Avui present una pizza un tant sorprenent perquè per fer la massa no s’empra farina sinó bròquil, la qual cosa la fa ideal per a la gent que no tolera el gluten. I per altra part em sembla ben adient per d’introduir les verdures als més petits. Tot i aportar calories suficients és molt més lleugera que la pizza tradicional i tendrà tantes variants com variants us permeti la vostra imaginació. Podeu fer la mateixa base amb colflori, en tornar segur que la hi provaré de fer. Continua la lectura de “Pizza vegetal amb massa de bròquil”
Categoria: verdures
Paella de verdures amb arròs integral
L’entrada d’avui és un plat d’aprofitament total. Les verdures són l’aliment més abundant del meu rebost i després d’uns dies de no cuinar a casa ja en tenia alguna que començava a fer mala cara. En certes ocasions he comentat que les solc cuinar al vapor però avui tenia ganes de provar coses noves. No som una gran amant de l’arròs ni de les pastes i m’he proposat, sense abusar, que tenguin més presència en la meva dieta per a fer-la més completa i variada. Així que he conjugat les opcions possibles i m’ha sortit aquesta paella que ben segur tornaré a fer altres vegades. Si us decidiu per ella no cal que seguiu els ingredients de forma estricta. Aprofitau altres verdures que tengueu: albergínia, pèsols, pèsols d’oli,… Continua la lectura de “Paella de verdures amb arròs integral”
Galtes de vedella amb gremolata d’avellanes i xutnei de pinya
Mirant l’índex del blog em vaig adonar que les receptes de carn no hi abundaven massa. No en som una gran consumidora, m’agrada però no en excés i sempre solc menjar el mateix. Com que gaudesc fent coses noves i donar pas a nous sabors em vaig decidir amb les galtes. No recordava haver-les provat mai, ni les de vedella ni tampoc les de porc. Fa uns mesos vaig veure aquesta fantàstica recepta de Y sigo en la cocina, un blog que recoman moltíssim. Em va encantar i des de llavors ja l’he feta en unes quantes ocasions. Per contrastar la melositat de la carn la vaig acompanyar amb un xutnei, una salsa especiada i agredolça que es pot fer del que més vos agradi. Tenia mitja pinya que no volia tudar. No era gran cosa al natural però fent-la així va quedar molt bé. Continua la lectura de “Galtes de vedella amb gremolata d’avellanes i xutnei de pinya”
Albergínies farcides de verdures i quinoa vermella
Sempre em costa tornar al blog després de les vacances. Per una cosa o per l’altra, no hi ha manera de publicar una entrada. Tanmateix les receptes que tenc pensades em bullen al cap i volen sortir a fora, són impacients!
La gastronomia mallorquina de Pasqua és feixuga i un poc repetitiva. Tot i no haver abusat massa, m’he fet el propòsit de retornar amb plats lleugers, atractius i sans. Aquest és un dels que em donava murga des de la setmana passada. Avui he tengut el matí per mi i he pogut fer-me un dinar així com cal. Feia algun temps que tenia ganes de fer proves amb la quinoa. Un cereal molt complet i saludable que vull incorporar a la meva dieta. De moment les primeres experiències han estat ben positives. Esper que us agradi. Continua la lectura de “Albergínies farcides de verdures i quinoa vermella”
Raoles de tronxo de bleda amb massa mare
Avui public una recepta que feia ma mare i que a casa ens encantava: unes raoles d’aprofitament, una recepta que converteix una cosa tan aparentment insulsa com el tronxo de les bledes en un plat ben digne. Em fa mal tirar aliments. Aprofitar-los, reconvertir-los en alguna cosa atractiva al paladar, m’omple de goig.
Si no teniu massa mare podeu substituir-la fent una pasteta amb farina, cervesa i ou. La qüestió és fer una pasta no molt clara ni massa espessa que ens aporti esponjor i que lligui les verdures. En lloc de tronxos de bleda podeu fer servir alguna altra verdura. Veureu en els ingredients que no m’he limitat a elles. Continua la lectura de “Raoles de tronxo de bleda amb massa mare”
Menestra de verdures amb gremolata de festucs
No sé si havia tengut mai tants dubtes a l’hora de publicar una entrada. La qüestió és que a hores d’ara no estic segura de si el que veis aquí és una menestra o una simple ensalada de verdures. A “Memòries d’una cuinera” ens han proposat aquest plat i com que no n’havia fet mai no sabia molt bé com ho havia de compondre. He cercat bastant i he vist receptes de totes maneres: amb brou, sense, amb carn, patates, ou,… al final i posant límits a tanta informació, he fet la meva pròpia versió, que s’asembla molt al que solc dinar o sopar molts de dies. Per personalitzar-la l’he amanida amb una gremolata de festucs. Aquesta picada d’origen italià és, bàsicament, una picada d’all i julivert a la qual s’hi afegeix pell de llimona ratllada. Continua la lectura de “Menestra de verdures amb gremolata de festucs”
Cocarrois de moniato i sobrassada
Els cocarrois són una de les meves debilitats. M’agraden de tota manera però sobretot que la pasta sigui prima i cruixent, amb molta verdura i amb un punt de coent. No cal dir que els que fa ma mare són els millors del món. El dia que en feim a casa és com un aconteixement però no sol ser sovint.
Aquests d’avui són els primers que he fet jo sola i ja que em desmarcava de les faldes maternes he canviat també el farcit. A Mallorca els més populars són de col, de verdura i segons a on, solen fer-se amb patata i ceba. De moniato no els he vist mai enlloc però per canviar em va passar pel cap fer-los així. He tengut convidats de bon paladar a casa que m’han donat la seva opinió i a tots els han agradat molt, esper que no ho hagin dit només per quedar bé. De totes formes n’he quedat encantada i per això vos faig arribar la recepta. Continua la lectura de “Cocarrois de moniato i sobrassada”
Raviolis vegetals farcits de verduretes
Verdures que amaguen verdures, petits farcellets que semblen bombonets vegetals, lleugers, recurrents, pràctics,… així són aquests raviolis de carabassó. És cert que hi ha plats molt més pràctics de fer però provau-los, veureu com vos satisfaran, n’estic segura. A més, podeu farcir-los del que tengueu a la gelera, no fa falta que vos compliqueu massa.
Si teniu una mandolina vos estalviareu feina. Si no en teniu procurau tallar el carabassó ben prim o es trencarà. Continua la lectura de “Raviolis vegetals farcits de verduretes”
Tomàtigues farcides i la seva sopeta freda.
El dia que vaig publicar els carabassons farcits de lluç ja vaig fer alabances de l’hort del meu pare. I aquest any les tomàtigues superen a totes les demés verdures perquè han sortit boníssimes, amb un punt àcid i amb la popa dura i gustosa. Ara, em sembla que haurem d’anar a fer mercat perquè n’hi ha per aturar un tren. A mi m’agraden molt, de moltes maneres però quasi sempre crues. De tomàtigues farcides n’hi ha a mils i la recepta d’aquest post és una aportació més, per contribuir a les ensalades fresques de l’estiu. Ja em direu si vos han agradat. Els ingredients són un poc orientatius i dependrà del tamany de les tomàtigues.
Continua la lectura de “Tomàtigues farcides i la seva sopeta freda.”
Crema de carabassa amb xitaques
De cop i volta ha arribat el fred, pareixia que no tendríem hivern però ja és aquí. I amb aquestes temperatures ve molt de gust prendre plats calents. Les sopes i les cremes són molt adients per menjar ara i són tan fàcils de fer que amb mitja hora pots tenir un primer plat saludable i senzill. Avui he fet aquesta crema aprofitant que tenia carabassa i l’he acompanyada amb xitaques. M’ha agradat la combinació, els bolets li donen un toc melós i contrasten bé amb la dolçor dels vegetals.
Ingredients:
350 gr de carabassa pelada
2 pastanagues
1 ceba
100 ml llet evaporada o de llet
200 gr xitaques
500 ml aigua
12 avellanes mig picades
sal, pebre bo
Posam l’aigua al foc. Tallam les verdures a daus i les afegim a l’aigua quan bulli. Deixam que cogui a foc mig durant 15-20 minuts. Treim una mica d’aigua de l’olla i passam les verdures pel túrmix. Afegim la llet evaporada, la sal i el pebre bo, tornam a passar pel túrmix i ho duim a ebullició. Ho corregim de sal.
En una paella encalentim un raig petit d’oli i saltejam els xitaques laminats. Salpebram.
Abocam la sopa de carabassa en un plat o un bol. Hi afegim els bolets i una cullerada d’avellanes picades.
Si no teniu llet evaporada hi podeu posar llet normal. Jo quasi sempre faig servir llet semi desnatada. També es pot fer servir qualsevol tipus de bolet, xampinyons mateix que sempre es troben arreu. No tenc per costum sofregir les verdures quan faig cremes, trob que són més lleugeres així i que no és necessari. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a 2-3 persones. Esper que sigui del vostre gust!
taulaposada 
