situació de semi oblit. Continua la lectura de “Panades de pasta escaldada”
Un dels plats més populars de les festes de Pasqua i de la cuina de Mallorca és la freixura; coneguda arreu per frit o pel mal sonant frit mallorquí, que es fa amb la freixura del me. Un plat d’aprofitament que s’acompanya amb grells, patates i altres verdures segons la temporada i que s’aromatitza amb fonoll fresc i pebre coent. Tradicionalment els diumenges de Pasqua a Llubí i crec que a molts pobles de l’illa, les famílies van a la processó de l’Encontre, a l’Ofici i després es reuneixen al voltant de la taula per menjar freixura tots plegats.
Podria haver publicat una recepta de frit de me, ara que falten dues setmanes per a les festes de Pasqua però per fer un poc el contrari he cregut oportú publicar aquest de menuts de gallina que em va fer arribar el nostre amic Xavier. Un frit pràcticament igual en l’elaboració només que en aquest cas s’aprofiten els menuts de gallina o de pollastre, més suau en sabor i que pot ser una bona alternativa per a qui no li agradi el me. Continua la lectura de “Frit de menuts de gallina i pollastre”
Fins ara podíeu trobar al blog la coca amb verdura que hem fet sempre a casa meva, una coca de massa tovada que em sembla boníssima i que és ideal quan fa calor (veureu la recepta punxant aquí). Quan no tenc temps o en dies més freds, com els d’ara, em va molt bé la recepta que public avui perquè és ràpida i no porta llevat. Ja veureu que es fa en un minut i quasi bé no necessitau tenir balança. En èpoques d’estudiant la feia amb una tassa petita posant la mateixa mesura d’oli que de cervesa i la farina que es bevia. Tot i això m’estim més amb les proporcions que us detall perquè no té tant de greix. El farcit del damunt pot ser tan variat com la vostra imaginació us permeti: ceba caramel·litzada amb formatge de cabra, amb pebres torrats, de verdura, amb gules,… Jo vaig posar flocs de civada a la massa però si no en teniu posau el mateix pes en farina. És una coca cruixent, si la feis primeta, que sol tenir molt bon resultat. Continua la lectura de “Coca sense tou amb bacallà esqueixat”
Els pastissos de xocolata m’agraden molt, sobretot si són humits i cremosos, per això sovint em decant pels brownies. Aquest, tot i no ser-ho, és una delícia que reuneix totes les qualitats que m’agraden. Continua la lectura de “Pastís cremós de xocolata i avellanes”
Em pens que els molls eren l’única classe de peix que se’m resistia. Sempre els trobava un punt amarg i per això procurava no menjar-ne mai. Segons em va contar la peixatera, els molls que amarguegen són els de roca perquè tenen la panxa verda. Decidida a provar la teoria d’una entesa en la matèria he cedit a comprar-ne i la meva sorpresa ha estat molt i molt grata. Els he trobat suaus i ferms, boníssims!!!
A més, m’encanta quan vaig al mercat amb una idea i el que hi veig em fa canviar totalment d’opinió. No vull semblar flipada però és com si em diguessin “ep, Caterina, som aquí, tria’m!!!” aquesta recepta ha estat una sorpresa per a mi i l’he cuinada amb molt de gust. Esper que us agradi tant com a mi. Continua la lectura de “Molls amb saltejat de pèsols tendres, bulb de fonoll i pastanagues morades”
El licor de cassís és un licor originari de’Occitània que s’elabora amb groselles negres i aiguardent. A mi em recorda als parents francesos que, quan venien de visita a ca la padrina, solien dur presents dels “colmados” que tenien: uns dàtils enormes, caramels, cognac, calvados o aquest licor. Algunes vegades l’havia emprat en una ganatxe de xocolata i ara, en aquesta recepta, m’ha ajudat a potenciar el sabor de les pomes.
Aquesta és una recepta improvisada, per a un dinar de diumenge sense postres i pocs ingredients per elaborar-ne. I trob que va molt bé per aprofitar fruita de temporada o que ja comença a passar-se. No m’ha sortit molt dolça, la galette, si us agraden les postres ben ensucrades us aconsell que n’hi afegiu. Continua la lectura de “Galette de pomes amb licor de cassís”
Que bé que acompanyen les cremes en els dies de fred. Aquesta va quedar sedosa i amb un punt picant gràcies al gingebre, la coentor que desprenia em va semblar medicinal. Tenia una ricotta fumada que havia comprat al mercat de Santa Catalina de Palma, en una parada de productes italians i em va semblar un bon acompanyament. Aquesta crema és més aviat dolceta i la ricotta fumada, que és seca i salada m’oferia un contrapunt interessant. Si no trobau aquest formatge no passa res, un bon parmesà us servirà tot i que us la podeu menjar tal qual.
Continua la lectura de “Crema de moniatos i carabassa rostida especiada”
taulaposada 
