Segons conten, la tortada pavlova es va fer en honor de la ballarina russa Anna Pavlova, per això és etèrea i lleugera, cruixent per fora i cremosa per dins. Austràlia i Nova Zelanda se’n disputen la procedència i sigui d’on sigui, sembla cosina del cardinal de Lloseta. Continua la lectura de “Pavlova de figues”
Un dels pastissos més senzills i que donen millor resultat són els de formatge. A casa meva agraden molt i quan fa un temps que no en faig solc rebre bastantes peticions per a què en torni a cuinar. Un dels millors punts forts d’aquest dolç és que té moltes variants: amb forn, sense, amb fruites, xocolata,…. El que public aquí crec que és dels més senzills i us servirà de base si el voleu fer substituint les fraules per una altra fruita o, senzillament, fer-lo sense res. Continua la lectura de “Pastís de formatge i fraules”
La créme brûlée és una recepta francesa senzilla d’ou, semblant a la crema catalana. Els ingredients són quasi els mateixos, només que la créme brûlée du nata i es cou al bany maria. Ara que és temps de pomes m’han semblat adients per fer una crema diferent.
Les galetes d’espígol seran el punt cruixent per arrodonir i completar les postres. Continua la lectura de “Créme brûlée de pomes amb galetes d’espígol”
És tan agraït per al paladar quan comença una nova estació. Arriba un moment en què desitges retrobar nous aliments. La tardor, per a mi, és una de les millors estacions: bolets de tota casta, carabasses, cols de brussel·les, moniatos, magranes, codonys, caquis,… un ventall ple de possibilitats s’obre dins la cuina i m’encanta!
Dimarts vaig anar al mercat ecològic de Plaça dels Patins i hi vaig comprar uns caquis petits i madurs que em semblaren perfectes per fer aquesta recepta. Aquesta fruita, pel que he llegit, és una de les més antioxidants que hi ha i té també propietats anticancerígenes. A aquestes propietats beneficioses per a la salut hi hem d’afegir una dolçor accentuada i una textura gelatinosa que no sempre és del gust de tothom. A mi em transporten a la infantesa perquè el meu padrí matern tenia caquiers i en menjàvem tota la temporada. De fet, a casa seva només hi havia la fruita dels arbres que ell sembrava i de la qual en tenc un record inesborrable. Enyor especialment les figues de moro, els albercocs, els millors que he menjat mai, i sobretot les nesples. Una fruita de tardor de textura pastosa, ara quasi bé desapareguda i que s’havia de deixar madurar estesa en un lloc ombrívol. Continua la lectura de “Caquis amb almívar de vaïnilla (sense sucre)”
Em resulta difícil seguir amb el blog durant l’estiu perquè el passam a Llubí, el meu poble. Aquest canvi d’escenari implica que no cuini gaire i que no pensi en receptes pel blog. A més, tampoc no vull fer esperar els de casa mentre estic amb les fotos. Aprofitant que venia el tio Llorenç a dinar vaig fer aquest tiramissú amb figues, ara que n’hi ha de temporada i les vaig cuinar segons la recepta de la mousse de maonès i figues en pedro ximénez i sàlvia. El pa d’espècies encara no l’havia publicat cap vegada i és una recepta que tant va bé amb uns entrants com amb unes postres. Continua la lectura de “Tiramissú de figues i pa d’espècies”
A la fi torn amb unes postres. Les darreres receptes que havia fet pensant en el blog no havien tengut el resultat que jo esperava, sobretot per les fotografies. O les havia fet amb la tablet i no m’agradava la llum, en una altra vaig estar tant de temps que el gelat es fonia, o no m’acabà d’agradar com quedà la decoració d’un pastís… res, reconec que de cada vegada torn més exigent. Com que la meva primera premisa és que m’ha de satisfer primerament a mi, així anam. Continua la lectura de “Pastissets de poma amb crema anglesa”
La combinació dels sabor àcids, dolços i cremosos d’aquesta ensalada fa que sigui, en conjunt, un plat ideal per començar un àpat. No pot ser més senzilla i ràpida, ni més adequada per a l’estiu que ja s’acosta. La meva recomanació és que trieu productes de qualitat: mozzarella de búfala, tomàtigues cor de bou i unes bones nectarines. Segur que ho agraireu i molt en el resultat final. Les quantitats que aquí pos estan pensades per a 2-3 persones com a entrant. Continua la lectura de “Ensalada de tomàtiga i nectarina amb mozzarella de búfala i oli d’alfabeguera”
El blondie o brownie de xocolata blanca es fa en un pispàs. És fàcil i senzill, mentre s’encalenteix el forn el prepares i després es cou en 15-20 minuts. I tant aquest com el brownie me’ls sé de memòria de tantes vegades com els he fet. No som molt apasionada de les postres excessivament dolces i no em solc decantar tant per ell. He de dir, tanmateix, que la combinació em va sorprendre gratament. L’acidesa dels gerds i el blondie amb els cacahuets contrastaven, per mi, a la perfecció. Fa unes quantes entrades enrera vaig publicar el brownie amb mousse de taronja que havia fet per a la calçotada familiar. Aquest d’avui era l’altre que l’acompanyava. Continua la lectura de “Blondie amb cacahuets i mousse de gerds”
Em captiva la massa densa i el sabor intens de la xocolata quan tastes un brownie. En aquest blog deu ser la recepta on més m’hi he recreat i em perden les versions que vaig trobant aquí i allà. aquest cap de setmana férem una calçotada a casa. Els meus pares convidaren a gran part de la família així que vaig aprofitar per fer dos pastissos diferents: aquest que public avui i un blondie que podreu veure en breu. Continua la lectura de “Brownie amb mousse de taronja”
Darrerament he fet tantes vegades aquestes popietes que feia beneit que no les publicàs al blog. Són molt senzilles i solen agradar bastant. Com que són racions individuals em semblen ideals quan tens convidats. Les podeu cuinar d’un dia per l’altre i són raonablement econòmiques, així que, amb tants avantatges aquí les teniu, no podem demanar massa més.
No vos retgireu per la forma, es fan en un no res i amb les fotos del pas a pas segur que ho veis clar. Vos aconsell que empreu talls de xulla curada en lloc de bacó per ser més suau de gust. A la meva carnisseria de referència en tenen una de molt bona qualitat i la trob molt recomanable. A mi el bacó no em fascina i el solc evitar. Podeu fer les popietes de pollastre o d’indiot substituint la carn picada mesclada per la de l’au que trieu. Continua la lectura de “Popietes de llom amb salsa de raïm”
taulaposada 