
Les receptes apareixien aquí i allà, entre els fulls quadriculats d’un petit quadern d’espirals.
També hi havia algun compte o les despeses del mes que revelaven el bon manteniment de
l’economia domèstica. Els plats de cada dia no calia escriure’ls, ni tan sols les coques o les
pastes perquè de tan repetides ja eren paraules gravades a foc a la memòria. Però hi havia
aquells plats apresos gràcies a les veïnades, un altre que algú, a la botiga, n’havia alabat les
virtuts o fins i tot aquells altres transmesos pels parents que vivien a l’estranger. No faltava
algun retall de revista o de diari; receptes que mai no es posaren en pràctica.









