carn · Cuina mallorquina · General · pastes salades · Receptes salades

Març: Pasteló de pollastre de corral i pomes saltejades

El pasteló és un pastís de pasta dolça tapat, habitual a les cuines de les cases de senyors. Generalment es serveix en dies de festa i  sol estar profusament decorat. Pot tenir tantes variants com es vulgui: peix, carn, verdures, dolç i salat. En aquest cas he fet servir la recepta de la pasta del receptari manuscrit de can March que em va donar la tia Maria de Can Cota i del qual en tenc una còpia. La recepta del farcit, en canvi, és de la tia Martina Corameta. Ambdues foren cuineres de cases senyorials i tant una com l’altra em parlaren d’aquests pastissos, gens habituals en els pobles. El motllo de pasteló consta de dos costats articulats, com el que veis a la imatge i que actua com a suport de la massa. No és molt fàcil de trobar però si cercau a les paradetes d’estris de cuina i ganivets de fires i mercats, potser tendreu sort. El meu el me va fer a posta el llauner de Porreres i li tenc una gran estima.

Continua la lectura de “Març: Pasteló de pollastre de corral i pomes saltejades”

cremes i sopes · Cuina mallorquina · General · peix i marisc · Receptes salades

FEBRER: Sopa aromàtica de peix i el seu paté

Podeu pensar que no té massa misteri aquesta sopa i és ben cert, només que l’ús de les herbes aromàtiques em va cridar l’atenció. Les vaig deixar infusionar al final de la cocció i no com indica la recepta original perquè m’agraden els brous lleugers. A part d’això és un fumet clàssic que tan bé vos anirà per prendre’l així, com a entrant, com a base per a un arròs o un guisat de peix. Amb les popes del peix vaig aprofitar per fer un entrant. És bastant entretingut treure les espines, sobretot si el peix és molt petit però si les picau bé per la picadora no les notareu gens.

Font: La cuyna mallorquina d’en Pere d’Alcàntara Penya, editat l’any 1886 i tot un èxit editorial a principis del segle XX. Continua la lectura de “FEBRER: Sopa aromàtica de peix i el seu paté”

carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

GENER: Baldana de xot farcida, amb guarnició de pastanagues a la taronja i romaní

Després de molt de temps torn a publicar i a actualitzar el blog. Enguany, com a mínim, ho faré una vegada al mes. I és que la revista Sa Plaça va tenir la idea de confiar-me les receptes que es troben en el parenòstic del 2020. La intenció era adaptar i revisar antics receptaris i llibres de mestres de la cuina mallorquina i menorquina. A mi el projecte em venia al pèl perquè per una part recull la meva part d’historiadora i per l’altre l’afició a la cuina. I com que tenc un grapat de llibres de cuina antiga vaig triar aquelles receptes que me feren més ganes publicar. Dotze receptes adequades a la temporada i que fossin variades: carn, peix, verdures, salat, dolç, pasta… dotze plaers rescatats que esper que siguin del vostre gust. Continua la lectura de “GENER: Baldana de xot farcida, amb guarnició de pastanagues a la taronja i romaní”

Cuina mallorquina · General · receptes dolces

Coca de Quarto

La recepta d’avui és una clàssic de la rebosteria mallorquina i no pot ser més senzilla, esponjosa i deliciosa…ideal per menjar amb gelat o xocolata calenta, encara que, tota sola, no necessita a ningú. Potser les mesures que es detallen a continuació us poden sonar estranyes i és que són el resultat de la conversió d’unces* a grams.

Aquesta coca, per mi, només té dos secrets, el primer és emprar midó de patata* en lloc de farina perquè fa que sigui més lleugera i esponjosa. El segon és utilitzar unes varilles elèctriques, millor si és una màquina tipus Kitchenaid, us facilitarà moltíssim la feina.

Amb aquests ingredients podeu fer quartos individuals o una coca com la que veis aquí. Continua la lectura de “Coca de Quarto”

Cuina mallorquina · General · peix i marisc · Receptes salades

Aguiat de bacallà amb carxofes, una recepta del s. XVIII

El bacallà deu ser el producte més apreciat i cuinat en temps de Quaresma, per això no podia deixar passar l’ocasió de publicar la recepta d’aquest aguiat, extret del receptari del s. XVIII de Fra Jaume Martí,“Modo de cuynar a la mallorquina” i que és considerat el primer receptari de cuina de Mallorca com a tal.

Aquest plat tan senzill i alhora tan esplèndid em sembla que parla molt de la Mallorca del seu temps: l’us de les espècies, del peix sec que es podia conservar amb facilitat, dels ingredients de proximitat i de temporada… Si teniu l’ocasió de revisar antics receptaris de cuina antics us n’adonareu de la riquesa i de l’elaboració dels plats, una riquesa que hem anat perdent pel camí a canvi d’una cuina més pràctica d’acord amb l’estil de vida actual. Reconec que no és fàcil compaginar llargs horaris de feina amb la cuina però vos anim a pegar-hi una ullada perquè segur que hi trobareu autèntiques delícies que no vos prendran tant de temps; la recepta d’avui n’és una bona mostra. Continua la lectura de “Aguiat de bacallà amb carxofes, una recepta del s. XVIII”

Cuina mallorquina · General · postres · receptes dolces

Coca de tallades o coca d’aprofitament

Era prou habitual que en fer panades, cocarrois o espinagades, si s’acabava el farciment, s’aprofitassen els sobrants de pasta per fer aquestes coques de tallades. No es podia tirar res així que amb una mica de sobrassada, botifarró i sucre bastava per fer unes postres senzilles i ben saboroses.

A casa meva sempre ha tengut molt d’èxit ja que gràcies al saïm i el sucre queda cruixent talment una pasta de fulls. Deix aquí la recepta partint de les mesures de la massa per a cocarrois o espinagades que faig dividida per 4 i arrodonida, però és només orientativa. Podeu partir de la que faceu a casa vostra. Continua la lectura de “Coca de tallades o coca d’aprofitament”

carn · Cuina mallorquina · General · Receptes salades

Llengua amb salsa de magrana

Quan vaig fer la recepta del motllo de colflori amb botifarró ja vaig parlar del llibre de cuina de Coloma Abrines. Un clàssic de la cuina mallorquina que sempre és interessant revisar i provar. Una de les receptes que m’havia cridat l’atenció era la llengua amb magrana. Després d’una prova que no me va satisfer he tornat a fer-la de diferent manera amb resultat satisfactori. Si sou lectors d’aquest llibre veureu que les receptes tenen moltíssimes interpretacions i variacions. Aquesta vegada he emprat la llengua de vedella, bastant més grossa que la de me. Tant és la que empreu, el que val la pena és fer la recepta. I ara que és temps de magranes és el moment idoni per posar-s’hi. Continua la lectura de “Llengua amb salsa de magrana”