Ja hem confeccionat el menú de Nadal i Cap d’Any per a què pugueu compartir la taula amb els vostres amics i família sense haver-vos de preocupar per la cuina. A taulaposada us ho posam ben fàcil, si estau interessats us podeu posar en contacte amb mi a través del blog: taulaposada@gmail.com. Es pot adaptar el menú a al·lèrgies i a dietes especils
Tenia molta curiositat per aquesta recepta del llibre La Rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera de na Caty Juan de Corral. A casa meva feim matances cada any i en alguna ocasió havia guardat una corna per fer-la, cosa que finalment, he duit a terme ara.
El punt àlgid de la temporada de matances sol transcórrer de finals de novembre fins a les darreries de desembre. Per les dates i perquè es tractava de conservar i aprofitar els fruits i aliments que hi havia a l’abast no em costa gens imaginar que antany elaborassin aquests dolços.
Tot i que pot semblar una recepta estranya i curiosa el contrast entre la dolçor del farcit i el cruixent de la corna és, per al meu gust, una mossegada exquisida. Us recoman de veres que la faceu. Si no feis matances a ca vostra podreu trobar la corna a la carnisseria sense problemes. Continua la lectura de “Dolç antic de Nadal”
Aquest dissabte 12 de desembre impartiré el taller de cuina del s. XVIII del cicle La Bona Cuina que organitza Gastronòmicament. Em fa especial il·lusió impartir-lo perquè per mi és una manera d’enllaçar la meva formació d’historiadora de l’art amb la meva professió actual, que és la cuina. I també perquè saber de quina manera es cuinava en el passat ens ajuda a entendre els plats que tenim avui en dia i de quina manera han evolucionat.
Si us fa ganes assistir-hi encara hi sou a temps apuntant-vos a través de la web de Gastronòmicament i que trobareu punxant aquí
Feia temps que volia fer alguna recepta amb ou mollet, un ou que podria passar per escalfat però que es bull amb la closca en només 4 minuts i mig. El més complicat és pelar-lo perquè tot i que el blanc està quallat, el seu interior és tendre i dèbil i ho hem de fer amb delicadesa. Trob que va ser un encert en aquesta recepta perquè la pasta queda melosa i lleugera
Vaig coure le verdures al forn però també les podeu saltejar. Veureu que hi ha fulles de Kale o col arrissada. Des da fa un temps s’està posant de moda perquè aporta molts nutrients i és baixa en calories. Ara comença la temporada i a mesura que aquesta va avançant les fulles es van arrissant més. És recomanable fer-la un poc al vapor abans de coure-la al forn o saltejar-la però també la podeu menjar crua, en batuts i en ensalades. Aquí la vaig fer tres minuts al vapor i 3 minuts més de forn. Va quedar deshidratada i cruixent, per la qual cosa és millor que la poseu al plat al final i així no perdrà textura.
Els espaguetis que veis aquí són integrals d’espelta, si en trobau no dubteu en tastar-los perquè valen molt la pena, sinó qualsevol de qualitat us serviran. Amb aquestes quantitats en vàrem menjar 2 persones. Continua la lectura de “Espaguetis amb verdures al forn, ou mollet i pesto de julivert amb cacauets”
Aquest proper diumenge 22 de novembre taulaposada serà a la Fira de la Mel de Llubí. Els dos darrers anys hi havia participat amb Corametes i enguany hi seré en nom del blog, mostrant els meus productes i serveis com a cuinera a domicili. Us convid a visitar la fira amb més encant de l’illa, on les abelles en són protagonistes i també els comerços i negocis del poble. Una fira especialitzada en el món apícola que val molt la pena visitar.
Les receptes que més problemes em donen a l’hora d’anomenar-les són les ensalades. A no ser que sigui una ensalada clàssica, les demés no saps com descriure-les: per ingredients pot resultar llarg i pesat, la pots adjectivar o pot ser per alguna cosa que evoqui. Amb aquesta no ho vaig saber fins que me la vaig menjar. L’havia començada a fer per intuïció, sabent alguns dels seus ingredients però no tots i amb les primeres mossegades vaig endevinar que no podia tenir altre nom. Continua la lectura de “Ensalada cruixent amb bacallà fumat i vinagre balsàmic de mango”
A meitat del mes de maig va tancar Llibres Mallorca, botiga i mostrador de la desapareguda Editorial Moll, tot un referent d’aquesta illa. Per alleugerar el tancament posaren els llibres a meitat de preu i va ser una gran oportunitat per trobar autèntics tresors literaris a preus escandalosament assequibles. A casa hi entraren llibres de teatre, clàssics de la literatura catalana i també tots els llibres de cuina que hi vaig trobar i que em cridaren l’atenció. Un d’ells ha resultat ser d’una gran influència per la inspiració que m’ha oferit. Es tracta de “Mi primera comida vegetariana“, de n’Alice Hart. Els plats que he provat han estat deliciosos, sans, senzills i tots van acompanyats d’unes imatges que només veure-les ja voldries tenir-los a taula. Una de les receptes que em vaig proposar fer en temps de carabassa va ser aquesta, que he adaptat una mica als meus gustos. Continua la lectura de “Falafels de carabassa amb salsa chermoula”
La créme brûlée és una recepta francesa senzilla d’ou, semblant a la crema catalana. Els ingredients són quasi els mateixos, només que la créme brûlée du nata i es cou al bany maria. Ara que és temps de pomes m’han semblat adients per fer una crema diferent.
Les galetes d’espígol seran el punt cruixent per arrodonir i completar les postres. Continua la lectura de “Créme brûlée de pomes amb galetes d’espígol”
Fa una setmana em varen regalar una carabassa enorme. En vaig donar mitja a ma mare i l’altra me la vaig quedar per fer algunes receptes o simplement, per menjar-me-la torrada o al forn. Aquesta és la primera vegada que public una quitxe al blog, una recepta que amb qualsevol farcit, he fet moltes vegades i que és molt adient per a festes o bufets. Continua la lectura de “Quitxe de carabassa i formatge de cabra”
El Rosari ha estat, fin fa ben poc, l’emblema de Tots Sants a Mallorca. Un enfilall de dolços amb una rotllana ensucrada anomenada patena i que imitava un rosari. Tradicionalment els grans de les avemaries eren panellets o panetets de Tots Sants i els grans dels parenostres eren bocins de carabassat. Les modes van canviant i a poc a poc s’han anat incorporant les llepolies, els bombons i els confits. Sembla ser que els rosaris i els panellets provenen del costum medieval de deixar panets sobre les tombes en aquest dia senyalat, pans que després es donaven en almoina. Continua la lectura de “Rosaris de Tots Sants”
