Licor d’herbes casolanes

Aquest licor fet a base d’herbes aromàtiques i medicinals, molt consumit i popular a la nostra terra, és una de les millors opcions per acabar d’arrodonir un bon àpat. Amb gel a l’estiu o sense en els mesos més freds, recomforta el cos i l’esperit sempre que es prengui amb moderació. Nosaltres vàrem seguir la recepta del tio Biel, que va treballar molts d’anys a la destil·leria 2 Perellons i que la va publicar després al seu llibre Aplec d’usos de cuina al Pla de Mallorca. 

La millor època de l’any per a la seva elaboració és la primavera ja que moltes de les plantes que s’hi posen estan en el seu punt d’apogeu i floració. En els darrers anys són moltes les colles d’amics que es reuneixen per fer el seu licor, aprofitant la diada per dinar plegats i fer festa. A casa meva les vàrem fer entre el meu pare, ja versat en el món del licors perquè és qui fa el palo, del qual ja us en vaig parlar aquí; la meva parella i jo. El meu pare exercia de mestre de cerimònies i els altres dos anàvem posant tots els ingredients dins l’alfàbia com si féssim un conjur. No té cap complicació, essent el més important que trieu herbes fresques, respecteu un poc les proporcions i el temps de maceració i ja està. Aquí vos faig una llista d’herbes possibles però no us ha de desanimar si us costa trobar-les. Posau-hi les que tengueu i ben segur que sortiran mel!

Herbes a posar en un 30%
Fonoll tendre

Herbes a posar en un 50% a parts iguals
Palpalei, herbassana, moraduix, romaní, farigola, orenga, espígol, sàlvia, fulles de taronger, fulles de llimonera, fulles de noguer tendres, menta piperita, herba lluïsa, camamil·la, flor de taronger,

Herbes a posar en un 15% a parts iguals
Ruda, flor de til·ler, bolles d’eucaliptus o també les fulles, bolles de xiprer tendres, bolletes de ginebró, nous tendres, nísperos, fulles de nisprer, cireres, pell de taronja i llimona,

Herbes a posar en un 5% a parts iguals
Anís en gra, anís estrellat, coriandre.

I també
Anís sec de no menys de 40º
Anís dolç d’uns 30º

Rentarem totes les herbes i fulles i les deixarem degotar bé. Tendrem una alfàbia gran i hi marcarem els percentatges per a què ens serveixin de guia. Hi anirem posant les herbes ben pitjades, és important. Tot i que hagi d’anar a parts iguals pot anar un poc a pens, no cal que sigui matemàtic. El que cercam és que hi hagi equilibri en els sabors. Un cop tenguem totes les herbes i sigui ben ple hi afegirem aiguardent d’anís de 40º.

Taparem molt bé i deixarem que reposi en un lloc fred i amb ombra durant 3 mesos. Després d’aquest temps filtrarem el suc per obtenir la mare de les herbes. Per fer el nostre licor mesclarem 7 parts d’anís sec o 7 de dolç o mesclats per 1 de la mare de la maceració. Aquesta mare ens pot durar molt de temps i, fins i tot, la podem fer servir per al proper any, si en tornam a fer, mesclant-la amb la mare novella. La que ens quedi, la conservarem en un lloc fred i fosc, ben tapada.

Tampoc no cal que embotelleu totes les herbes. en podeu fer unes quantes i després anar fent, a mesura que les consumiu.

Aquest licor casolà em sembla un bon regal per portar quan us conviden a qualsevol lloc, sempre és ben rebut i sol fer il·lusió a la persona que el reb. Podeu emprau algunes de les herbes de maceració per posar dins la botella per a què us quedi millor. Jo em vaig entretenir en dissenyar les etiquetes, que és una cosa que m’agrada molt fer quan faig begudes i conserves.