Aquest cap de setmana public com faig el cevitxe, un plat realment sa i fresc, ara que la calor es deixa sentir. Aquesta recepta prové dels països llatinoamericans del litoral de l’Oceà Pacífic i es fa a base de marinar carn, peix o marisc en el suc d’un cítric. Si qualque dia vos despertau amb el cervell entelat després d’una nit de marxa, aquesta és la medicina ideal per carregar les piles.
Aquí l’he fet amb lluç però el podeu fer del que volgueu. Provau-lo amb salmó o amb gambes. De qualsevol manera, és un plat tan senzill que en un moment el tens a punt. Pensau a congelar el peix per evitar l’anisakis, no val la pena arriscar-se.
Ingredients
1/2 kg de lluç
1 pebre verd
1/4 pebre vermell
1 ceba blanca petita
1 all
2 llimes
la ralladura d’1a llima
1 culleradeta d’ají o pebre coent mòlt
1 grapada de fulles de cilantre fresc picades
sal, oli, pebre bo
Tallarem el lluç a daus grossos i el posarem en un bol. Hi afegirem els pebres tallats a daus petits, la ceba tallada en juliana molt fina, l’ají, l’all picat, el cilantre, el suc de les llimes i la ralladura. Ho deixarem macerar una hora, no massa més. Així el peix es cou però queda tendre i melós. Abans de servir hi posarem sal i pebre bo al gust i un raig d’oli d’oliva verge.
taulaposada 
Hola Caterina!
si no ho has provat de fer amb llampuga, quan en sigui el temps, prova-ho!
A Perú li diuen “perico” i és el mateix peix que tenim aquí, però allà se fa mooolt més gros!!!
Bon profit!!!
:oD
Pere
M'agradaM'agrada
Pere, ho provaré. Segur que ha de ser ben bo. Mira que sempre menj la llampuga de la mateixa manera i m’agradarà canviar. El cevitxe es creu que és d’origen peruà, tot i que hi ha a molts llocs on es fa. I és molt interessant la gran varietat de peixos que es troben arreu, tan allunyats dels nostres com els que en són germans. Salutacions i bon profit per a tu també.
M'agradaM'agrada
Si si, prova-ho! t’agradarà!
Tenc entès que es fa a gran part de la costa pacífica d’Amèrica, des de Xile fins a… Mèxic (potser), és un plat que a jo també m’agrada fer i crec que un dia d’aquests caurà! en la teva versió! m’ha agradat això de la llima rallada, jo no n’hi posava… però aquesta vegada serà d’emperador, que és el que tenc al congelador 😉
Salut!
M'agradaM'agrada
Pere, ja em contaràs què tal amb la pell de llima. A mi és un cítric que m’encanta, és molt aromàtic i fresc i aporta un sabor diferent als plats.
M'agradaM'agrada