
Podeu pensar que no té massa misteri aquesta sopa i és ben cert, només que l’ús de les herbes aromàtiques em va cridar l’atenció. Les vaig deixar infusionar al final de la cocció i no com indica la recepta original perquè m’agraden els brous lleugers. A part d’això és un fumet clàssic que tan bé vos anirà per prendre’l així, com a entrant, com a base per a un arròs o un guisat de peix. Amb les popes del peix vaig aprofitar per fer un entrant. És bastant entretingut treure les espines, sobretot si el peix és molt petit però si les picau bé per la picadora no les notareu gens.
Font: La cuyna mallorquina d’en Pere d’Alcàntara Penya, editat l’any 1886 i tot un èxit editorial a principis del segle XX. Continua la lectura de “FEBRER: Sopa aromàtica de peix i el seu paté”









