Aquesta és la primera vegada que utilitz el plàtan per a ua recepta salada. Vaig veure una recepta al primer número de la revista de cuina “Sal y pimienta” que em va cridar l’atenció i l’he modificada una mica per fer-la al meu gust. Us he de dir que m’ha sorprès gratament. El plàtan casa molt bé amb la resta de sabors i fa que l’aguiat tengui un gust perfumat i suau. Continua la lectura de “Aguiat de pollastre i plàtan amb arròs gessamí”
Categoria: Receptes salades
Receptes salades
Croquetes de blaves
Sortir d’excursió en temps de blaves és un doble plaer per a mi perquè puc gaudir a l’hora de dues coses que m’agraden molt: els bolets i caminar per la muntanya. Aquest passat diumenge vàrem fer una sortida preciosa que transcorria durant molt de temps per dins un alzinar. Era impossible no trobar el camí ple de bolets, la majoria verinosos. I clar, les blaves feien la seva aparició de tant en tant i no poguérem estar sense collir-les. La pena és que no anàvem preparats i les haguérem de posar dins una bossa. Al final del camí moltes d’elles estaven fetes a bocins. I com que hagués estat un delicte no fer-les servir vaig pensar en unes croquetes. També és la primera vegada que utilitz el panko per arrebossar. Ara entenc per què té tant d’èxit. Entre fer les fotos i tot plegat ja feia estona que les havia fetes quan me les vaig menjar i encara eren ben cruixents. Continua la lectura de “Croquetes de blaves”
Mousse de formatge maonès amb figues en pedro ximénez i sàlvia
Fa poc va venir la família a dinar i vaig pensar en algunes receptes de Sweet & Sour, un dels meus blogs de referència. De dues receptes seves en vaig fer una, i la vaig adaptar una mica. En elles havia fet servir figues, una fruita que m’agrada molt i que encara podia trobar a bon preu en el mercat.
En el meu cas va questa mousse va ser un dels entrants però la podeu fer servir com a postre, si hi afegiu una cullerada de sucre més. Continua la lectura de “Mousse de formatge maonès amb figues en pedro ximénez i sàlvia”
Falafels amb salsa muhammara
Les croquetes més famoses d’Orient prenen avui protagonisme al blog. Aquestes boles cruixents es solen fer de cigrons o de faves però aquí les presentam cambinades amb pèsols pelats, que li donen color al resultat final. En general es combinen amb salsa de iogurt però com que ja n’he fet altres vegades per taulaposada, he pensat en acompanyar-les amb una salsa de pebres ben especial, la salsa muhammara, una salsa d’origen siri, un punt picant i amb molt de contrast. Continua la lectura de “Falafels amb salsa muhammara”
Galette amb espinacs i formatge de cabra
L’entrada d’avui m’agrada per la seva versatilitat. Es poden fer multitud de combinacions amb el farcit i amb la pasta, depenent de les verdures de temporada, per exemple, o també fer variacions dolces. Les galettes són ideals com a entrant i per a un dia que es fa un buffet, una festa o per endur-se’n a la platja. Aquestes de la fotografia les vaig fer ja fa temps, hauria estat bé publicar-ne amb els fruits de la tardor que ja començam a trobar al mercat, com la carabassa o els bolets però per no esperar més aquí les teniu. Continua la lectura de “Galette amb espinacs i formatge de cabra”
Ànnera amb olives trencades
La meva tia Martina Corameta és una enciclopèdia de cuina. Des de ben petita va començar a fer feina a la cuina de la possessió de Vinagrella i sempre ha estat una cuinera meravellosa. Va ser ella qui em va donar aquesta recepta, una ànnera que es servia a casa de senyors i que és un autèntic plaer per al paladar. Continua la lectura de “Ànnera amb olives trencades”
Pollastre cruixent amb carxofes confitades i salsa de safrà
Què fas un diumenge que no has previst dinar a casa? aquesta és la pregunta que em vaig fer l’altre dia. Havíem d’anar a caminar per la muntanya però els plans es varen tòrcer… unes piteres de pollastre que hi havia al congelador, uns fulls de pasta brick, tan versàtils ells i una salseta per vestir el conjunt i encara dinàrem la mar de bé, molt millor del que ens pensàvem. Per si un cas vaig fer fotografies i com que ens agradà el resultat aquí us deix la recepta, que és fàcil i no té cap secret. Continua la lectura de “Pollastre cruixent amb carxofes confitades i salsa de safrà”
Hamburgueses vegetals amb llenties i quinoa
Els que em seguiu coneixeu la meva aversió per les llegums, tot i això, reconesc les seves fantàstiques propietats i trob saludable consumir-ne de tant en tant. Per aquest motiu em va semblar adequat incloure’n en aquesta recepta. Havia provat de fer hamburgueses vegetals diverses vegades i la que veis aquí és la que més m’ha convençut. Unes hamburgueses fetes al forn i ben completes en quant a components. Amb els ingredients descrits en sortiren unes 9 ben grossetes. Vaig emprar curri de bombai, una varietat suau, no gaire picant que em venia bé per donar-li un punt diferent sense tapar el sabor de la resta d’ingredients. Continua la lectura de “Hamburgueses vegetals amb llenties i quinoa”
Popietes de llom amb salsa de raïm
Darrerament he fet tantes vegades aquestes popietes que feia beneit que no les publicàs al blog. Són molt senzilles i solen agradar bastant. Com que són racions individuals em semblen ideals quan tens convidats. Les podeu cuinar d’un dia per l’altre i són raonablement econòmiques, així que, amb tants avantatges aquí les teniu, no podem demanar massa més.
No vos retgireu per la forma, es fan en un no res i amb les fotos del pas a pas segur que ho veis clar. Vos aconsell que empreu talls de xulla curada en lloc de bacó per ser més suau de gust. A la meva carnisseria de referència en tenen una de molt bona qualitat i la trob molt recomanable. A mi el bacó no em fascina i el solc evitar. Podeu fer les popietes de pollastre o d’indiot substituint la carn picada mesclada per la de l’au que trieu. Continua la lectura de “Popietes de llom amb salsa de raïm”
Greixonera dels darrers dies
Em deman si a hores d’ara queda alguna persona que entri en aquest blog. Estic avergonyida d’obrir-lo i veure l’entrada de la paella de llamàntol. La pobra semblava que no havia de ser substituïda mai. La qüestió és que d’ençà que faig feina em costa molt tenir el blog actualitzat. No havia cuinat tant mai en la meva vida però no puc dedicar-me a fer fotografies i són elles les que comanden. Creia que podria aprofitar els caps de setmana per dedicar-lo a taulaposada però després d’estar tota la setmana dins la cuina vull aprofitar per fer les coses que més m’agraden: estar amb la família, els amics o anar a caminar per la muntanya. Darrerament he pogut cuinar i fotografiar un parell de receptes i m’ha anat bé per tenir una reserva d’unes 4 entrades. Així és que no us alliberareu de mi tan fàcilment! Continua la lectura de “Greixonera dels darrers dies”
