entrants · General · ous · Receptes salades

Truita llorencina

truita llorencina

Una de les meves darreres lectures ha estat el llibre “La cuina dels ermitans” de Miquel de Binifar. En ell s’hi descriuen els usos i costums gastronòmics dels ermitans de Valldemossa i de l’ermita de Betlem, a Artà. Els ermitans eren persones de costums molt arrelades i extremadament conservadors que rarament incloïen les novetats que poguessin aportar els més joves que ingressaven a l’ermita. Per amor als seus vots temien pecar de gola o faltar al vot de pobresa i, per tant, els plats que es descriuen en el llibre estan exempts de floritures.

El cuiner era qui decidia la menja diària tot i que seguia indicacions del superior. La carn i els greixos animals estaven exclosos de la seva dieta mentre que els llegums i les verdures constituïen la base del menú diari: llegums cuinats amb molta freqüència i sopes per berenar i sopar, tal i com es feia a moltes de les possessions i cases de l’illa. Els divendres era dia d’abstinència, els dissabte es feia fava parada per a què caigués bé a l’estómac, castigat del dejuni i els diumenges es menjaven fideus. Durant les festivitats, precedides per dies de dejuni (el dia abans només prenien pa i aigua i tot l’Advent i la Quaresma sense menjar ni ous ni formatge) es feia un menú especial: coca amb xocolata per berenar, per dinar arròs amb bacallà o tonyina amb esclata-sangs i verdures i greixera d’ous de segon i els dolços típics de cada festa: torró, rubiols, panades i fruita seca. Per sopar cada un menjava el que volia: les restes del dinar, pa amb oli i formatge,… El dia de Sant Pau es menjaven dàtils per commemorar la vida ascètica del sant al desert.

truita llorencina5

Aquests són alguns dels plats que, per regla general, hi havia a la taula dels ermitans tot i que n’hi havia molts més; un dels quals és la recepta que avui public: la truita llorencina.

Aquesta truita, extremadament senzilla i amb pocs secrets, es feia amb ous i patató bullit. Segons l’autor és un plat poc conegut que només feia un cuiner. No sé si el nom es deu a què aquest era originari del poble de Sant Llorenç o que el plat en procedeix. Jo no he modificat gaire la manera de cuinar-la. No he fet una pasta amb la patata, com era costum, només l’he esclafada de manera basta per donar-li més textura. No m’allargaré més amb la introducció per no fer-la cansada i passaré a descriure els ingredients. Amb els que hi ha aquí n’hi ha prou per a una persona.

truita llorencina1

Ingredients

150 gr patató

2 ous

2 alls

oli, sal

truita llorencina2

Bullirem el patató amb la pell (jo l’he fet al vapor). Una vegada cuit el pelarem i l’aixafarem amb una forqueta, posarem una mica de sal. En una paella hi posarem un rajolí d’oli i hi daurarem els alls laminats, quan comencin a estar hi afegirem la patata i deixarem que es cogui un poc. Batrem els ous i els mesclarem amb la patata, directament a la paella. Girarem la truita amb un plat i la courem per l’altre costat.

truita llorencina6

 Nota: a la recepta original es fregeix la pasta de patató però he preferit fer-la més lleugera emprant poc oli.

Aprofit per recomanar-vos el llibre, una lectura molt interessant des del punt de vista antropològic i gastronòmic.

 

 

 

3 thoughts on “Truita llorencina

  1. Caram, molt interessant aquesta recomanació literària! Els deboradors de llibres ja ens l’hem apuntat! 😉 Aquesta truita llorencina sembla boníssima, amb l’afegit d’all a les patates, i té un nom molt divertit! Petons

    M'agrada

  2. Hola Caterina!

    Gràcies per la visita, això del visitant un milió que em dius… no en tinc ni idea de què és, jejeje. Si et toca un milió del que sigui ja m’avisaràs i ho celebram.
    He triat aquesta recepta per fer el comentari perquè encara no he provat de fer-la però com que soc una fan absoluta de les truites la tenc present i caurà aviat. I confés que ahir diumenge vaig passar una bona estona al teu blog mirant receptes i fotos, i pensant quina de les més senzilletes m’atreviré a provar de fer…
    Una abraçada i endavant amb el blog, que jo t’aniré seguint!!! 🙂

    M'agrada

    1. Esper que t’agradi la truita, és una recepta ben fàcil, ja veuràs com en un moment la tendràs feta. I si em toca alguna cosa ja t’ho diré. De totes formes no he entrat dins la publicitat, ves a saber què m’he perdut. Besades, ens veim per aquí i esper que aviat en presència!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s