La meva tia Martina Corameta és una enciclopèdia de cuina. Des de ben petita va començar a fer feina a la cuina de la possessió de Vinagrella i sempre ha estat una cuinera meravellosa. Va ser ella qui em va donar aquesta recepta, una ànnera que es servia a casa de senyors i que és un autèntic plaer per al paladar. Continua la lectura de “Ànnera amb olives trencades”
Categoria: Cuina mallorquina
Pa de xeixa
La xeixa és una varietat de blat antic pròpia de les Illes Balears. Un blat rústic molt digestiu, de sabor intens i amb un índex alergènic quasi bé inexistent per ser més baix en gluten que molts altres. Trobam moltes referències a aquest cereal en rondalles i en la cultura popular, senyal de la importància que tenia per a la vida diària de la gent. Durant el segle XX va caure en desús, possiblement per la poca producció ja que els grans són de petit tamany. Avui el seu cultiu és limitat tot i que en els darrers anys s’ha recuperat molt gràcies a petits agricultors ecològics.
A més de ser una farina adequada per al nostre pa moreno, és també un bon blat per a les coques, les ensaïmades i per fer fideus. La masses són més cruixents i amb un lleuger gust àcid que ens transporta a l’autèntic sabor dels cerals ancestrals. Continua la lectura de “Pa de xeixa”
Greixonera dels darrers dies
Em deman si a hores d’ara queda alguna persona que entri en aquest blog. Estic avergonyida d’obrir-lo i veure l’entrada de la paella de llamàntol. La pobra semblava que no havia de ser substituïda mai. La qüestió és que d’ençà que faig feina em costa molt tenir el blog actualitzat. No havia cuinat tant mai en la meva vida però no puc dedicar-me a fer fotografies i són elles les que comanden. Creia que podria aprofitar els caps de setmana per dedicar-lo a taulaposada però després d’estar tota la setmana dins la cuina vull aprofitar per fer les coses que més m’agraden: estar amb la família, els amics o anar a caminar per la muntanya. Darrerament he pogut cuinar i fotografiar un parell de receptes i m’ha anat bé per tenir una reserva d’unes 4 entrades. Així és que no us alliberareu de mi tan fàcilment! Continua la lectura de “Greixonera dels darrers dies”
Paella de llamàntol
Aquesta recepta de paella de llamàntol (i alguna coseta més) no és meva sinó d’en Rafel, la meva parella, que la va aprendre d’un amic i aquest de la seva mare. Estic segura que si en cuinàvem una per hom no n’hi hauria cap d’igual i és que hi ha tantes paelles com gent que les fa i tantes creences i mites com receptes.
Jo em declarava poc amant de l’arròs però a poc a poc em va agradant més. Supòs que li dec haver agafat el gustet i hi trob la seva recompensa. Havia de fer un plat amb varietat bomba i com que és el més adient per a les paelles, aquí la teniu. Continua la lectura de “Paella de llamàntol”
Colflori en motllo amb botifarró
La colflori és una verdura tan odiada com estimada. Potser per l’olor quan cou o pel seu sabor particular, no té les simpaties de tothom. Aquí a Mallorca la solem consumir molt en el farcit dels cocarrois, és un dels ingredients principals de les sopes de pa o de les sopes escaldades i també en cuinats i arrebossats. Continua la lectura de “Colflori en motllo amb botifarró”
Pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada
La rebosteria de les Illes Balears és rica i variada: masses tovades, farcides, mantecados, torrons, crespells, doblegats, pastes salades amb carn, verdures o peix; coques bambes, quartos, panades., cocarrois, confitures… i la reina indiscutible i reconeguda a tot arreu: l’ensaïmada. De totes aquestes llepolies parlen dos llibres imprescindibles: Reposteria balear i La rebosteria de Mallorca, Menorca i Eivissa de na Caty Juan de Corral. Ambdós són un recull de receptes de les nostres pastes salades i dels dolços més característics. D’ells n’he extret aquesta recepta que des de fa temps em va cridar l’atenció. Aquesta és una de les receptes que es publicaran al calendari de la revista Sa Plaça. Tal i com vaig comentar en aquest blog, he fet 12 receptes, una per mes, amb una varietat local com a protagonista. Aquesta és la que dedic al pebre tap de cortí. Continua la lectura de “Pastissets antics amb confitura de pebres i sobrassada”
Coca de patata amb prunes
Algunes varietats de pruna estan encara de temporada. Quan era la plena dels albercocs no vaig publicar la coca que solc fer-ne així que he pensat que era un bon moment per provar-la amb prunes. M’agrada com queda perquè és a l’hora humida i esponjosa, amb la textura amorosa que la patata dóna a les masses i el contrast de l’acidesa de la fruita. Continua la lectura de “Coca de patata amb prunes”
Coca de pebres torrats i blaves
Les pluges d’agost han avançat la temporada de bolets, el camp estava ben humit i les alzines ens esperaven per oferir-nos els fruits que neixen davall les seves fulles caigudes. Allà estaven, mig amagats, fins que els posàrem al paner i cap a casa.
Per aprofitar que els pebressers anaven ben rabents i en teníem de collita, em va semblar perfecte per a una de les receptes que més m’agraden de la cuina tradicional de l’illa: la coca. Tant m’és si és de pebres com de verdura… les pastes salades són una de les meves debilitats i no n’havia fet cap pel blog. Millor no ho podia tenir. Continua la lectura de “Coca de pebres torrats i blaves”
Estrelles
Les Estrelles, crespells, risses,… (el nom varia segons el poble) són les galletes tradicionals de Mallorca de les festes de Pasqua. Amb tot l’embalum de feina d’aquests dies: panades, robiols, greixoneres de brossat, frit,… les estrelles esdevenen la part destinada a les mans dels infants i és en la seva elaboració on més hi poden participar. És freqüent que hi hagi estrelles sense punta, conillets desorellats i un sense fi de mutilacions provocades per la superposició dels motllos sense gaire control. Però tant és, mentre els nins s’ho passin bé i formin part de la festa segur que les pastes seran boníssimes. Continua la lectura de “Estrelles”
Panades dolces de carn i pèsols
Les panades són el plat més tradicional de les festes de Pasqua a Mallorca. Una vertadera delícia, l’laboració de les quals sol marcar l’inici del calendari de festes. Aquestes petites capses de pasta solen estar farcides de carn de mè i pèsols amb algunes variants, depenent de cada casa. Qui més qui manco segeuix la recepta de la família que s’ha anat transmetent de generació en generació. Continua la lectura de “Panades dolces de carn i pèsols”
taulaposada 
