Avui public una recpta molt senzilla, bàsicament és una idea per acompanyar el peix de manera diferent. He fet uns pintxos de lluç que en 10 minuts de forn estan cuits. Podeu emprar el que volgueu, el peix o el marisc que més vos agradi. Continua la lectura de “Pintxos de lluç amb pesto de rúcula”
Avui public una recepta que feia ma mare i que a casa ens encantava: unes raoles d’aprofitament, una recepta que converteix una cosa tan aparentment insulsa com el tronxo de les bledes en un plat ben digne. Em fa mal tirar aliments. Aprofitar-los, reconvertir-los en alguna cosa atractiva al paladar, m’omple de goig.
Si no teniu massa mare podeu substituir-la fent una pasteta amb farina, cervesa i ou. La qüestió és fer una pasta no molt clara ni massa espessa que ens aporti esponjor i que lligui les verdures. En lloc de tronxos de bleda podeu fer servir alguna altra verdura. Veureu en els ingredients que no m’he limitat a elles. Continua la lectura de “Raoles de tronxo de bleda amb massa mare”
Vaig conèixer el labneh gràcies a “Gastronomia & Cia”, una pàgina a la qual estic subscrita i que m’aporta moltes idees. Tan aviat com vaig conèixer aquesta manera de transformar el iogurt vaig tenir ganes d’experimentar i, de passada, fer alguna cosa amb l’excedent que tenia a la gelera. Des de fa unes setmanes faig iogurt búlgar natural i em donaren la bactèria al mateix temps que en tenia de comercials i clar, no sabia què fer-ne.
Tant si en teniu com si no, vos recoman aquesta recepta de veres. No pot ser més fàcil, cremosa, especial i sorprenent. El podeu combinar de moltes maneres, fins i tot menjar-vos-el com si es tractàs d’un formatge per untar ja que aquesta és realment la consistència que té. Aquí el propòs amb una ensalada de taronja que li aporta frescor, dolçor i acidesa i un tapenade d’olives de kalamata, de gust fort i àcid que contrasta molt bé amb la resta d’ingredients. Continua la lectura de “Labneh amb ensalada de taronja i tapenade de kalamates”
Passejant per la blogosfera em vaig topar amb el blog Cocido de sopa i amb la recepta que veureu clicant a l’enllaç. Em va semblar una bona manera de fer uns muffins aprofitant diferents confitures que tenia en el rebost, així com un formatge fantàstic al qual no acabàvem de donar sortida a casa. Aquest estiu passat anàrem a Astúries i compràrem un tros de gamoneo, un formatge fumat i madurat posteriorment en coves, de gust fort i lleugerament picant. Ja he declarat en anteriors entrades la meva passió per la carxofa i per altres aliments, però la meva debilitat autèntica és el formatge. Per mi no hi ha cap embotit que pugui fer-li costat i quan vaig de viatge m’agrada tastar les varietats locals, sobretot aquelles que són imossibles de trobar a Mallorca. Mai no n’he trobat cap que no m’agradàs, tot i que n’hi ha de molt baixa qualitat al mercat, ben descartables. Només la gran quantitat de greix que aporta fa que no en mengi tan sovint com m’agradaria. Continua la lectura de “Muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga”
Una de les meves darreres lectures ha estat el llibre “La cuina dels ermitans” de Miquel de Binifar. En ell s’hi descriuen els usos i costums gastronòmics dels ermitans de Valldemossa i de l’ermita de Betlem, a Artà. Els ermitans eren persones de costums molt arrelades i extremadament conservadors que rarament incloïen les novetats que poguessin aportar els més joves que ingressaven a l’ermita. Per amor als seus vots temien pecar de gola o faltar al vot de pobresa i, per tant, els plats que es descriuen en el llibre estan exempts de floritures. Continua la lectura de “Truita llorencina”
Sovint les receptes que són fruit de la improvisació són les que ens acaben satisfent més. Fa uns anys em frustrava la falta d’ingredients per fer un plat i això feia que em tiràs enrere. Ara, potser per l’experiència o per tenir més idees, ja no descart posar-me davant els fogons si em falta alguna cosa. Potser no té res a veure amb la idea primigènia però sé que he de tirar endavant de qualque manera.
Aquesta tarta havia de ser una coca de xocolata esponjosa amb una mousse de fraules… mare meva, i res més enfora! he de confessar que vaig anar improvisant amb cada una de les parts, decidint en el darrer moment el que havia de fer i estic molt contenta amb el resultat final. Us la recoman de veres. Continua la lectura de “Pastís sablé de crema i gelatina de fraules”
No sé si havia tengut mai tants dubtes a l’hora de publicar una entrada. La qüestió és que a hores d’ara no estic segura de si el que veis aquí és una menestra o una simple ensalada de verdures. A “Memòries d’una cuinera” ens han proposat aquest plat i com que no n’havia fet mai no sabia molt bé com ho havia de compondre. He cercat bastant i he vist receptes de totes maneres: amb brou, sense, amb carn, patates, ou,… al final i posant límits a tanta informació, he fet la meva pròpia versió, que s’asembla molt al que solc dinar o sopar molts de dies. Per personalitzar-la l’he amanida amb una gremolata de festucs. Aquesta picada d’origen italià és, bàsicament, una picada d’all i julivert a la qual s’hi afegeix pell de llimona ratllada. Continua la lectura de “Menestra de verdures amb gremolata de festucs”
L’entrada d’avui és la meva aportació al Concurs de receptes Mossegades. Una iniciativa que comença aquest mes de febrer i a la qual em feia moltes ganes participar. Ara, com sempre, he anat ben justa de temps! la proposta de febrer era una barqueta o una tapa. He pensat aquestes torrades que són molt senzilles de fer i amb ingredients que fàcilment podem tenir a casa.
Continua la lectura de “Rotllet de cuixot salat, poma caramel·litzada i formatge blau.”
Una de les meves fruites preferides és la taronja. Supòs que és una qüestió sentimental perquè a casa sempre n’hem tengut. El meu padrí matern tenia un tarongerar preciós i n’estava molt orgullós. Es sabia totes les varietats de taronges i a nosaltres ens divertia que ens les recitàs: navel, navelate, valencialate, guashintona, de la guixa, sanguines, mandarines, clementines… i n’hi havia moltes més que ara no em vénen al cap. Record que les venien a petita escala, a amics o a coneguts i en algunes ocasions vaig acompanyar a la padrina a pesar les bosses amb la romana per deixar-les preparades per quan venguessin a cercar-les. Continua la lectura de “Confitura de taronja i gingebre”
Ja hi comença a haver fraules al mercat. Tot i que encara no són massa madures ni estan en el seu punt àlgid fan tant de goig que són tota una temptació. L’altre dia, passant per una parada de verdures, podia sentir fàcilment l’olor d’aquestes petites fruites, em deien -menja’ns! i no em vaig poder resistir. He fet el blondie en unes quantes ocasions. Per a qui no ho conegui li diré que és així com s’anomena al brownie de xocolata blanca. Em venia de gust fer-lo diferent… així que les fraules em vengueren ben a tir per canviar la recepta. Continua la lectura de “Pastissets blondie amb fraules”
