Per fi hem arribat a la meva estació preferida, la tardor. M’agrada veure la llum tardorenca de l’horabaixa apagant el cel, el contrast profund entre el verd dels arbres, les herbes incipients i el blau del cel amb nigols intermitents. Sentir encara el dia llarg que a poc a poc s’acaba, les primeres fredors de l’aire i l’humitat dels dies de pluja que canten i sadollen tot el que està a punt d’oferir la terra. I amb tot això, collir els darrers fruits de l’estiu que van donant pas a les noves verdures de l’estació encetada. Fruites noves, tenyides de carabassa i vermell, fruita seca acabada de madurar, carnosos bolets que clivellen i aromatitzen l’estora de fulles dels alzinars. Continua la lectura de “Moussaka amb moniato i sobrassada”
M’agrada publicar receptes tradicionals perquè pens que és una bona manera de fer-les viure, de donar-les pervivència en el temps. Sé que no aportaré massa amb aquesta però m’interessa que sigui aquí per a què pugui ajudar a qui decideixi fer-ne. Els escaldums no són gens dificultosos però sí que tenen el seu procés i, per això, no és un plat que es faci cada dia. Ara que fa fred vénen molt de gust els escaldums, s’agraeix molt un platet ben calent a taula. La recepta que public és la que he après a fer de ma mare, amb pollastre, costella de porc i pilotes però també els podeu fer amb indiot o només de pilotes. Siguin com siguin i amb les herbetes adequades, és una recepta deliciosa que voldreu fer un dia que tengueu temps. Les herbes dels escaldums són, sobretot, el moraduix, el llorer i la farigola. Jo pos tarongí a les pilotes perquè m’agrada el punt cítric que dóna i també perquè en tenc de sembrat a casa.
taulaposada 