Quan s’acosta el dia de Sant Antoni a casa ja començam a programar l’agenda per posar data a les espinagades. I tot i que és bastant recent ja deu fer un quinzena d’anys que dedicam un dia a la seva elaboració. Aquest dia ens reunim amb amics i familiars a taula per tastar-les. A Llubí, al meu poble, no se’n solien fer, ara és més habitual i se’n poden trobar al forn. L’espinagada més coneguda és la d’espinacs amb anguiles però també se’n fan de col i colflori amb llom. Les que veis aquí són un híbrid, que és com més m’agraden a mi, d’espinacs amb llom. Les anguiles em fan bastanta angúnia i no hi ha manera amb elles. Continua la lectura de “Espinagada”
Categoria: Receptes salades
Receptes salades
Xups de pollastre amb cunyes de moniato i salsa satay
Mira que m’agraden poc les aletes de pollastre, em pens que mai n’he demanat en un restaurant perquè no les trob cap gràcia ni una. En canvi, així, m’encanten, Em semblen una mossegada boníssima que pots fer de mil maneres i acompanyar de mil maneres més. He intentat publicar els xups unes quantes vegades però mai acabava d’estar segura. Avui, finalment, els teniu aquí. Si la vostra carnisseria és de confiança potser us voldran estalviar feina, sinó només es tracta de que us tallin cada aleta en dos bocins, descartant la punta. Després, a casa, heu de pelar l’os d’una punta a l’altra, arrossegant la popa, recollir-la i fer-ne un boliquet. Jo procur treure la pell perquè em fa bastant de fàstic menjar-me-la. Continua la lectura de “Xups de pollastre amb cunyes de moniato i salsa satay”
Espaguetis amb verdures al forn, ou mollet i pesto de julivert amb cacauets
Feia temps que volia fer alguna recepta amb ou mollet, un ou que podria passar per escalfat però que es bull amb la closca en només 4 minuts i mig. El més complicat és pelar-lo perquè tot i que el blanc està quallat, el seu interior és tendre i dèbil i ho hem de fer amb delicadesa. Trob que va ser un encert en aquesta recepta perquè la pasta queda melosa i lleugera
Vaig coure le verdures al forn però també les podeu saltejar. Veureu que hi ha fulles de Kale o col arrissada. Des da fa un temps s’està posant de moda perquè aporta molts nutrients i és baixa en calories. Ara comença la temporada i a mesura que aquesta va avançant les fulles es van arrissant més. És recomanable fer-la un poc al vapor abans de coure-la al forn o saltejar-la però també la podeu menjar crua, en batuts i en ensalades. Aquí la vaig fer tres minuts al vapor i 3 minuts més de forn. Va quedar deshidratada i cruixent, per la qual cosa és millor que la poseu al plat al final i així no perdrà textura.
Els espaguetis que veis aquí són integrals d’espelta, si en trobau no dubteu en tastar-los perquè valen molt la pena, sinó qualsevol de qualitat us serviran. Amb aquestes quantitats en vàrem menjar 2 persones. Continua la lectura de “Espaguetis amb verdures al forn, ou mollet i pesto de julivert amb cacauets”
Falafels de carabassa amb salsa chermoula
A meitat del mes de maig va tancar Llibres Mallorca, botiga i mostrador de la desapareguda Editorial Moll, tot un referent d’aquesta illa. Per alleugerar el tancament posaren els llibres a meitat de preu i va ser una gran oportunitat per trobar autèntics tresors literaris a preus escandalosament assequibles. A casa hi entraren llibres de teatre, clàssics de la literatura catalana i també tots els llibres de cuina que hi vaig trobar i que em cridaren l’atenció. Un d’ells ha resultat ser d’una gran influència per la inspiració que m’ha oferit. Es tracta de “Mi primera comida vegetariana“, de n’Alice Hart. Els plats que he provat han estat deliciosos, sans, senzills i tots van acompanyats d’unes imatges que només veure-les ja voldries tenir-los a taula. Una de les receptes que em vaig proposar fer en temps de carabassa va ser aquesta, que he adaptat una mica als meus gustos. Continua la lectura de “Falafels de carabassa amb salsa chermoula”
Terrina de peus de porc i picornells amb crema d’alls rostits i pebres torrats aromatitzats amb herbassana
En una entrada posterior ja havia esmentat les propietats que tenen els peus de porc, com són de beneficiosos pels ossos. A mi m’agraden de moltes maneres, potser com menys m’agraden és amb salsa perquè em cauen feixucs i, justament, és com més els trobes en els restaurants de Mallorca. Pot semblar que duen molta feina però en realitat aquesta recepta és fàcil, econòmica i porta pocs ingredients. Recoman, ja que en feis, que en faceu per a uns quants i valdrà més la pena. Podeu congelar els potons bullits i també la terrina. Com que la textura gelatinosa és una mica embafosa, què millor que uns pebres torrats amb un punt fresc per acompanyar-los? entre els pebres i la crema d’alls em pens que vaig aconseguir un bon conjunt. Si feis el plat ja em direu què en trobau!
Ara és temps de picornells, per fi n’hem trobat a casa. Com que els tenia em va anar molt bé per a la terrina però els podeu substituir per qualsevol altre bolet, no posar-n’hi o afegir-hi botifarró, botifarra o camaiot. Continua la lectura de “Terrina de peus de porc i picornells amb crema d’alls rostits i pebres torrats aromatitzats amb herbassana”
Salmó amanit amb soja i oli de sèsam, guacamole i maionesa de caviar
M’encanta fer tassonets perquè solen quedar vistosos i són molt versàtils. Poden ser dolços i salats i tant per a un entrant com per a unes postres, tenim una versió individualitzada de multitud de receptes.
El post d’avui el dedic al salmó, que es macera en un moment en soja i oli de sèsam. Només heu de tenir la precaució de congelar el peix amb antelació per evitar l’anisakis. Com podeu creure, el caviar és un succedani. Si tengués l’autèntic no seria capaç de mesclar-lo amb maionesa. Continua la lectura de “Salmó amanit amb soja i oli de sèsam, guacamole i maionesa de caviar”
Tallarines negres amb sípia i llagostins
Al darrer post ja vaig comentar que havia cuinat molt poc aquest estiu. Quan som a casa dels meus pares quasi sempre cuinen ells amb una mica de la nostra ajuda. Poques vegades em deixen fer tota sola. Un dels dies que em vaig posar als fogons vaig fer aquestes tallarines i com que vaig quedar contenta he repetit la recepta pel blog. És un plat senzill i saborós que en mitja hora podeu tenir llest. Us recoman que compreu la sípia bruta per aprofitar la melsa perquè us donarà el toc al plat. A més a més, solen ser més fresques i amb el sabor propi de la sípia. Continua la lectura de “Tallarines negres amb sípia i llagostins”
Pollastre farcit de brie amb risotto de tomàtigues seques
A la fi he perdut la por als risottos. Bé, més que por, el respecte a fer-los. En general cuin molt poc arròs i mai no veig el moment per dedicar-m’hi. Reconec, però, que molts plats queden ben vestits amb un arrosset gustós. Aquestes senzilles piteres en són un bon exemple,
Jo no vaig fer brou i amb l’aigua em va anar molt bé, que és el que s’empra en les receptes més tradicionals que vaig veure. Supòs, però, que us quedarà molt millor si n’emprau. Amb aquestes quantitats en poden menjar unes 8 persones. Continua la lectura de “Pollastre farcit de brie amb risotto de tomàtigues seques”
Escorball al forn amb puré de xirivies, espinacs i verduretes
L’escorball, corball o corbinota és un peix poc freqüent al mercat però ben conegut per als amants de la pesca submarina. Sol viure en manades no gaire nombroses, en profunditats de 0 a 100m i sol amagar-se en coves i roques. La seva carn és fina i exquisita, molt semblant a la dorada o al llobarro però a un preu molt més assequible.
A la parada del mercat on solc comprar el peix de roca n’hi havia uns quants exemplars i m’ha semblat un bon moment per conèixer-lo d’aprop. Amb unes xirivies que tenia he cuinat un puré molt lleuger que m’agrada molt per acompanyar el peix. És perfumat i dolcenc i casa molt bé amb la resta del plat. A més és una bona alternativa al puré de patates de sempre. Ens hem de renovar, no ho trobau? podeu bullir les xirivies amb nata o amb llet evaporada. Jo les he fet amb llet desnatada que és la que consumim i trob que han quedat ben bé. Continua la lectura de “Escorball al forn amb puré de xirivies, espinacs i verduretes”
Ensalada de mill i calamars picants
Aquesta és la primera vegada que he cuinat mill, un cereal molt ric en proteïnes i minerals com el ferrro, el fósfor, el magnesi i el calci. No conté glúten i és de fàcil digestió. Es cou molt fàcilment només que queda un gra eixut, per la qual cosa convé amorosir-lo amb alguna salsa o vinagreta.
El vaig acompanyar amb un calamar amanit amb schichimi togarashi, una mescla japonesa picant d’espècies, pell de mandarina i sèsam que trobareu a tendes d’espècies, i una mica de curri de Bali. Si no trobau el schishimi togarashi, posau-hi només el curri que volgueu. El que jo vaig elegir no és gaire picant per contrarrestar amb el schichimi. Continua la lectura de “Ensalada de mill i calamars picants”
