La meva tia Martina Corameta és una enciclopèdia de cuina. Des de ben petita va començar a fer feina a la cuina de la possessió de Vinagrella i sempre ha estat una cuinera meravellosa. Va ser ella qui em va donar aquesta recepta, una ànnera que es servia a casa de senyors i que és un autèntic plaer per al paladar. Continua la lectura de “Ànnera amb olives trencades”
Categoria: Receptes salades
Receptes salades
Pollastre cruixent amb carxofes confitades i salsa de safrà
Què fas un diumenge que no has previst dinar a casa? aquesta és la pregunta que em vaig fer l’altre dia. Havíem d’anar a caminar per la muntanya però els plans es varen tòrcer… unes piteres de pollastre que hi havia al congelador, uns fulls de pasta brick, tan versàtils ells i una salseta per vestir el conjunt i encara dinàrem la mar de bé, molt millor del que ens pensàvem. Per si un cas vaig fer fotografies i com que ens agradà el resultat aquí us deix la recepta, que és fàcil i no té cap secret. Continua la lectura de “Pollastre cruixent amb carxofes confitades i salsa de safrà”
Hamburgueses vegetals amb llenties i quinoa
Els que em seguiu coneixeu la meva aversió per les llegums, tot i això, reconesc les seves fantàstiques propietats i trob saludable consumir-ne de tant en tant. Per aquest motiu em va semblar adequat incloure’n en aquesta recepta. Havia provat de fer hamburgueses vegetals diverses vegades i la que veis aquí és la que més m’ha convençut. Unes hamburgueses fetes al forn i ben completes en quant a components. Amb els ingredients descrits en sortiren unes 9 ben grossetes. Vaig emprar curri de bombai, una varietat suau, no gaire picant que em venia bé per donar-li un punt diferent sense tapar el sabor de la resta d’ingredients. Continua la lectura de “Hamburgueses vegetals amb llenties i quinoa”
Popietes de llom amb salsa de raïm
Darrerament he fet tantes vegades aquestes popietes que feia beneit que no les publicàs al blog. Són molt senzilles i solen agradar bastant. Com que són racions individuals em semblen ideals quan tens convidats. Les podeu cuinar d’un dia per l’altre i són raonablement econòmiques, així que, amb tants avantatges aquí les teniu, no podem demanar massa més.
No vos retgireu per la forma, es fan en un no res i amb les fotos del pas a pas segur que ho veis clar. Vos aconsell que empreu talls de xulla curada en lloc de bacó per ser més suau de gust. A la meva carnisseria de referència en tenen una de molt bona qualitat i la trob molt recomanable. A mi el bacó no em fascina i el solc evitar. Podeu fer les popietes de pollastre o d’indiot substituint la carn picada mesclada per la de l’au que trieu. Continua la lectura de “Popietes de llom amb salsa de raïm”
Greixonera dels darrers dies
Em deman si a hores d’ara queda alguna persona que entri en aquest blog. Estic avergonyida d’obrir-lo i veure l’entrada de la paella de llamàntol. La pobra semblava que no havia de ser substituïda mai. La qüestió és que d’ençà que faig feina em costa molt tenir el blog actualitzat. No havia cuinat tant mai en la meva vida però no puc dedicar-me a fer fotografies i són elles les que comanden. Creia que podria aprofitar els caps de setmana per dedicar-lo a taulaposada però després d’estar tota la setmana dins la cuina vull aprofitar per fer les coses que més m’agraden: estar amb la família, els amics o anar a caminar per la muntanya. Darrerament he pogut cuinar i fotografiar un parell de receptes i m’ha anat bé per tenir una reserva d’unes 4 entrades. Així és que no us alliberareu de mi tan fàcilment! Continua la lectura de “Greixonera dels darrers dies”
Paella de llamàntol
Aquesta recepta de paella de llamàntol (i alguna coseta més) no és meva sinó d’en Rafel, la meva parella, que la va aprendre d’un amic i aquest de la seva mare. Estic segura que si en cuinàvem una per hom no n’hi hauria cap d’igual i és que hi ha tantes paelles com gent que les fa i tantes creences i mites com receptes.
Jo em declarava poc amant de l’arròs però a poc a poc em va agradant més. Supòs que li dec haver agafat el gustet i hi trob la seva recompensa. Havia de fer un plat amb varietat bomba i com que és el més adient per a les paelles, aquí la teniu. Continua la lectura de “Paella de llamàntol”
Terrina suau de carxofes
La carxofa posseeix moltes propietat nutritives i curatives i és una de les verdures més beneficioses i completes: neteja la vesícula, és bona contra l’estrenyiment, està especialment indicada en els trastorns hepàtics i biliars i, entre altres coses, és molt baixa en greix. En aquest blog la trobareu en diverses receptes perquè és la meva hortalissa preferida. L’enyor moltíssim durant l’estiu i a principis d’octubre ja començ a comprar-ne de nou, tot i que sé que és de fora i no ha començat la temporada. El desig és més fort que jo. En aquesta recepta la vos present com una terrina suau, molt adequada per a uns entrants. La podeu fer en format individual o en un motllo més gran tal i com veis aquí. Continua la lectura de “Terrina suau de carxofes”
Croquetes cremoses de pollastre
Quina diferència que hi ha entre les croquetes casolanes i les de compra! algunes són pura beixamel i altres no tenen gust de res. És cert que fer-les a casa porta feina però entre que són molt millors i que pots aprofitar la carn del brou, crec que val la pena posar-s’hi. Continua la lectura de “Croquetes cremoses de pollastre”
Colflori en motllo amb botifarró
La colflori és una verdura tan odiada com estimada. Potser per l’olor quan cou o pel seu sabor particular, no té les simpaties de tothom. Aquí a Mallorca la solem consumir molt en el farcit dels cocarrois, és un dels ingredients principals de les sopes de pa o de les sopes escaldades i també en cuinats i arrebossats. Continua la lectura de “Colflori en motllo amb botifarró”
Crema de carabassa i mango
Algú pensarà que tenc fixació amb la carabassa, tan present en aquesta pàgina. I només és que enguany han sortit enormes a l’hort del meu pare i em neg a què es tudin. L’altre dia vaig publicar una manera fàcil de conservar-les, un paté. Avui us oferesc una crema fresca, sana i senzilla que m’ha agradat moltíssim. La volia fer amb taronja però tenia un mango començat i he pensat que no podia sortir mai dolenta. No m’he equivocat. És una sopa que es pot menjar tant freda com calenta. Animau-vos, no us deixarà indiferents. Amb aquestes quantitats n’hi ha per a 2 persones. Només una advertència, s’ha de fer i menjar perquè amb el pas dels dies s’oxida i el color canvia molt. Continua la lectura de “Crema de carabassa i mango”
taulaposada 