Em deman si a hores d’ara queda alguna persona que entri en aquest blog. Estic avergonyida d’obrir-lo i veure l’entrada de la paella de llamàntol. La pobra semblava que no havia de ser substituïda mai. La qüestió és que d’ençà que faig feina em costa molt tenir el blog actualitzat. No havia cuinat tant mai en la meva vida però no puc dedicar-me a fer fotografies i són elles les que comanden. Creia que podria aprofitar els caps de setmana per dedicar-lo a taulaposada però després d’estar tota la setmana dins la cuina vull aprofitar per fer les coses que més m’agraden: estar amb la família, els amics o anar a caminar per la muntanya. Darrerament he pogut cuinar i fotografiar un parell de receptes i m’ha anat bé per tenir una reserva d’unes 4 entrades. Així és que no us alliberareu de mi tan fàcilment!
Començarem amb un post molt apropiat en el temps que estam com la Greixonera dels darrers dies. És a dir, dels darrers dies abans de l’entrada de la Quaresma.
Les festes de Carnaval troben el seu origen en els rites pagans dionisíacs i la gastronomia d’aquestes dates, en conseqüència, ens remet a l’excés, dies de festa, bauxa i despreocupació, abans d’un llarg temps d’abstinència i reflexió com és la Quaresma. Les receptes tradicionals dels darrers dies són el resultat d’aquesta base teòrica i també d’un sistema de conservació amb certa precarietat. Calia aprofitar la carn salada, els botifarrons i les sobrassades començades abans que els 40 dies de Quaresma i l’entrada de la calor no ho fessin tot malbé. Un dels plats més habituals és el bullit d’ossos i també la Greixonera. Tant un com l’altre aprofiten els ossos, els potons i la carota que s’havien conservat en sal des de la matança del porc. M’agradaria tenir temps per fer una coca de tallades però no promet res.
Ingredients
3/4 kg carota de porc (orella, morro, galta) potó
1/2 kg carn picada de porc
1 llesca de pa gros amarada de llet
4 ous
2-3 branques moraduix
2-3 branques julivert
2 fulles de llorer
saïm
sal i pebre
tallades de sobrassada
Bullirem el potó i la carota fins que siguis ben cuits. Ho tallarem tot a daus petits i ho mesclarem amb la carn picada, el pa amarat esmicolat, els ous batuts i les herbes. Salpebrarem.
Untarem una greixonera de saïm i hi posarem la mescla a dins. Aplanarem bé i la coronarem amb un parell de tallades de sobrassada
Enfornarem els 10 primers minuts a 200ºC. Passat aquest temps baixarem el forn a 180ºC i l’hi deixarem entre 30 i 40 minuts fins que vegem que el ganivet ens surt net. És preferible que no sigui excessivament cuita per tal de què no quedi seca.
La greixonera és deliciosa just treta del forn però hi ha molta gent que la gaudeix els dies posteriors, menjant-la com si fos un embotit. De totes maneres deixau que s’assenti una mica abans de començar-la.
Si no feis matances trobareu les parts del porc esmentades a qualsevol carnisseria. És normal que venguin ossos salats, sobretot en establiments de tota la vida.
Carai, la greixonera és contundent, veig! és clar que si ens hem de preparar pel Carnestoltes fem-ho bé, oi? L’aspecte és extraordinari!!
M'agradaM'agrada
Marina, sí, és contundent però ja que ens passarem 40 dies en abstinència val la pena clavar-li mossegada. Si pots, tasta-la. No et decepcionarà. Gràcies pel teu comentari.
M'agradaM'agrada
Ei, que bé, l’altre dia en xerravem amb mumare que ja enyoravem la taulaposada. Jo no sé qui és que està pitjant el pedal de l’accelerador, però a n’aquest troç de vida, tot va més ràpid i no dona temps a res!!! Sort que tens feina i q tornes a posar receptes 🙂 Salut
M'agradaM'agrada
Caterina, esper seguir amb temps perquè em sap greu no tenir el blog actualitzat. Tot el dia tenc receptes al cap que no puc posar aquí i m’agradaria compartir-les. Besades i gràcies pel teu comentari
M'agradaM'agrada
A mi m’agrada la paella de llamàntol! Tenia una pinta…
Però estic molt contenta de veure novetats al blog. Bona greixonera!
M'agradaM'agrada
La veritat és que va sortir bona la paella de llamàntol però agraesc obrir taulaposada i no veure-la més com a darrera publicació. Esperem que no em passi em mateix amb la greixonera. Gràcies Nanda
M'agradaM'agrada
Ara, mirant el programa “això es mel”, he seguit la recepta “greixonera des darrers dies” que cuinen a Lloseta; m,han vengut records de la infentesa. Som de Manacor i les àvies i ma mare l,elaboraven. Així he agafat Sa tablet i he entrar a aquest bloc…. aquesta setmana me fa ganes tornar assaborir el récord.
M'agradaM'agrada
M’alegra que aquesta recepta t’hagi transportat a records tan bons i tan de bo que quan la facis hi trobis tots els sabors que cerques. Besades i fins aviat! gràcies pel teu comentari
M'agradaM'agrada