L’entrada d’avui l’escric amb emoció perquè és una herència familiar que guard amb molta estima i que em va donar la meva padrina jove. Amb moltes més ganes que no pas realisme, havíem quedat que em dictaria totes les seves receptes, perquè les sabia de cap, i jo les transcriuria amb l’ordinador i després, potser, miraríem d’editar-les. Un projecte que ara, malauradament ja no serà possible i que va quedar reduït a 4 plats que estoig com si fossin una joia.
He vist diferents maneres de fer la granada però he seguit les passes que ella em va donar però amb alguns canvis en la manera de cuinar-la o intuint que havia de fer una cosa o l’altra.
Ingredients
1 1/2 kg albergínies
3/4 kg pebres verds mallorquins
1 pebre vermell
1 ceba
2 alls
8 ous
200 ml nata líquida
oli, sal, pebre bo, farigola, nou moscada.
Pelam i tallam les albergínies a làmines. Les submergim en aigua una bona estona, les colam i espolvorejam amb sal per a què treguin l’amargor. Mentrestant netejam i pelam els pebres i els tallam a quadrets petits. Tallam la ceba a quadrets petits i pelam els alls. En una paella hi sofregim els pebre vermell a foc mig, juntament amb els alls tallats a trossos. Quan vegem és quasi cuit hi afegim els pebres verds i deixam que es faci. Quan ho tenguem a punt, ho retiram i deixam sobre paper absorbent.
En una paella sofregim la ceba. Retiram i colam sobre paper absorbent.
Netejam la sal de les albergínies i les anam fregint i posant sobre paper absorbent a mesura que les treim.
En un bol hi mesclam el pebre, la ceba i l’albergínia trinxada. En un altre bol a part, batem els ous amb la nata i ho mesclam amb les verdures. Hi posam la farigola, sal, pebre bo i nou moscada i ho abocam en un motlle rectangular prèviament untat d’oli o de saïm i ho posam a coure al bany maria dins el forn a 190ºC durant 45-50 minuts aproximadament o fins que vegem que en punxar-la amb un ganivet aquest surt net. És millor fer-la d’un dia per un altre i es pot acompanyar amb salsa de tomàtiga, amb una ensalada o amb el que trobeu més convenient.
Pot semblar exagerat tanta recomanació en treure l’excés d’oli, però si no ho feis així el resultat final vos resultarà feixuc. A més, l’albergínia és una esponja i la millor manera per a què no absorbeixi tant de greix és que estigui un temps en aigua. Jo, tot i posar-la entre paper absorbent, la vaig pitjant amb una cullera de fusta per treure tot l’oli que puc. Si voleu que tengui una mica de color no peleu totes les albergínies i així tendreu bocinets de color lila.
taulaposada 
Hola, hola!
Benvinguda al món dels blocs! 🙂
Ja t’hem afegit a la gastrosfera.cat i ara a fer un vol per aquest receptari “estupendu” que ja s’assoma per aquest espai!
Ens llegim! 🙂
M'agradaM'agrada
Hola!
Molt bona! s’assembla molt a sa que fèia ma mare.
Perque no surti tant pesada faig ses esbergínies a n’es forn, que quedin només mig fetes, i després les tall a daus i les acabo de fer junt amb sa ceba.
Com que a més a més he de controllar es colesterol, no pos nata. I a vegades pos només 6 vermells i tots es blancs.
A lo millor no és tant tant bona com s’original, però en puc menjar més vegades!
Bon profit!
M'agradaM'agrada
Gràcies Catalina, provaré de fer la teva versió, sempre hem d’anar alerta i cal cuidar-se. Jo procur colar molt l’oli i les darreres vegades he fet la granada tallant l’albergínia a daus i fent-los a la paella amb la ceba. Així no agafa tant d’oli i el sabor no és massa diferent.
M'agradaM'agrada
Hola….m’Ha encantat la teva pàgina, tan senzilla que fa goix!. El meu bloc està desfassat i ara per ara es més un blog familiar que de cuina però tot canviarà…això esper. Les teves receptes son fantàstiques. Enhorabona
M'agradaM'agrada