Sortir d’excursió en temps de blaves és un doble plaer per a mi perquè puc gaudir a l’hora de dues coses que m’agraden molt: els bolets i caminar per la muntanya. Aquest passat diumenge vàrem fer una sortida preciosa que transcorria durant molt de temps per dins un alzinar. Era impossible no trobar el camí ple de bolets, la majoria verinosos. I clar, les blaves feien la seva aparició de tant en tant i no poguérem estar sense collir-les. La pena és que no anàvem preparats i les haguérem de posar dins una bossa. Al final del camí moltes d’elles estaven fetes a bocins. I com que hagués estat un delicte no fer-les servir vaig pensar en unes croquetes. També és la primera vegada que utilitz el panko per arrebossar. Ara entenc per què té tant d’èxit. Entre fer les fotos i tot plegat ja feia estona que les havia fetes quan me les vaig menjar i encara eren ben cruixents. Continua la lectura de “Croquetes de blaves”
Categoria: General
Mousse de formatge maonès amb figues en pedro ximénez i sàlvia
Fa poc va venir la família a dinar i vaig pensar en algunes receptes de Sweet & Sour, un dels meus blogs de referència. De dues receptes seves en vaig fer una, i la vaig adaptar una mica. En elles havia fet servir figues, una fruita que m’agrada molt i que encara podia trobar a bon preu en el mercat.
En el meu cas va questa mousse va ser un dels entrants però la podeu fer servir com a postre, si hi afegiu una cullerada de sucre més. Continua la lectura de “Mousse de formatge maonès amb figues en pedro ximénez i sàlvia”
Coca ensaïmada de la padrina Antònia
Si hi ha una recepta que estim per damunt de totes les que he fet és aquesta coca ensaïmada que vaig aprendre de la meva padrina Antònia. La vaig fer amb ella unes quantes vegades i en una de les quals vaig apuntar els ingredients. És una coca que du feineta i dedicació i per aquest motiu la padrina no la feia sovint, només quan venien les ties de França o s’acostaven les festes. Les ties i els cosins francesos es menjaven el seu bocí amb deliri i demanaven la recepta a la padrina entre mossegada i mossegada. I ella la donava amb el clar convenciment de què tanmateix no la farien mai. I no anava errada. Continua la lectura de “Coca ensaïmada de la padrina Antònia”
Falafels amb salsa muhammara
Les croquetes més famoses d’Orient prenen avui protagonisme al blog. Aquestes boles cruixents es solen fer de cigrons o de faves però aquí les presentam cambinades amb pèsols pelats, que li donen color al resultat final. En general es combinen amb salsa de iogurt però com que ja n’he fet altres vegades per taulaposada, he pensat en acompanyar-les amb una salsa de pebres ben especial, la salsa muhammara, una salsa d’origen siri, un punt picant i amb molt de contrast. Continua la lectura de “Falafels amb salsa muhammara”
Galette amb espinacs i formatge de cabra
L’entrada d’avui m’agrada per la seva versatilitat. Es poden fer multitud de combinacions amb el farcit i amb la pasta, depenent de les verdures de temporada, per exemple, o també fer variacions dolces. Les galettes són ideals com a entrant i per a un dia que es fa un buffet, una festa o per endur-se’n a la platja. Aquestes de la fotografia les vaig fer ja fa temps, hauria estat bé publicar-ne amb els fruits de la tardor que ja començam a trobar al mercat, com la carabassa o els bolets però per no esperar més aquí les teniu. Continua la lectura de “Galette amb espinacs i formatge de cabra”
Mousse de prunes
Tot i la gran quantitat de propòsits que em faig, al final acab deixant les publicacions del blog en stand by. Feia tant de temps que estava desconnectada del món blocaire que no sabia si me’n recordaria, de publicar receptes… però sí que m’ha anat bé i estic tan contenta de tornar que no me’n puc avenir. No vull prometre regularitat perquè no sé de quina manera ho faré, la única cosa que esper és no perdre les ganes de publicar alguna recepta per aquí.
Com que ara és temps de prunes i en trobam de boníssimes al mercat és un bon moment per aprofitar-les. Si voleu alguna idea del què en podeu fer en trobareu al blog i també tastar la recepta d’avui. No és gens complicada i el resultat us satisfarà amb seguretat. Aquí us la deix, ja em contareu. Jo vaig emprar diferent tipus de prunes, unes eren més carnoses i les altres donaren color i gust. Continua la lectura de “Mousse de prunes”
Blondie amb cacahuets i mousse de gerds
El blondie o brownie de xocolata blanca es fa en un pispàs. És fàcil i senzill, mentre s’encalenteix el forn el prepares i després es cou en 15-20 minuts. I tant aquest com el brownie me’ls sé de memòria de tantes vegades com els he fet. No som molt apasionada de les postres excessivament dolces i no em solc decantar tant per ell. He de dir, tanmateix, que la combinació em va sorprendre gratament. L’acidesa dels gerds i el blondie amb els cacahuets contrastaven, per mi, a la perfecció. Fa unes quantes entrades enrera vaig publicar el brownie amb mousse de taronja que havia fet per a la calçotada familiar. Aquest d’avui era l’altre que l’acompanyava. Continua la lectura de “Blondie amb cacahuets i mousse de gerds”
Ànnera amb olives trencades
La meva tia Martina Corameta és una enciclopèdia de cuina. Des de ben petita va començar a fer feina a la cuina de la possessió de Vinagrella i sempre ha estat una cuinera meravellosa. Va ser ella qui em va donar aquesta recepta, una ànnera que es servia a casa de senyors i que és un autèntic plaer per al paladar. Continua la lectura de “Ànnera amb olives trencades”
Pastís chifon
Vaig trobar el pastís chifon en un llibre de receptes de xocolata. Un manual amb les mesures en tasses i cullerades que sovint em dóna problemes per encertar a la primera però on hi trob bones idees. Una d’elles és la publicació d’avui. L’havia fet dues vegades sense haver pogut fer les fotografies, però com que diuen que a la tercera va la vençuda, aquí el teniu. La base es fa amb nous del Brasil, ideal per a aquelles persones que no toleren el gluten. La seva textura cruixent contrasta amb el farcit, una espècie de mousse de xocolata que resulta addictiva. Continua la lectura de “Pastís chifon”
Pa de xeixa
La xeixa és una varietat de blat antic pròpia de les Illes Balears. Un blat rústic molt digestiu, de sabor intens i amb un índex alergènic quasi bé inexistent per ser més baix en gluten que molts altres. Trobam moltes referències a aquest cereal en rondalles i en la cultura popular, senyal de la importància que tenia per a la vida diària de la gent. Durant el segle XX va caure en desús, possiblement per la poca producció ja que els grans són de petit tamany. Avui el seu cultiu és limitat tot i que en els darrers anys s’ha recuperat molt gràcies a petits agricultors ecològics.
A més de ser una farina adequada per al nostre pa moreno, és també un bon blat per a les coques, les ensaïmades i per fer fideus. La masses són més cruixents i amb un lleuger gust àcid que ens transporta a l’autèntic sabor dels cerals ancestrals. Continua la lectura de “Pa de xeixa”
taulaposada 