conserves · Cuina mallorquina · General

Confitura de prunes de frare llarg

Aquesta deu ser la confitura més fàcil de fer del món, la que manco feina du i una de les més apreciades. Les prunes de frare llarg es posen senceres, amb pell i pinyol. Només hem de vigilar de treure’ls algun copet. És una fruita de temporada i no és fàcil de trobar. Sort de les bones amistats que t’avisen i t’aconsegueixen el millor producte. Per altra banda també hi ha la discusió sobre si s’han de picar o no per evitar que esclatin durant la cocció. Jo no ho vaig fer i la veritat és que no s’obriren gaire.

Continua la lectura de “Confitura de prunes de frare llarg”
carn · conserves · Cuina mallorquina · entrants · General · Receptes salades

Llengua amb tàperes i conserva de brots de taperera envinagrats

Fa un parell d’anys vaig participar al programa Això és Mel fent la recepta de ma mare de la llengua amb tàperes. En Tomeu Caldentey i el seu equip muntaren una cuina improvisada damunt la plaça de l’església i hi gravaren aquesta part . Tenc un record confús d’aquest dia perquè als nervis de la gravació s’hi afegia un virus de panxa que no me deixava cuinar amb massa entusiasme. Des de llavors ençà he volgut publicar la recepta un grapat de vegades sense èxit. La recepta que veis aquí està feta amb llengua de vedella però podeu emprar-ne de me o de porc si ho preferiu.

No vos descobriré res nou tanmateix, però volia fer aquesta publicació perquè és la llengua amb tàperes que fa ma mare. Com tots els guisats, sol ser més bo d’un dia per un altre i també aguanta bé la congelació, a més, no necessita massa ingredients i és molt senzill de fer. Una vegada cuita la llengua, es fa en un moment. Continua la lectura de “Llengua amb tàperes i conserva de brots de taperera envinagrats”

conserves · entrants · General · llegums · Receptes salades · verdures

Hummus de moniato i conserva de formatge amb herbes aromàtiques. Facem l’aperitiu!

Sovint amb quatre coses que tenim a la gelera ens podem marcar una picada la mar de bona i diferent. Avui public dues idees per fer l’aperitiu o per a un entrant. Una ideea per aprofitar bocins de formatge que campen per la gelera i una altra de ben fàcil i que sol agradar a tothom. Com podeu veure a la foto, vaig aprofitar unes carxofes en conserva que encara tenia per fer una picada més diversa. Continua la lectura de “Hummus de moniato i conserva de formatge amb herbes aromàtiques. Facem l’aperitiu!”

conserves · General · Receptes salades · verdures

Carxofes en conserva

La temporada de carxofes va arribant al seu final i és el millor moment per fer conserva i aprofitar el bon preu. 

Hi ha gent que conserva les carxofes posant la mateixa mesura d’oli que de vinagre però a mi el vinagre no m’apassiona massa i les preferesc així.

A alguns pots hi vaig posar un bocí de pebre coent i a altres no, dependrà del vostre gust. També podeu canviar i posar-hi espècies o altres herbes. Continua la lectura de “Carxofes en conserva”

conserves · cremes i sopes · entrants · General · peix i marisc · Receptes salades

Brandada de bacallà amb confitura coenta de pebres i xips de remolatxa


brandada de bacallà amb xips de remolatxa

Hi ha entrants que amb pocs ingredients i servits en petits recipients poden quedar com un aperitiu ben vistós. És el que em va passar amb aquesta brandada, és tan fàcil de fer que només cal acabar-la de vestir per donar-li un poc de forma. Per altra banda, les confitures de verdures són un bon comodí per a tapes improvitzades, un toc de color i contrast a una simple torrada de forrmatge o de foie. Aquesta setmana n’he fet de pebres, aprofitant la collita de casa. Amb aquest temps, els pebressers no paren de donar fruit. Continua la lectura de “Brandada de bacallà amb confitura coenta de pebres i xips de remolatxa”

conserves · Cuina mallorquina · galletes · General · postres · receptes dolces

Pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada

pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada

La rebosteria de les Illes Balears és rica i variada: masses tovades, farcides, mantecados, torrons, crespells, doblegats, pastes salades amb carn, verdures o peix; coques bambes, quartos, panades., cocarrois, confitures… i la reina indiscutible i reconeguda a tot arreu: l’ensaïmada. De totes aquestes llepolies parlen dos llibres imprescindibles: Reposteria balear i La rebosteria de Mallorca, Menorca i Eivissa de na Caty Juan de Corral. Ambdós són un recull de receptes de les nostres pastes salades i dels dolços més característics. D’ells n’he extret aquesta recepta que des de fa temps em va cridar l’atenció. Aquesta és una de les receptes que es publicaran al calendari de la revista Sa Plaça. Tal i com vaig comentar en aquest blog, he fet 12 receptes, una per mes, amb una varietat local com a protagonista. Aquesta és la que dedic al pebre tap de cortí. Continua la lectura de “Pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada”

conserves · General · verdures

Paté de carabassa i nous

paté de carabassa nous

La carabassa compta amb grans propietat beneficioses per a la nostra salut. Conté un alt contingut en caroté, que una vegada al fetge es converteix en vitamina A. La verdura cuita preveu i alleugereix les inflamacions d’estómac i budells per la qual cosa és molt indicada per qui pateix d’estómac delicat, gastritis o irrritació de còlon. És diurètica i evita la retenció de líquids i càlculs renals. Estimula la funció del pàncrees i en conseqüènci,a és apropiada per a les persones diabètiques. I per acabar-ho d’arrodonir, és lleugera i molt indicada pel seu baix contingut cal·lòric. Continua la lectura de “Paté de carabassa i nous”

conserves · General

Confitura de llimona i ginebró: confitura de pomada.


Confitura de llimona i ginebró

Enguany la llimonera va carregada, les branques pengen esmorteïdes pel pes dels fruits i és una llàstima no aprofitar-los per a alguna cosa. La meva tia Antonina m’havia parlat de la confitura que feia i vaig pensar que el ginebró li podria donar un matís especial. I la veritat és que sí, que en sents el punt, com si menjasses confitura de pomada. Si no n’hi voleu posar, tanmateix, tendreu una confitura de llimona ben bona.

Com veureu, l’elaboració és més lenta però val la pena el resultat final. No faceu com jo, que vaig fer la primera cocció a la nit i vaig quedar dormida. En despertar, després de 5 hores, la casa estava plena de fum i a l’olla hi havia una massa dura, negra i brillant semblant al petroli. Li hauria d’haver fet una fotografia i enviar-la als desastres que publica a vegades El Comidista. En aquell moment, però, no estava per fotos, tanta sort que no ens va passar res greu, només una olla insalvable i una olor de cremat que va estar uns dies a desaparèixer. Continua la lectura de “Confitura de llimona i ginebró: confitura de pomada.”

conserves · entrants · General · pastes salades · Receptes salades

Muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga


Passejant per la blogosfera em vaig topar amb el blog Cocido de sopa i amb la recepta que veureu clicant a l’enllaç. Em va semblar una bona manera de fer uns muffins aprofitant diferents confitures que tenia en el rebost, així com un formatge fantàstic al qual no acabàvem de donar sortida a casa. Aquest estiu passat anàrem a Astúries i compràrem un tros de gamoneo, un formatge fumat i madurat posteriorment en coves, de gust fort i lleugerament picant. Ja he declarat en anteriors entrades la meva passió per la carxofa i per altres aliments, però la meva debilitat autèntica és el formatge. Per mi no hi ha cap embotit que pugui fer-li costat i quan vaig de viatge m’agrada tastar les varietats locals, sobretot aquelles que són imossibles de trobar a Mallorca. Mai no n’he trobat cap que no m’agradàs, tot i que n’hi ha de molt baixa qualitat al mercat, ben descartables. Només la gran quantitat de greix que aporta fa que no en mengi tan sovint com m’agradaria. Continua la lectura de “Muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga”

conserves · General

Confitura de taronja i gingebre

Confitura de taronja i gingebre

Una de les meves fruites preferides és la taronja. Supòs que és una qüestió sentimental perquè a casa sempre n’hem tengut. El meu padrí matern tenia un tarongerar preciós i n’estava molt orgullós. Es sabia totes les varietats de taronges i a nosaltres ens divertia que ens les recitàs: navel, navelate, valencialate, guashintona, de la guixa, sanguines, mandarines, clementines… i n’hi havia moltes més que ara no em vénen al cap. Record que les venien a petita escala, a amics o a coneguts i en algunes ocasions vaig acompanyar a la padrina a pesar les bosses amb la romana per deixar-les preparades per quan venguessin a cercar-les. Continua la lectura de “Confitura de taronja i gingebre”