pasta i arròs

Arròs basmati amb pollastre especiat i mango

L’arròs, per a mi, és més un acompanyament que l’ingredient principal d’un plat. La Recepta del 15 daquest mes proposava aquest cereal com a centre de la recepta i havia de fer alguna cosa. La qüestió és que no som gens arrossera i com que no em ve de gust menjar-ne mai ho tenia malament. Així és que finalment ha sortit aquest plat que m’ha vengut al cap mentre pensava en una altra cosa. No és molt elaborat i he quedat amb les ganes de fer arròs negre, però ho deixaré per una altra vegada i si em surt bé publicaré el resultat.

Ingredients (2-3 persones)
1 pitera i mitja de pollastre picada
2 tasses d’arròs basmati
1/2 mango
1 grapada d’ametlles torrades
llimona, sal, pebre bo
2 cullerades de cúrcuma (només per a l’arròs)
comí, canyella, curri, clau, gingebre, pebre bord

Posam les piteres en un bol i les mesclam amb un raig de llimona, sal, pebre bo i les espècies al nostre gust. Reservam.

Rentam l’arròs un parell de vegades i el bullim amb la cúrcuma. Colam i reservam.

Tallam el mango a daus petitons.

En una paella saltejam les piteres amb un raig d’oli i les anam desfent amb una cullera de fusta per a què no ens quedin pilots de carn. Afegim les ametlles una mica picades en el darrer moment. Ho retiram i saltejam l’arròs lleugerament. Ho servirem calent acompanyat del mango.

peix i marisc

Pop a la planxa amb allioli de curri

Després de quasi bé quinze dies sense publicar tenia moltes ganes de retornar al blog. Em disculp per la tardança però abans de Pasqua vaig fer unes quantes proves que no sortiren com jo volia, així que les vaig descartar com a possibles entrades. I durant les festes ha estat impossible. Podria haver penjat la recepta de les panades, els robiols o les etrelles que feim a casa; totes senzilles de fer i delicioses. Però ho faré en una altra moment, fora de context. La veritat és que per mi, la dieta d’aquestes festes és massa pesada i monòtona.

Avui vos present aquest plat, molt fàcil de fer, lleuger i ideal per començar a eliminar els excessos dels darrers dies. L’allioli és opcional però crec que diu bé amb el pop i vesteix un poc més el plat. Per a què el pop sigui fluix només hem de seguir unes poques pautes bàsiques que podreu llegir més a baix.

Ingredients:
1 pop sencer i net
1 ou
2 alls
1 culleradeta de curri
llimona
sal
oli
pebre bord
sal en escates

Congelarem el pop, com a mínim, un dia o dos abans de menjar-lo per a què es trenquin els nervis. Així evitarem que sigui dur. Una vegada que el tenguem descongelat posam una olla al foc amb aigua abundant. Quan bulli hi afegim sal i introduïm el pop dins l’aigua. Al cap d’un segon o dos el treim. Repetim aquesta operació tres vegades. El deixam coure entre 30-40 minuts o fins que vegem que és fluix. Dependrà un poc de la mida que tengui. Jo tall una pota i la tast per saber-ho. Aturam el foc i deixam que refredi dins la mateixa aigua. El colam i tallam les potes senceres per una part i el cap per l’altra.

Feim un allioli amb l’ou, un all, sal, un raig de llimona i l’oli a fil amb el túrmix. Quan el tenguem lligat afegim el curri en pols i mesclam bé. Reservam.

En una paella posam un raig d’oli i un all partit per la meitat que haurem fregat pel cul de la paella. Quan l’oli sigui ben calent hi afegim el pop. El deixam coure uns 2-3 minuts per una part. El giram i hi espolvorejam el pebre bord. L’hi deixam uns 2-3 minuts més. No ens hem de passar o ens sortirà sec.

Una vegada al punt, el posam en el plat i el salam amb la sal en escates i l’acompanyam amb l’allioli de curri que teníem reservat. Aquí el vaig servir amb una ensalada però amb un puré de patates o amb unes patates bullides tallades a rodanxes pot quedar molt bé. Esper que vos agradi.

entrants · peix i marisc

Iogurt de tonyina amb coulis de pebres torrats

Avui vos recoman aquest iogurt com una opció fresca i sana per començar un bon àpat. M’he basat en aquesta recepta, modificada a la meva manera i amb tonyina en conserva, que sempre solem tenir-ne tots a casa. Ara, amb bacallà ha de ser boníssim. Esper que vos agradi.

Continua la lectura de “Iogurt de tonyina amb coulis de pebres torrats”

galletes · General

Galetes de mantega amb flors de romaní

Vaig veure aquestes galletes amb flors d’espígol aquí i vaig pensar que era un bon moment per fer-les amb flors de romaní, ara que estan esplendorosos i amb aquest color lila tan atraient. Si no teniu romaní a casa segur que per fora vila o per la muntanya en trobareu. Les galletes són molt fines i les floretes deixen anar un gust suau i aromàtic que les fa especials. Si teniu espígol no el desaprofiteu i provau-les-hi també. A més, no duen ou i son una bona opció per a la gent que n’és al·lèrgica. Continua la lectura de “Galetes de mantega amb flors de romaní”

General · peix i marisc

Cevitxe de lluç

Aquest cap de setmana public com faig el cevitxe, un plat realment sa i fresc, ara que la calor es deixa sentir. Aquesta recepta prové dels països llatinoamericans del litoral de l’Oceà Pacífic i es fa a base de marinar carn, peix o marisc en el suc d’un cítric. Si qualque dia vos despertau amb el cervell entelat després d’una nit de marxa, aquesta és la medicina ideal per carregar les piles.

Aquí l’he fet amb lluç però el podeu fer del que volgueu. Provau-lo amb salmó o amb gambes. De qualsevol manera, és un plat tan senzill que en un moment el tens a punt. Pensau a congelar el peix per evitar l’anisakis, no val la pena arriscar-se.

Continua la lectura de “Cevitxe de lluç”

postres

crumble de poma i fraules

Feia molt de temps que tenia ganes de fer aquesta recepta. La primera vegada que vaig provar el crumble va ser l’estiu passat a Escòcia i em va entusiasmar. La veritat és que després d’aquest viatge el meu concepte de la cuina britànica va canviar, sobretot pel que fa als dolços. El crumble és un plat molt versàtil, que et permet fer moltíssimes combinacions, tot i que no té res de lleuger. Jo l’he fet a la meva manera, posant les espècies que més m’agradaven i un poc tot a ull. Això sí, per ser bo heu de ser generosos i fer una bona crosta. Amb la quantitat de fruita que pos aquí n’hi va haver per a quatre persones però vos sobraran miques per fer-ne més. Es poden guardar a la gelera una setmana bona.

Continua la lectura de “crumble de poma i fraules”

entrants · General

Granada d’albergínies

L’entrada d’avui l’escric amb emoció perquè és una herència familiar que guard amb molta estima i que em va donar la meva padrina jove. Amb moltes més ganes que no pas realisme, havíem quedat que em dictaria totes les seves receptes, perquè les sabia de cap, i jo les transcriuria amb l’ordinador i després, potser, miraríem d’editar-les. Un projecte que ara, malauradament ja no serà possible i que va quedar reduït a 4 plats que estoig com si fossin una joia.

He vist diferents maneres de fer la granada però he seguit les passes que ella em va donar però amb alguns canvis en la manera de cuinar-la o intuint que havia de fer una cosa o l’altra.

Continua la lectura de “Granada d’albergínies”

General · postres

Pastís Mississipi

Quan vaig veure “Criades i senyores” em varen venir ganes de fer una tarta semblant, però sense seguir la recepta de la pel·lícula, no cregueu! la primera vegada que la vaig cuinar no em va agradar la base que indicava el meu libre, era com un cartró. Així és que l’he substituïda per la massa sablé que tenc per costum fer, afegint-hi el cacau. No és una tarta difícil tot i que no és de les que et treuen del parany en 5 minuts. Ara, el resultat val la pena. Absteniu-vos aquells i aquelles que poseu esment en l’operació bikini!

Continua la lectura de “Pastís Mississipi”

General · llegums · pa

Pa de llenties

Qui m’hauria hagut de dir que faria una entrada amb llenties? i és que els llegums i jo estam barallats a mort. Només els cigrons entren dins la meva cuina i poques vegades, tal i com vàreu poder veure amb la recepta de l’hummus. El que no ha pogut fer ma mare amb anys d’insistència ho ha aconseguit la Recepta del 15. Quan vaig veure el repte del mes em va pegar l’ànima als peus i vaig pensar que no hi participaria. Però com que em sabia greu ser tan obstinada vaig recapacitar.

Alguna vegada havia menjat un pa hindú fet amb farina de llenties i cercant-lo vaig trobar aquest. La veritat és que m’ha encantat. No serà la darrera vegada que en faci. Surt un pa baixet, amb un lleuger gustet dolcet i molt melós. Si llegiu la recepta veureu que és molt fàcil de fer. Estic contenta d’haver vençut les meves reticències… ja puc cuinar llenties de qualque manera!

Continua la lectura de “Pa de llenties”