General · pa

Pa cordat de carabassa

L’altre dia em vaig comprar un llibre de rebosteria i pans amb unes receptes fantàstiques. La primera que he fet és aquesta, de pa de carabassa. Em va semblar que havia de ser una manera sana i natural de començar el dia, menjant-lo per berenar i he quedat molt contenta amb el resultat.

Davant d’això, la brioixeria industrial no hi té res a fer, tot i que a casa meva sempre hi ha tengut molt poc espai. És una mica dolç perquè la carabassa ho és i també perquè porta mel. De totes formes és deliciós només amb una mica de sal i un raig d’un bon oli d’oliva verge.

Continua la lectura de “Pa cordat de carabassa”

General · pasta i arròs

Macarrons gegants farcits

Aquesta és la primera recepta de pasta de taulaposada. No acostum a menjar-ne sovint i sempre sol ser al pesto. Fa poc que tenc una màquina per fer-ne de casolana i estic amb les primeres proves. Vull publicar els resultats perquè hi ha molta diferència amb la que es pot trobar al mercat. Quan estigui totalment satisfeta amb algun plat el podreu veure per aquí.

Continua la lectura de “Macarrons gegants farcits”

postres

Pastís de pastanaga

Aquest darrer estiu vàrem visitar Escòcia, un país meravellós que recoman de manera entusiasta. El britànics posen especial atenció a l’hora de prendre el te o de berenar i tenen una varietat de dolços que fa que sigui un plaer asseure’s a la taula. No era gens fàcil per a mi vèncer la temptació. En vaig tastar de boníssims i un dels que més em va agradar va ser un pastís semblant a aquest. En tornar vaig cercar la recepta que més s’hi acostàs i que he anat modificant fins que ha quedat així.

Continua la lectura de “Pastís de pastanaga”

carn · General

Pollastre rostit amb herbes i mel

El pollastre deu ser la carn que més consumesc. A moltes de les meves receptes habituals n’hi ha. Em sap greu ser repetitiva i d’ençà que tenc el blog intent se rmés creativa i no tenir-lo tan present. El problema és que a mi, la carn, en general, no em fascina. Em cans de menjar-ne i no m’agrada que sigui dura ni haver-la de tenir massa temps a la boca. Per això, el pollastre és el que més em va.

Aquesta recepta és facilíssima de fer i va bé quan tens herbes a casa i no saps com les has d’aprofitar. Evidentment són orientatives i van a gust.

Continua la lectura de “Pollastre rostit amb herbes i mel”

carn

Picada de vedella a l’estil de Jamie Oliver

En Jamie Oliver és un cuiner de referència per a mi. Ja sé que a molta gent no li agrada perquè el troba poc acurat, ho toca tot amb les mans i és una mica groller en ocasions. Però m’agrada molt veure’l a la cuina. Fa que tot sembli molt fàcil de fer i la manera com explica tot el que envolta el món de la gastronomia és molt didàctica . A més a més, ha fet molta feina per a què a Gran Bretanya canviïn la concepció que tenen de l’alimentació, sobretot a les escoles per a què els infants aprenguin a menjar bé i sa. I per a mi, aquest fet, és un valor afegit.

Continua la lectura de “Picada de vedella a l’estil de Jamie Oliver”

General · licors i begudes

Licor de mandarina

La taronja és una de les meves fruites preferides. Tenc la fortuna de poder-ne gaudir de casa i es nota molt la diferència amb les que trobes a les grans superfícies. Sort de la taronja, perquè durant l’hivern el món de la fruita és ben magre. L’altre dia anàrem a collir-ne a casa del meu tio i el mandariner anava carregat.

Continua la lectura de “Licor de mandarina”

entrants · General · ous

Parmentier amb ceba caramelitzada

El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones. Continua la lectura de “Parmentier amb ceba caramelitzada”

ensalades · entrants

Ensalada de taronja i bacallà

Avui toca viatjar a l’Al-Andalus i com que el paladar és un òrgan perfecte per a transportar-nos, emprendrem el camí amb aquesta amanida. Una amanida que forma part del llibre “Recetas con historia i que ja havia mencionat en el post dels Bucellatum. No he estat estricta amb els ingredients que es mencionen i he fet les meves pròpies aportacions. Crec que una de les bases de la cuina és aprofitar el que tens a la gelera i tenia una rúcula boníssima que no podia deixar tudar. I com que l’esperit original no s’hi ha vist gens afectat pens que ha quedat bé i tot.

Continua la lectura de “Ensalada de taronja i bacallà”

General · peix i marisc

Carxofes farcides de peix

Carxofes farcides de peixÉs evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets . Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.

Continua la lectura de “Carxofes farcides de peix”

galletes · General

Bolletes clivellades de xocolata

Aquest estiu cercava un recepta de galletes que pogués fer amb els meus nebots. Per qualque bloc vaig trobar aquestes i em va semblar que eren una mica el que volia. Sobretot per l’hora de fer la forma, on els nins hi poden intervenir més. Em sap greu no poder dir el nom del blog perquè no tenc cap intenció d’atribuir-me la recepta però ja no record quin era. N’he vistes de semblants, es veu que en un moment donat varen tenir molta acceptació. La moda també existeix en la cuina!!!

Vos recoman que les tasteu, mmm… semblen mossegadetes de coca. M’agrada la consistència i la textura que tenen en el paladar. Només heu d’anar alerta a no coure-les massa perquè llavors són seques i perden tota la gràcia. És millor que de no tenguin una crosta cruixent però que siguin meloses per dins. Ja veureu com no vos defraudaran.

Ingredients
50 gr mantega
100 gr sucre morè
2 ous
1 cullereta d’essència de vainilla
250 gr xocolata de cobertura
210 gr farina
1/2 cullereta de llevadura en pols
1/4 cullereta de sal
sucre glas per arrebossar

Primer de tot fonem la xocolata amb la mantega en el microones o al bany maria. En un bol gran batem el sucre amb els ous i l’essència de vainilla. Batem enèrgicament fins que estigui escumós i hi afegim la xocolata. Quan ho tenguem a punt hi sumam la farina, que haurem tamisat en un bol a part amb la llevadura i la sal. Ho remenam bé fins que estigui. Ho tapam amb paper film i deixam la massa a la gelera una hora com a mínim.

Passat aquest temps, encalentim el forn a 170ºC. Amb l’ajuda d’una cullera agafam porcions de la pasta i feim bolles amb les mans. Procurau que vos surtin iguals per l’hora de coure-les. Les arrebossam en el sucre glas i les col·locam, amb una certa distància, en una palangana a la qual hi haurem posat paper de forn o un silpat. Les enfornam durant 10-12 minuts o fins que vegem que comencen a clivellar-se. Aquest és el punt que heu de tenir en compte. Jo m’estim més posar l’alarma del rellotge abans del que toca per poder anar vigilant. Si esperau massa s’assecaran i no tendran la mateixa gràcia.

En treure-les, deixau que refredin sobre una reixa i guardau-les en un recipient hermètic quan siguin ben fredes. Amb aquestes quantitats me’n sortiren 35.