L’skordalia és un puré d’origen grec que es pot fer a base de patata, nous o ametlles, pa banyat, all i oli. Es sol emprar per acompanyar peix o verdures i té un us bastant semblant a l’hummus. Avui el presentam com un farcit d’aquest ravioli, un entrant fresc que dóna molt de joc ja que podeu substituir el salmó per bacallà fumat, cuixot dolç o salat o amb verdures com el carabassó i el cogombre. Continua la lectura de “Ravioli de salmó fumat farcit d’skordalia de nous”
Autor: taulaposada
Pho bo (sopa vietnamita)
La Pho bo o sopa vietnamita és un brou lleuger que es fa generalment amb carn de vaca. Es sol acompanyar amb llima, cilantre, herbassana i altres herbes. Aquí l’he adaptada una mica als meus gustos i he fet el brou amb vedella i pollastre. El brou que faig, generalment, sol ser molt lleuger, amb carn poc carregada de gust, amb prou porro, pastanaga i julivert. Podria haver estat més fidel a la recepta però com que el brou sobrant serà per a altres ocasions he preferit adapatar-me més a l’acompanyament de la sopa, que és el que vertaderament la distingeix. Entre les herbes i la llima és una sopa que ressucita, sembla que mengis medicina, pura salut. Continua la lectura de “Pho bo (sopa vietnamita)”
Brandada de bacallà amb confitura coenta de pebres i xips de remolatxa
Hi ha entrants que amb pocs ingredients i servits en petits recipients poden quedar com un aperitiu ben vistós. És el que em va passar amb aquesta brandada, és tan fàcil de fer que només cal acabar-la de vestir per donar-li un poc de forma. Per altra banda, les confitures de verdures són un bon comodí per a tapes improvitzades, un toc de color i contrast a una simple torrada de forrmatge o de foie. Aquesta setmana n’he fet de pebres, aprofitant la collita de casa. Amb aquest temps, els pebressers no paren de donar fruit. Continua la lectura de “Brandada de bacallà amb confitura coenta de pebres i xips de remolatxa”
Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards
Les verdures de tardor em posen les dents llargues. Anar al mercat és un plaer visual i el meu cervellet es posa en marxa. Les cols de brussel·les, els bolets, moniatos, carabassa… gran part de les meves verdures preferides. És habitual que les cuini tal i com les veis avui però sense enriquir-les amb la dukkah, una mescla d’espècies i fruits secs de l’Orient Mitjà que es sol emprar per condimentar salses, carn, peix i verdures. He trobat carreretes al mercat, uns bolets petits i elàstics, de sabor suau i perfumat que no són habituals aquí. Cercant per internet veig que és un fruit de primavera, de juny i fins i tot de juliol. On les he comprades m’han mirat amb cara estranya quan he demanat si eren de temporada i m’han assegurat que sí. I com que no vull confondre a ningú m’estim més dir-ho. Si algú en sap més noves li agrairé que m’ho aclareixi. Continua la lectura de “Verdures de tardor amb dukkah de festucs i anacards”
Aguiat de pollastre i plàtan amb arròs gessamí
Aquesta és la primera vegada que utilitz el plàtan per a ua recepta salada. Vaig veure una recepta al primer número de la revista de cuina “Sal y pimienta” que em va cridar l’atenció i l’he modificada una mica per fer-la al meu gust. Us he de dir que m’ha sorprès gratament. El plàtan casa molt bé amb la resta de sabors i fa que l’aguiat tengui un gust perfumat i suau. Continua la lectura de “Aguiat de pollastre i plàtan amb arròs gessamí”
Braç de gitano amb crema de castanyes
Feia algunes setmanes que em rondava pel cap com emprar les castanyes, ara que n’és el temps. Les veia sovint a la botiga totes temptadores i per fi em vaig decidir. Aquestes són unes postres senzilles, no tenen secret. Potser el que més temps us durà serà pelar les castanyes. Però si les bulliu una estona o les torrau, serà ben fàcil i entretingut i també les podeu comprar ja cuites. La crema és la pastissera bàsica que sempre faig però enriquida amb el fruit sec. Continua la lectura de “Braç de gitano amb crema de castanyes”
Panellets de coco amb ganatxe after eight i panellets de cacau
Feia molt de temps que no participava en el Memòries d’una cuinera. Aquest mes el dediquen als panellets i he tengut temps de planejar-ho i fer una recepta nova. A casa meva no n’hem fet mai i no tenc cap recepta familiar de la qual partir, així que he fet una recerca per la xarxa i al final m’he fet la meva pròpia. Hi ha gent que a la base d’ametlla hi afegeix patata o moniato i altra gent els fa símplement amb ametlla i sucre i després els arrebossa amb fruits secs com els pinyons. Vaig provar les dues maneres i els que varen tenir més èxit varen ser els de coco. Tanmateix com que es parteix de la mateixa base em pens que és millor fer-ne de diferents. Una palangana de panellets variats és més agradable a la vista i al paladar. Són molt senzills de fer i val la pena posar-s’hi. Continua la lectura de “Panellets de coco amb ganatxe after eight i panellets de cacau”
Croquetes de blaves
Sortir d’excursió en temps de blaves és un doble plaer per a mi perquè puc gaudir a l’hora de dues coses que m’agraden molt: els bolets i caminar per la muntanya. Aquest passat diumenge vàrem fer una sortida preciosa que transcorria durant molt de temps per dins un alzinar. Era impossible no trobar el camí ple de bolets, la majoria verinosos. I clar, les blaves feien la seva aparició de tant en tant i no poguérem estar sense collir-les. La pena és que no anàvem preparats i les haguérem de posar dins una bossa. Al final del camí moltes d’elles estaven fetes a bocins. I com que hagués estat un delicte no fer-les servir vaig pensar en unes croquetes. També és la primera vegada que utilitz el panko per arrebossar. Ara entenc per què té tant d’èxit. Entre fer les fotos i tot plegat ja feia estona que les havia fetes quan me les vaig menjar i encara eren ben cruixents. Continua la lectura de “Croquetes de blaves”
Mousse de formatge maonès amb figues en pedro ximénez i sàlvia
Fa poc va venir la família a dinar i vaig pensar en algunes receptes de Sweet & Sour, un dels meus blogs de referència. De dues receptes seves en vaig fer una, i la vaig adaptar una mica. En elles havia fet servir figues, una fruita que m’agrada molt i que encara podia trobar a bon preu en el mercat.
En el meu cas va questa mousse va ser un dels entrants però la podeu fer servir com a postre, si hi afegiu una cullerada de sucre més. Continua la lectura de “Mousse de formatge maonès amb figues en pedro ximénez i sàlvia”
Coca ensaïmada de la padrina Antònia
Si hi ha una recepta que estim per damunt de totes les que he fet és aquesta coca ensaïmada que vaig aprendre de la meva padrina Antònia. La vaig fer amb ella unes quantes vegades i en una de les quals vaig apuntar els ingredients. És una coca que du feineta i dedicació i per aquest motiu la padrina no la feia sovint, només quan venien les ties de França o s’acostaven les festes. Les ties i els cosins francesos es menjaven el seu bocí amb deliri i demanaven la recepta a la padrina entre mossegada i mossegada. I ella la donava amb el clar convenciment de què tanmateix no la farien mai. I no anava errada. Continua la lectura de “Coca ensaïmada de la padrina Antònia”
taulaposada 
