El post d’avui és d’una recepta tan vistosa com gustosa. M’agrada el contrast de colors que en resulta i és tan fàcil de fer que val la pena que ho tasteu. A més, els ingredients són els que es troben habitualment a qualsevol cuina. Una recepta bastant econòmica amb la qual podeu quedar bé un dia que tengueu convidats a casa. Continua la lectura de “Tronc de lluç amb crosta verda i allada”
Ara que és temps de collita d’olives em sembla un bon moment per publicar aquesta recepta. Potser vos és de profit si en veis a la venta a l’engròs al mercat o a les fires, que també n’és el temps. Continua la lectura de “Olives verdes trempades”
Amb el temps he fet algunes receptes de brownie i n’he tastat moltes altres. Deuen ser les postres de xocolata més elaborades en els restaurants i te’n trobes de tota casta. Les versions que m’atreuen són semblants a aquesta i si em decidesc a publicar-la és perquè crec que he trobat el meu brownie perfecte: cremós i humit, baix, amb gust de xocolata i amb la mesura justa de fruits secs. Continua la lectura de “Brownie, la recepta perfecta”
Així com per les matances s’oferien figues seques i galletes de crema de coco, aquests eren les pastes habituals el dia de tondre les ovelles. La seva forma característica les fa particulars tot i que no ho són els seus ingredients, molt habituals en la rebosteria mallorquina. Són molt senzilles i en surten un munt amb la mesura que aquí public. Supòs que per la seva austeritat i per la quantitat que en sortia era molt recurrent fer-ne per a qualsevol esdeveniment social. Continua la lectura de “Galetes de tondre”
El post d’avui és un plat contundent però ben saborós, una variant del “Coq au vin” que proposava Wholekitchen. El “coq au vin és un aguiat de gall amb vi, verdures i xampinyons que s’incorporen quasi al final de la cocció. He canviat el gall per pollastre i aprofitant que ens trobam en temps de bolets he baratat els xampinyons per blaves i picornells. Continua la lectura de “Pollastre al vi amb picornells i blaves”
Quan era més petita i anava a l’escola em feien pànic les carabasses que havien d’entrar a carretades a casa. Ara les que tenim són més nostres que mai perquè han nat a l’hort del meu pare. N’han sortit de tots els colors i varietats, fins i tot d’aquestes que només serveixen per decorar. Passat un temps s’assequen per dins i duren molt. D’aquestes darreres en varen sortir tantes que fins i tot vaig muntar una paradeta al mercat de Llubí, el meu poble, i vaig vendre quasi totes les que duia. No em vaig fer rica però vaig passar un matí ben entretingut. Continua la lectura de “Crumble de carabassa amb feta i sàlvia”
A “Memòries d’una cuinera” dediquen el mes de setembre als macarrons. Per fer una cosa diferent se’m va ocórrer recuperar aquesta vella recepta que feia molt de temps que no cuinava. Els macarrons a la pastora eren un plat estrella en el meu pis d’estudiant perquè tenien tres característiques bàsiques: senzillesa, baix preu i sabor. Era freqüent que els cuinàssem quan venien convidats i qui més qui manco en sortia encantat. No puc recordar d’on vàrem treure la recepta, crec que d’un llibret que venia amb l’Ariel… la pasta ha fet tan de bé per a l’economia dels estudiants que val la pena dedicar-li un temps! Continua la lectura de “Macarrons a la pastora”
L’estiu s’acaba i tot torna, també les propostes mensuals de Whole Kitchen. Com veis en l’enunciat, aquesta vegada tocava pasta farcida i m’he animat a fer uns raviolis aprofitant una peça d’Afuega’l pitu que vàrem dur d’Astúries. Per a qui no el conegui és un formatge cremós i sec de llet de vaca molt comú en les terres asturianes. En aquest cas vàrem escollir-ne un amb pebre bord, per la qual cosa el gust s’accentua una mica, amb tocs fumats i lleugerament picant. Per contrastar aquests sabors he optar per fer una salsa de carabassa, més dolça i lleugera i que no disfressi el gust del formatge. Continua la lectura de “Raviolis d’Afuega’l pitu vermell amb salsa de carabassa”
La Recepta del 15 d’aquest mes ha proposat la xocolata com a ingredient principal per a les receptes dels blocaires i a mi la xocolata m’encanta, m’encanten les postres que en duen i em costa entendre que en un bon restaurant hi falti una carta on cap dels plats dolços en dugui. Continua la lectura de “Galetes de civada, xocolata i avellanes”
Després d’un mes llarg de letargia cuineril és ben hora de posar-se les piles, no ho creis? sense fer-ne massa comptes la meva cuina ha estat de vacances i he deixat el blog ben abandonadet. I avui la blogosfera s’ha tret les lleganyes i es comença a sentir altra vegada el xup xup de les olles. A taulaposada ens hi hem volgut sumar començant amb una recepta lleugera. Continua la lectura de “Mini-hamburgueses de vedella amb compota de poma”
taulaposada 