Em captiva la massa densa i el sabor intens de la xocolata quan tastes un brownie. En aquest blog deu ser la recepta on més m’hi he recreat i em perden les versions que vaig trobant aquí i allà. aquest cap de setmana férem una calçotada a casa. Els meus pares convidaren a gran part de la família així que vaig aprofitar per fer dos pastissos diferents: aquest que public avui i un blondie que podreu veure en breu. Continua la lectura de “Brownie amb mousse de taronja”
Què fas un diumenge que no has previst dinar a casa? aquesta és la pregunta que em vaig fer l’altre dia. Havíem d’anar a caminar per la muntanya però els plans es varen tòrcer… unes piteres de pollastre que hi havia al congelador, uns fulls de pasta brick, tan versàtils ells i una salseta per vestir el conjunt i encara dinàrem la mar de bé, molt millor del que ens pensàvem. Per si un cas vaig fer fotografies i com que ens agradà el resultat aquí us deix la recepta, que és fàcil i no té cap secret. Continua la lectura de “Pollastre cruixent amb carxofes confitades i salsa de safrà”
Darrerament he fet tantes vegades aquestes popietes que feia beneit que no les publicàs al blog. Són molt senzilles i solen agradar bastant. Com que són racions individuals em semblen ideals quan tens convidats. Les podeu cuinar d’un dia per l’altre i són raonablement econòmiques, així que, amb tants avantatges aquí les teniu, no podem demanar massa més.
No vos retgireu per la forma, es fan en un no res i amb les fotos del pas a pas segur que ho veis clar. Vos aconsell que empreu talls de xulla curada en lloc de bacó per ser més suau de gust. A la meva carnisseria de referència en tenen una de molt bona qualitat i la trob molt recomanable. A mi el bacó no em fascina i el solc evitar. Podeu fer les popietes de pollastre o d’indiot substituint la carn picada mesclada per la de l’au que trieu. Continua la lectura de “Popietes de llom amb salsa de raïm”
M’agrada la massa sablé per la seva versatilitat i bon resultat. A més, el seu sabor i la textura solen ser del gust de tothom. Fa poc vaig fer aquestes tartaletes per a les postres del Siset, unes tartaletes de peres cuites en vi dolç i que després s’enriqueixen amb la reducció del vi…mmm, una delícia. Jo vaig emprar un oporto però podeu fer servir un pedro ximénez o un marsala. Amb els ingredients indicats podreu fer una tarta de 22cm de diàmetre i dues tartaletes de 12 cm cada una. Si només feis tartaletes en sortiran entre 6 i 8. Continua la lectura de “Pastís de peres macerades en vi dolç”
Em deman si a hores d’ara queda alguna persona que entri en aquest blog. Estic avergonyida d’obrir-lo i veure l’entrada de la paella de llamàntol. La pobra semblava que no havia de ser substituïda mai. La qüestió és que d’ençà que faig feina em costa molt tenir el blog actualitzat. No havia cuinat tant mai en la meva vida però no puc dedicar-me a fer fotografies i són elles les que comanden. Creia que podria aprofitar els caps de setmana per dedicar-lo a taulaposada però després d’estar tota la setmana dins la cuina vull aprofitar per fer les coses que més m’agraden: estar amb la família, els amics o anar a caminar per la muntanya. Darrerament he pogut cuinar i fotografiar un parell de receptes i m’ha anat bé per tenir una reserva d’unes 4 entrades. Així és que no us alliberareu de mi tan fàcilment! Continua la lectura de “Greixonera dels darrers dies”
Aquesta recepta de paella de llamàntol (i alguna coseta més) no és meva sinó d’en Rafel, la meva parella, que la va aprendre d’un amic i aquest de la seva mare. Estic segura que si en cuinàvem una per hom no n’hi hauria cap d’igual i és que hi ha tantes paelles com gent que les fa i tantes creences i mites com receptes.
Jo em declarava poc amant de l’arròs però a poc a poc em va agradant més. Supòs que li dec haver agafat el gustet i hi trob la seva recompensa. Havia de fer un plat amb varietat bomba i com que és el més adient per a les paelles, aquí la teniu. Continua la lectura de “Paella de llamàntol”
La carxofa posseeix moltes propietat nutritives i curatives i és una de les verdures més beneficioses i completes: neteja la vesícula, és bona contra l’estrenyiment, està especialment indicada en els trastorns hepàtics i biliars i, entre altres coses, és molt baixa en greix. En aquest blog la trobareu en diverses receptes perquè és la meva hortalissa preferida. L’enyor moltíssim durant l’estiu i a principis d’octubre ja començ a comprar-ne de nou, tot i que sé que és de fora i no ha començat la temporada. El desig és més fort que jo. En aquesta recepta la vos present com una terrina suau, molt adequada per a uns entrants. La podeu fer en format individual o en un motllo més gran tal i com veis aquí. Continua la lectura de “Terrina suau de carxofes”
El garrover, juntament amb la figuera i l’ametller, conforma la tríada que ha caracteritzat el paisatge del camp mediterrani des de fa segles. El seu fruit, la garrova, s’emprava com a endolcidor a l’època de l’Antic Egipte. Actualment encara el consumeixen igual que a Síria. A les Balears ha format part de la nostra dieta en èpoques de fam. Durant la postguerra, per exemple, s’emprava com a succedani de la xocolata. Actualment es sol capolar i serveix com a aliment per al bestiar. La garrova és rica en fibres, en propietats antioxidants i molt més baixa en greixos que el cacau, del qual n’és un bon substitut. Continua la lectura de “Brownie de garrova amb crema d’avellanes i garrova”
Quina diferència que hi ha entre les croquetes casolanes i les de compra! algunes són pura beixamel i altres no tenen gust de res. És cert que fer-les a casa porta feina però entre que són molt millors i que pots aprofitar la carn del brou, crec que val la pena posar-s’hi. Continua la lectura de “Croquetes cremoses de pollastre”
La colflori és una verdura tan odiada com estimada. Potser per l’olor quan cou o pel seu sabor particular, no té les simpaties de tothom. Aquí a Mallorca la solem consumir molt en el farcit dels cocarrois, és un dels ingredients principals de les sopes de pa o de les sopes escaldades i també en cuinats i arrebossats. Continua la lectura de “Colflori en motllo amb botifarró”
taulaposada 