El post d’avui és d’una recepta tan vistosa com gustosa. M’agrada el contrast de colors que en resulta i és tan fàcil de fer que val la pena que ho tasteu. A més, els ingredients són els que es troben habitualment a qualsevol cuina. Una recepta bastant econòmica amb la qual podeu quedar bé un dia que tengueu convidats a casa.
La peixatera va treure l’espina central del lluç. Va quedar obert com un llibre i d’una peça. És més recomanable coure’l així i tallar-lo després de cuinar-lo. Amb aquestes quantitats en poden menjar 4 persones.
Ingredients
1 kg de tronc de lluç
40 gr de pa torrat
50 gr ametlles crues
4 alls
1 ou
1 manat petit de julivert
2 cebes grosses
1 copa de vi blanc sec
sal, pebre bo, oli
per a l’allada
5 alls
150 ml oli oliva
2 culleretes pebre bord
Un dia abans farem l’allada. Per a això pelarem els alls i en laminarem 3 que sofregirem fins que s’hagin daurat. Els treurem i retirarem l’oli del foc. Hi posarem els altres dos alls i el pebre bord. No hem de coure el pebre bord al foc perquè pot sortir amargant. Remenarem l’allada i la deixarem reposar fins a l’endemà. Una vegada passat el temps la colarem amb un sedàs molt fi per tal que no ens quedin baixos i la guardarem en un biberó o en un setrill
.
Encalentirem el forn a 200ºC.
Dins una palangana untada d’oli farem un llit amb la ceba tallada fina, la salpebrarem i la regarem amb la copa de vi. La courem uns 10-15 minuts en el forn calent. Si vos agrada més cuita allargau un poc més la cocció.
Farem la crosta picant les ametlles, el pa torrat, els alls i el julivert. Posarem la pasta que en surti en un bol, hi afegirem sal i pebre bo al gust. Just abans de posar la crosta sobre el lluç hi mesclarem l’ou batut.
Posarem el peix sobre la ceba amb la pell de cara a la palangana, salpebrarem al gust. Hi escamparem la pasta d’ametlla per damunt. Regarem el conjunt amb un raig prim d’oli i ho posarem al forn 5 minuts a 200 ºC. Baixarem la temperatura a 175ºC i l’hi tendrem 10 minuts més.
Servirem el peix sobre un llit de ceba i l’acompanyarem amb una culleradeta de l’allada i una mica de julivert picat.
Nota: L’allada no és imprescindible però sí aconsellable. El gustet torrat de l’oli acaba de completar el conjunt. La que sobri es pot guardar molt de temps i utilitzar per acompanyar qualsevol peix. És important que la coleu bé per a què no quedin baixos. Jo vaig posar un paper de cuina dins el colador de malla fina i vaig deixar que anàs degotant.
taulaposada 