
La fonda dels meus repadrins fou contruïda l’any 1913. Aquell mateix any, ell, que era comerciant i sembrador d’arbres va ser un dels que promogueren la primera fira del poble. Des de llavors el dia abans de la fira arribaven els marxandets que omplien la fonda fins al límit de la seva capacitat. Una gernació de firaires que arribaven d’aquí i d’allà trastocant durant dos dies la placidesa habitual de la vila. En aquest rebombori la casa canviava de fesomia, s’omplia de gent i d’artefactes de tota mena. Els mateixos habitants de la casa cedien els seu llits que eren ocupats pels externs. Fins i tot el meu padrí, el més petit dels fills, era enviat a dormir a la païssa, al costat de les bèsties.
Continua la lectura de “Pasteló de bacallà”









