Què bo el gaspatxo, m’encanta fer-ne de diferents maneres i versions. Trob que és un entrant tan refrescant i saludable… i ara hi ha milions de receptes per internet. A casa meva no se’n va fer mai de gaspatxo. En aquestes coses ma mare és molt tradicional i li costa incorporar receptes que no són pròpiament de l’illa. Per a ella el gaspatxo és com si hagués de passar el trempó pel túrmix i se l’hagués de beure. Sé que pot sonar estrany que escrigui això però per a un mallorquí és com si li diguessin que s’ha de beure una ensalada. Continua la lectura de “Gaspatxo verd”
Categoria: Receptes salades
Receptes salades
Ensalada de llamàntol amb hummus de pastanaga i cruixent d’alga nori
Aquesta ensalada que pot semblar pomposa és ideal per quedar bé a un preu relativament assequible. Els llamàntols provinents d’Amèrica es solen vendre entre 6-9€ la peça, depenent del tamany de cada un. Jo preferesc els llamàntols de la costa gallega per ser més grossos i gustosos però són també molt més cars.
A la recepta d’avui us enseny com el solem cuinar nosaltres. Es fa molt ràpidament i no embruta la cuina. Només hi ha un inconvenient i és que s’ha de partir pel mig a casa. Si el comprau fresc és possible que sigui viu quan hagueu de realitzar l’operació. Una vegada obert l’animal encara batega uns minuts i és un patiment que et treu les ganes de menjar-te’l, la veritat. Per altra banda, si demanau a la peixateria que ho facin ells, correu el risc de perdre tot el moll de la part del cap, que és, per a mi, la part més gustosa del llamàntol. Continua la lectura de “Ensalada de llamàntol amb hummus de pastanaga i cruixent d’alga nori”
Patató a la brava i musclos al vapor, el plaer de fer el vermut a la terrassa.
Quina calor que feia el dissabte passat!!! havíem quedat a Palma a passar el cap de setmana i decidírem encetar la temporada fent l’aperitiu-dinar a la terrassa. Entre el para-sol i l’airet que circulava vàrem gaudir realment del migdia, cosa que no podem fer a l’estiu de ple. He de dir que som uns privilegiats perquè tenim una terrassa amb unes vistes precioses a la catedral. I quan ens giram, són l’església de st Francesc i el pinacle de sta Eulàlia el que ens deixa bocabadats. Són el nostre triangle visual, llàstima que l’església de Montission quedi oculta rera les teulades perquè ja seria la culminació de les grans vistes del barri. Continua la lectura de “Patató a la brava i musclos al vapor, el plaer de fer el vermut a la terrassa.”
Ensalada de tomàtiga i nectarina amb mozzarella de búfala i oli d’alfabeguera
La combinació dels sabor àcids, dolços i cremosos d’aquesta ensalada fa que sigui, en conjunt, un plat ideal per començar un àpat. No pot ser més senzilla i ràpida, ni més adequada per a l’estiu que ja s’acosta. La meva recomanació és que trieu productes de qualitat: mozzarella de búfala, tomàtigues cor de bou i unes bones nectarines. Segur que ho agraireu i molt en el resultat final. Les quantitats que aquí pos estan pensades per a 2-3 persones com a entrant. Continua la lectura de “Ensalada de tomàtiga i nectarina amb mozzarella de búfala i oli d’alfabeguera”
Taboulé d’ordi
La recepta d’avui no té cap secret, és senzilla de fer i la podem enriquir amb les verdures que tenguem a casa. El que em sembla important és que s’aromatitzi amb herbes i llimona per donar-li un toc de frescor. Aquí, només l’us de l’ordi fa que sigui una mica diferent als tabulés que podeu trobar freqüentment. El tabulé es sol cuinar amb búlgur o amb cuscús però em va fer gràcia substituir-los per un cereal de gra sencer com el que tenim aquí.
L’ordi fou un dels primers conreus que es domesticaren a l’Orient Pròxim i ha tengut un paper important en la història, no només com a font d’alimentació sinó també en la elaboració de la cervesa o com a moneda de canvi . En l’actualitat el seu ús s’estén a la producció de malta, l’alimentació animal i el consum humà. Continua la lectura de “Taboulé d’ordi”
Pastissets d’albergínia i brossat amb pesto de fonoll
Vaig començar a fer aquests pastissets quan feia feina al Siset. Algun dia els acompanyava amb salsa de tomàtiga i altres amb qualsevol pesto. Ambdues salses crec que hi diuen bé. Ja veureu que són molt fàcils i es poden menjar freds o calents. Per comoditat i perquè m’agrada com queda, els faig de forma individual, fent servir un motllo de magdalenes, però també es pot fer un únic pastís amb un motllo de púding seguint la mateixa elaboració. Continua la lectura de “Pastissets d’albergínia i brossat amb pesto de fonoll”
Ravioli de salmó fumat farcit d’skordalia de nous
L’skordalia és un puré d’origen grec que es pot fer a base de patata, nous o ametlles, pa banyat, all i oli. Es sol emprar per acompanyar peix o verdures i té un us bastant semblant a l’hummus. Avui el presentam com un farcit d’aquest ravioli, un entrant fresc que dóna molt de joc ja que podeu substituir el salmó per bacallà fumat, cuixot dolç o salat o amb verdures com el carabassó i el cogombre. Continua la lectura de “Ravioli de salmó fumat farcit d’skordalia de nous”
Pho bo (sopa vietnamita)
La Pho bo o sopa vietnamita és un brou lleuger que es fa generalment amb carn de vaca. Es sol acompanyar amb llima, cilantre, herbassana i altres herbes. Aquí l’he adaptada una mica als meus gustos i he fet el brou amb vedella i pollastre. El brou que faig, generalment, sol ser molt lleuger, amb carn poc carregada de gust, amb prou porro, pastanaga i julivert. Podria haver estat més fidel a la recepta però com que el brou sobrant serà per a altres ocasions he preferit adapatar-me més a l’acompanyament de la sopa, que és el que vertaderament la distingeix. Entre les herbes i la llima és una sopa que ressucita, sembla que mengis medicina, pura salut. Continua la lectura de “Pho bo (sopa vietnamita)”
Brandada de bacallà amb confitura coenta de pebres i xips de remolatxa
Hi ha entrants que amb pocs ingredients i servits en petits recipients poden quedar com un aperitiu ben vistós. És el que em va passar amb aquesta brandada, és tan fàcil de fer que només cal acabar-la de vestir per donar-li un poc de forma. Per altra banda, les confitures de verdures són un bon comodí per a tapes improvitzades, un toc de color i contrast a una simple torrada de forrmatge o de foie. Aquesta setmana n’he fet de pebres, aprofitant la collita de casa. Amb aquest temps, els pebressers no paren de donar fruit. Continua la lectura de “Brandada de bacallà amb confitura coenta de pebres i xips de remolatxa”
Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards
Les verdures de tardor em posen les dents llargues. Anar al mercat és un plaer visual i el meu cervellet es posa en marxa. Les cols de brussel·les, els bolets, moniatos, carabassa… gran part de les meves verdures preferides. És habitual que les cuini tal i com les veis avui però sense enriquir-les amb la dukkah, una mescla d’espècies i fruits secs de l’Orient Mitjà que es sol emprar per condimentar salses, carn, peix i verdures. He trobat carreretes al mercat, uns bolets petits i elàstics, de sabor suau i perfumat que no són habituals aquí. Cercant per internet veig que és un fruit de primavera, de juny i fins i tot de juliol. On les he comprades m’han mirat amb cara estranya quan he demanat si eren de temporada i m’han assegurat que sí. I com que no vull confondre a ningú m’estim més dir-ho. Si algú en sap més noves li agrairé que m’ho aclareixi. Continua la lectura de “Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards”
