carn · conserves · Cuina mallorquina · entrants · General · Receptes salades

Llengua amb tàperes i conserva de brots de taperera envinagrats

Fa un parell d’anys vaig participar al programa Això és Mel fent la recepta de ma mare de la llengua amb tàperes. En Tomeu Caldentey i el seu equip muntaren una cuina improvisada damunt la plaça de l’església i hi gravaren aquesta part . Tenc un record confús d’aquest dia perquè als nervis de la gravació s’hi afegia un virus de panxa que no me deixava cuinar amb massa entusiasme. Des de llavors ençà he volgut publicar la recepta un grapat de vegades sense èxit. La recepta que veis aquí està feta amb llengua de vedella però podeu emprar-ne de me o de porc si ho preferiu.

No vos descobriré res nou tanmateix, però volia fer aquesta publicació perquè és la llengua amb tàperes que fa ma mare. Com tots els guisats, sol ser més bo d’un dia per un altre i també aguanta bé la congelació, a més, no necessita massa ingredients i és molt senzill de fer. Una vegada cuita la llengua, es fa en un moment. Continua la lectura de “Llengua amb tàperes i conserva de brots de taperera envinagrats”

Cuina mallorquina · General · peix i marisc · Receptes salades

Maig: pilotes de carxofa i bacallà

De re cibaria, d’en Pedro Ballester, és un tractat exhaustiu de cuina menorquina que es publicà l’any 1923. Un autèntic tresor on inspirar-se en infinitat de receptes. Llegir el llibre, una primera edició que tenc el gust de tenir, va ser la mar de divertit perquè el desconeixement d’algunes paraules del menorquí antic, que no apareixen a l’Alcover-Moll, em va fer mobilitzar a en Toni Cladera, llubiner menorquí que em va ser de gran ajuda, mobilitzant a l’hora a altres menorquins amb les meves consultes.

Vos assegur que em va resultar difícil triar un plat i crec que vaig encertar. Altres receptes, tanmateix, queden guardades per a altres ocasions. Continua la lectura de “Maig: pilotes de carxofa i bacallà”

Cuina mallorquina · General · postres · receptes dolces

Gató de patata

Cercant una recepta senzilla vaig trobar aquest gató de patata, una coca que desconeixia completament. Em va atreure la poca quantitat d’ingredients. De bones a primeres, em feia desconfiar i posar en dubte el resultat final. No vaig voler afegir-ne d’altres, com fruits secs. Tanmateix era un risc assumible si el que sortia del forn anava a parar al fems. Ara que ja he comprovat els resultats he de dir que estic gratament sorpresa. Surt una coca humida que recorda al sabor del gató d’ametla. Provau de fer-lo, no vos decepcionarà.

Cercant per internet he trobat la versió salada, un plat típic de la gastronomia napolitana i siciliana. No hi veig massa nexes en comú però aquí deix la dada.

Aquesta recepta és una adaptació del llibre La cuyna mallorquina de Pere d’Alcàntara Penya. Continua la lectura de “Gató de patata”

Cuina mallorquina · General · receptes dolces

Robiols de pasta fullada

Feia molt de temps que volia publicar aquesta recepta però com que duen molta feina no veia el moment. Com que enguany haurem de fer Pasqua a casa potser també serà un bon moment per a vosaltres si vos decidiu a posar en pràctica aquest tipus de pasta.

Aquesta recepta me la va donar la meva sogra a qui li havia donat el seu cunyat, antic treballador de Can Guixe d’Inca. Són una delícia, sobretot el primer dia que és quan la pasta de fulls és ferma i cruixent. Continua la lectura de “Robiols de pasta fullada”

Cuina mallorquina · ous · Receptes salades · verdures

Abril: greixera d’ous, el plat de Pasqua dels ermitans

La cuina dels ermitans és una cuina austera i senzilla. Els ermitans, molt conservadors en els seus costums, eren poc amics d’innovacions i modernitats. La seva alimentació es basava en el consum de llegums i verdures, cereals, ous i peix. La carn estava prohibida i només en menjaven per prescripció mèdica i amb moltes reticències. Era freqüent que fessin desdejuni els divendres de cada setmana i els 40 dies de Quaresma. Per aquest motiu, el plat que us indicam aquí suposava un autèntica delícia per uns paladars acostumats a la més absoluta frugalitat. La recepta original la trobareu al llibre La cuina dels ermitans, de Miquel de Binifar, on s’hi apleguen els costums i receptes d’aquestes comunitats religioses.

Vos anim a provar aquest guisat, amb molt poc aconseguim un plat formidable i realment econòmic, amb ingredients recurrents del nostre rebost. Hi podeu posar qualsevol bolet o altres verdures que cregueu oportunes o de temporada. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per 2 o 3 persones. Continua la lectura de “Abril: greixera d’ous, el plat de Pasqua dels ermitans”

carn · Cuina mallorquina · General · pastes salades · Receptes salades

Març: Pasteló de pollastre de corral i pomes saltejades

El pasteló és un pastís de pasta dolça tapat, habitual a les cuines de les cases de senyors. Generalment es serveix en dies de festa i  sol estar profusament decorat. Pot tenir tantes variants com es vulgui: peix, carn, verdures, dolç i salat. En aquest cas he fet servir la recepta de la pasta del receptari manuscrit de can March que em va donar la tia Maria de Can Cota i del qual en tenc una còpia. La recepta del farcit, en canvi, és de la tia Martina Corameta. Ambdues foren cuineres de cases senyorials i tant una com l’altra em parlaren d’aquests pastissos, gens habituals en els pobles. El motllo de pasteló consta de dos costats articulats, com el que veis a la imatge i que actua com a suport de la massa. No és molt fàcil de trobar però si cercau a les paradetes d’estris de cuina i ganivets de fires i mercats, potser tendreu sort. El meu el me va fer a posta el llauner de Porreres i li tenc una gran estima.

Continua la lectura de “Març: Pasteló de pollastre de corral i pomes saltejades”

cremes i sopes · Cuina mallorquina · General · peix i marisc · Receptes salades

FEBRER: Sopa aromàtica de peix i el seu paté

Podeu pensar que no té massa misteri aquesta sopa i és ben cert, només que l’ús de les herbes aromàtiques em va cridar l’atenció. Les vaig deixar infusionar al final de la cocció i no com indica la recepta original perquè m’agraden els brous lleugers. A part d’això és un fumet clàssic que tan bé vos anirà per prendre’l així, com a entrant, com a base per a un arròs o un guisat de peix. Amb les popes del peix vaig aprofitar per fer un entrant. És bastant entretingut treure les espines, sobretot si el peix és molt petit però si les picau bé per la picadora no les notareu gens.

Font: La cuyna mallorquina d’en Pere d’Alcàntara Penya, editat l’any 1886 i tot un èxit editorial a principis del segle XX. Continua la lectura de “FEBRER: Sopa aromàtica de peix i el seu paté”