Aquesta és la primera vegada amb la vida que faig carquinyolis. M’ha motivat la proposta de Memòries d’una cuinera i com que no vaig participar les dues darreres vegades he pensat que en provaria de fer. Són tan fàcils que en un moment els tens a la taula. Ja veureu com val la pena posar-s’hi.
Ingredients
85 gr sucre moscovat
1 ou gran
150 gr farina tamissada
1/2 cullereta de llevat en pols tipus canari
1/2 cullereta de canyella en pols
2 cullerades de pell de llimona ratllada
50 gr ametlles crues
50 gr nous
Encalentim el forn a 180ºC. En un bol mesclam el sucre i l’ou fins que faci escuma. Hi afegim la farina, el llevat i la canyella i ho mesclam bé. Hi sumam els fruits secs i ho integram bé a la massa. Feim un tub amb la pasta d’uns 30 centímetres, l’aplanam una mica i l’enfornam entre 20 i 25 minuts.
Passat aquest temps, treim la massa del forn, la deixam refredar uns 3 minuts i la tallam a llesques d’un 1’5 cm. Les disposam de nou a la palangana i les tornam al forn entre 5 i 10 minuts o fins que vegem que estan daurats. Els deixarem refredar sobre una reixa metàl·lica i ja els tendrem a punt per menjar.
Aquestes pastes dures es solen acompanyar d’un vi dolç. A casa hi havia herbes dolces casolanes i han fet molt bona parella.
A nosaltres ens va passar el mateix, no ens podiem imaginar que fóssin tan fàcils de preparar!!quina delícia oi??
Molt xulo el blog!!!
Petons!
M'agradaM'agrada
Gràcies pel vostre comentari. El vostre blog està molt bé i els carquinyolis que heu fet m’encanta. La combinació de xocolata i plàtan és una de les meves preferides. Besades
M'agradaM'agrada
Són fàcils i boníssims, oi?? moltíssimes gràcies per participar Catarina, t’han quedat genials!!! petonets
M'agradaM'agrada
Gràcies a vosaltres per la proposta. M’ho he passat molt bé fent-los. Besades i fins a la propera!
M'agradaM'agrada
Si anaven acompanyats amb unes herbes casolanes segur que encara eren més bons!;)
Quin color més maco, és pel sucre?
Petons i moltíssimes gràcies per participar.
M'agradaM'agrada
Potser sí que el sucre influeix en el color perquè era sucre moscovat obscur. Gràcies a vosaltres per el “Memòries d’una cuinera”. M’agradaria poder participar més sovint. A veure si puc fer-ho el mes que ve!
M'agradaM'agrada