El post d’avui és un plat contundent però ben saborós, una variant del “Coq au vin” que proposava Wholekitchen. El “coq au vin és un aguiat de gall amb vi, verdures i xampinyons que s’incorporen quasi al final de la cocció. He canviat el gall per pollastre i aprofitant que ens trobam en temps de bolets he baratat els xampinyons per blaves i picornells. Continua la lectura de “Pollastre al vi amb picornells i blaves”
Quan era més petita i anava a l’escola em feien pànic les carabasses que havien d’entrar a carretades a casa. Ara les que tenim són més nostres que mai perquè han nat a l’hort del meu pare. N’han sortit de tots els colors i varietats, fins i tot d’aquestes que només serveixen per decorar. Passat un temps s’assequen per dins i duren molt. D’aquestes darreres en varen sortir tantes que fins i tot vaig muntar una paradeta al mercat de Llubí, el meu poble, i vaig vendre quasi totes les que duia. No em vaig fer rica però vaig passar un matí ben entretingut. Continua la lectura de “Crumble de carabassa amb feta i sàlvia”
A “Memòries d’una cuinera” dediquen el mes de setembre als macarrons. Per fer una cosa diferent se’m va ocórrer recuperar aquesta vella recepta que feia molt de temps que no cuinava. Els macarrons a la pastora eren un plat estrella en el meu pis d’estudiant perquè tenien tres característiques bàsiques: senzillesa, baix preu i sabor. Era freqüent que els cuinàssem quan venien convidats i qui més qui manco en sortia encantat. No puc recordar d’on vàrem treure la recepta, crec que d’un llibret que venia amb l’Ariel… la pasta ha fet tan de bé per a l’economia dels estudiants que val la pena dedicar-li un temps! Continua la lectura de “Macarrons a la pastora”
L’estiu s’acaba i tot torna, també les propostes mensuals de Whole Kitchen. Com veis en l’enunciat, aquesta vegada tocava pasta farcida i m’he animat a fer uns raviolis aprofitant una peça d’Afuega’l pitu que vàrem dur d’Astúries. Per a qui no el conegui és un formatge cremós i sec de llet de vaca molt comú en les terres asturianes. En aquest cas vàrem escollir-ne un amb pebre bord, per la qual cosa el gust s’accentua una mica, amb tocs fumats i lleugerament picant. Per contrastar aquests sabors he optar per fer una salsa de carabassa, més dolça i lleugera i que no disfressi el gust del formatge. Continua la lectura de “Raviolis d’Afuega’l pitu vermell amb salsa de carabassa”
La Recepta del 15 d’aquest mes ha proposat la xocolata com a ingredient principal per a les receptes dels blocaires i a mi la xocolata m’encanta, m’encanten les postres que en duen i em costa entendre que en un bon restaurant hi falti una carta on cap dels plats dolços en dugui. Continua la lectura de “Galetes de civada, xocolata i avellanes”
Després d’un mes llarg de letargia cuineril és ben hora de posar-se les piles, no ho creis? sense fer-ne massa comptes la meva cuina ha estat de vacances i he deixat el blog ben abandonadet. I avui la blogosfera s’ha tret les lleganyes i es comença a sentir altra vegada el xup xup de les olles. A taulaposada ens hi hem volgut sumar començant amb una recepta lleugera. Continua la lectura de “Mini-hamburgueses de vedella amb compota de poma”
L’estiu és caòtic per a mi, acull la meva part més indisciplinada i el blog no se’n salva. Per aquest motiu m’és difícil establir un ordre i penjar receptes noves. Ara que tenc un moment aprofit per publicar aquest post, una sopa ben senzilla, econòmica i ràpida.
La recepta d’avui és ideal per als dies de calor i va molt bé per aprofitar bocins de síndria o tomàtigues madures que queden dins la gelera. És tan fàcil de fer que no té secrets però la deix aquí per si serveix d’idea. El pebre de sixuan no és imprescindible però li dóna un contrast molt bo a la resta d’ingredients.
Continua la lectura de “Sopa de síndria i tomàtiga amb alfabeguera”
Una de les coses que més m’agrada de l’estiu és la varietat de fruita que tenim a l’abast: fraules, albercocs, síndria, figues, prunes… i la meva preferida: les cireres. Cap d’elles té el mateix gust si les menjam fora de temporada. Les cireres m’agrada menjar-me-les tal qual, si són bones, amb la polpa dura, una mica àcides i gustoses, no necessiten massa més. La Recepta del 15 d’aquest mes ha girat al voltant de les cireres i he posat en pràctica aquesta recepta que vaig veure en un llibre que seguesc bastant “Reposteria y panadería paso a paso” de l’editorial Parragon. Continua la lectura de “Tartaletes amb cireres, iogurt i canyella”
El dia que vaig publicar els carabassons farcits de lluç ja vaig fer alabances de l’hort del meu pare. I aquest any les tomàtigues superen a totes les demés verdures perquè han sortit boníssimes, amb un punt àcid i amb la popa dura i gustosa. Ara, em sembla que haurem d’anar a fer mercat perquè n’hi ha per aturar un tren. A mi m’agraden molt, de moltes maneres però quasi sempre crues. De tomàtigues farcides n’hi ha a mils i la recepta d’aquest post és una aportació més, per contribuir a les ensalades fresques de l’estiu. Ja em direu si vos han agradat. Els ingredients són un poc orientatius i dependrà del tamany de les tomàtigues.
Continua la lectura de “Tomàtigues farcides i la seva sopeta freda.”
La Xarlota no és més que una mousse de fruites amb melindros, que pot ser gelada o freda i a la qual no s’hi aplica cocció. Es poden fer de la fruita que més vos agradi. Jo aprofitant que els albercocs estan en plena temporada he trobat que podria quedar molt bé. A mi m’agraden moltíssim i ja he aprofitat per fer-ne confitura. Les quantitats són per a un motlle desmuntable de 18 cm de diàmetre. Em sap greu per la foto del tall perquè no ha quedat massa bé però així teniu una idea aproximada de com queda. Continua la lectura de “Xarlota d’albercocs”
