Crec que una de les primeres coses que em deixaren fer sola a casa varen ser uns ous farcits un dia que teníem celebració. En aquella ocasió eren senzills, fets amb maionesa, tonyina i una mica d’anxova que li donava un bon punt. Durant els anys 80 no en vaig tastar d’altra manera, potser al meu redol no estaven per fantasies o desconeixien els precedents que he llegit trescant pels llibres de cuina, receptes ben interessants i a tenir en compte.
Continua la lectura de “Ous farcits d’espinacs”
Un dels receptaris que rellegesc amb més estima és La cuinera pràctique (sic). Aplec de notes manuscrites facilitades per algunes bones persones molt enteses en el ram de cuinar, editat en el 1935 a Felanitx per Pere Antoni Reus Bordoy i que fou reeditat en el 2008 sota el títol La cuinera pràctica per Miquel Font Editor.
Continua la lectura de “Macarrons amb crosta d’ou”
La colflori és una verdura que està a l’alça, tal i com es pot veure en nombroses receptes en els darrers temps. I no és estrany, ja que posseeix magnífiques propietats: té molta fibra, és bona per a la memòria , és antioxidant i com la resta de verudres crucíferes, redueix el risc de contreure alguns tipus de càncer.
En aquesta recepta l’he preparada com si es tractàs d’un arròs i ja veureu que les variants poden ser tan grans com la vostra imaginació.
Acompanyarem el plat amb un ou escalfat i un mojo verd, una salsa canària molt versàtil i gustosa.
Continua la lectura de “Fals arròs de colflori amb bolets, ou escalfat i mojo verd”
La cuina dels ermitans és una cuina austera i senzilla. Els ermitans, molt conservadors en els seus costums, eren poc amics d’innovacions i modernitats. La seva alimentació es basava en el consum de llegums i verdures, cereals, ous i peix. La carn estava prohibida i només en menjaven per prescripció mèdica i amb moltes reticències. Era freqüent que fessin desdejuni els divendres de cada setmana i els 40 dies de Quaresma. Per aquest motiu, el plat que us indicam aquí suposava un autèntica delícia per uns paladars acostumats a la més absoluta frugalitat. La recepta original la trobareu al llibre La cuina dels ermitans, de Miquel de Binifar, on s’hi apleguen els costums i receptes d’aquestes comunitats religioses.
Vos anim a provar aquest guisat, amb molt poc aconseguim un plat formidable i realment econòmic, amb ingredients recurrents del nostre rebost. Hi podeu posar qualsevol bolet o altres verdures que cregueu oportunes o de temporada. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per 2 o 3 persones. Continua la lectura de “Abril: greixera d’ous, el plat de Pasqua dels ermitans”
Una de les riqueses de la cuina és la possibilitat d’experimentar i conèixer les diferents cultures a través de la seva gastronomia. La cuina Persa i la de l’Orient Pròxim traspua exotisme i diversitat però també és pròxima i germana de la cuina Mediterrània perquè beuen de les mateixes fonts i els ingredients d’ambdues són sovint els mateixos, emprats de manera diferent, enriquits amb espècies, algunes espècies diferents i altres que compartim o que aquí hem deixat d’usar. Continua la lectura de “Ous amb albergínies i tomàtigues a l’estil persa”
Feia temps que volia fer alguna recepta amb ou mollet, un ou que podria passar per escalfat però que es bull amb la closca en només 4 minuts i mig. El més complicat és pelar-lo perquè tot i que el blanc està quallat, el seu interior és tendre i dèbil i ho hem de fer amb delicadesa. Trob que va ser un encert en aquesta recepta perquè la pasta queda melosa i lleugera
Vaig coure le verdures al forn però també les podeu saltejar. Veureu que hi ha fulles de Kale o col arrissada. Des da fa un temps s’està posant de moda perquè aporta molts nutrients i és baixa en calories. Ara comença la temporada i a mesura que aquesta va avançant les fulles es van arrissant més. És recomanable fer-la un poc al vapor abans de coure-la al forn o saltejar-la però també la podeu menjar crua, en batuts i en ensalades. Aquí la vaig fer tres minuts al vapor i 3 minuts més de forn. Va quedar deshidratada i cruixent, per la qual cosa és millor que la poseu al plat al final i així no perdrà textura.
Els espaguetis que veis aquí són integrals d’espelta, si en trobau no dubteu en tastar-los perquè valen molt la pena, sinó qualsevol de qualitat us serviran. Amb aquestes quantitats en vàrem menjar 2 persones. Continua la lectura de “Espaguetis amb verdures al forn, ou mollet i pesto de julivert amb cacauets”
Els que em seguiu coneixeu la meva aversió per les llegums, tot i això, reconesc les seves fantàstiques propietats i trob saludable consumir-ne de tant en tant. Per aquest motiu em va semblar adequat incloure’n en aquesta recepta. Havia provat de fer hamburgueses vegetals diverses vegades i la que veis aquí és la que més m’ha convençut. Unes hamburgueses fetes al forn i ben completes en quant a components. Amb els ingredients descrits en sortiren unes 9 ben grossetes. Vaig emprar curri de bombai, una varietat suau, no gaire picant que em venia bé per donar-li un punt diferent sense tapar el sabor de la resta d’ingredients. Continua la lectura de “Hamburgueses vegetals amb llenties i quinoa”
Una de les meves darreres lectures ha estat el llibre “La cuina dels ermitans” de Miquel de Binifar. En ell s’hi descriuen els usos i costums gastronòmics dels ermitans de Valldemossa i de l’ermita de Betlem, a Artà. Els ermitans eren persones de costums molt arrelades i extremadament conservadors que rarament incloïen les novetats que poguessin aportar els més joves que ingressaven a l’ermita. Per amor als seus vots temien pecar de gola o faltar al vot de pobresa i, per tant, els plats que es descriuen en el llibre estan exempts de floritures. Continua la lectura de “Truita llorencina”
Què fas quan has dedicat tot el matí a fer dissabte i sobretot, a netejar la cuina a fons? un dia d’aquests que no saps de què li has de pegar perquè no hi ha quasi res a la gelera i ja és tard per sortir a comprar. Tanta sort que l’arròs, els ous i la pasta són el recurs ideal per a moments així. Amb les poques verdures que rondaven per casa n’hi havia prou per fer un dinaret la mar de bo, perquè la veritat és que trob que ha resultat una bona combinació, tot plegat. Els ous poché, a més, són tan fàcils de fer utilitzant un paper film que val la pena provar de fer-los. Continua la lectura de “Arròs amb espinacs saltejats i ou poché”
Les meves darreres publicacions han estat fruit de diferents convocatòries que es fan a altres blogs. Tot i que a vegades algunes coincideixen amb les dates i pot semblar estressant, m’agrada poder-hi participar per diverses raons. Per una banda perquè és una bona forma d’establir connexions amb altra gent, també perquè sempre descobreixes blogs nous i diferents maneres d’enfocar un plat i perquè en cada una d’aquestes convocatòries et plantegen fer plats que potser d’una alta manera no faries. Continua la lectura de “Ous farcits amb triple versió de salmó”
taulaposada 