Enguany la llimonera va carregada, les branques pengen esmorteïdes pel pes dels fruits i és una llàstima no aprofitar-los per a alguna cosa. La meva tia Antonina m’havia parlat de la confitura que feia i vaig pensar que el ginebró li podria donar un matís especial. I la veritat és que sí, que en sents el punt, com si menjasses confitura de pomada. Si no n’hi voleu posar, tanmateix, tendreu una confitura de llimona ben bona.

Com veureu, l’elaboració és més lenta però val la pena el resultat final. No faceu com jo, que vaig fer la primera cocció a la nit i vaig quedar dormida. En despertar, després de 5 hores, la casa estava plena de fum i a l’olla hi havia una massa dura, negra i brillant semblant al petroli. Li hauria d’haver fet una fotografia i enviar-la als desastres que publica a vegades El Comidista. En aquell moment, però, no estava per fotos, tanta sort que no ens va passar res greu, només una olla insalvable i una olor de cremat que va estar uns dies a desaparèixer. Continue reading “Confitura de llimona i ginebró: confitura de pomada.” →