Avui toca viatjar a l’Al-Andalus i com que el paladar és un òrgan perfecte per a transportar-nos, emprendrem el camí amb aquesta amanida. Una amanida que forma part del llibre “Recetas con historia i que ja havia mencionat en el post dels Bucellatum. No he estat estricta amb els ingredients que es mencionen i he fet les meves pròpies aportacions. Crec que una de les bases de la cuina és aprofitar el que tens a la gelera i tenia una rúcula boníssima que no podia deixar tudar. I com que l’esperit original no s’hi ha vist gens afectat pens que ha quedat bé i tot.
Veureu que és fàcil de fer, només dur feina pelar les taronges en viu, una tècnica que podreu veure clicant aquí. Jo vaig agafar la taronja amb la mà, no ho vaig fer amb tant d’estil. La veritat és que hi ha diferència de menjar-se la fruita d’una manera o d’una altra. Vos anim a provar-ho. Amb els ingredients que deix en menjàrem 4 persones com a entrant.
Ingredients
400 gr bacallà en el punt de sal
5 taronges
2 ous
1 grapada de rúcula
olives negres
herbassana
1 ceba tendra
aigua de flor de taronger
oli, sal, pebre bo.
Començarem bullint el bacallà uns minuts i colant-lo després fins què refredi. Bullim els dos ous. Pelam 4 taronges en viu. Disposam els grells en un plat gran i al damunt hi esmicolam el bacallà sense pell ni espines. Hi afegim la ceba tallada a rodanxes primes, les olives, l’ou bullit ratllat i la rúcula. Salpebram.
En un bol a part feim una vinagreta amb el suc de la taronja que ens sobrava, un bon raig d’oli i l’herbassana tallada petita. Ho emulsionam i regam l’ensalada amb aquesta salsa. Tot seguit la pulveritzam amb l’aigua de flor de taronger i ja estarà apunt per servir a taula.
taulaposada 