Sovint amb quatre coses que tenim a la gelera ens podem marcar una picada la mar de bona i diferent. Avui public dues idees per fer l’aperitiu o per a un entrant. Una ideea per aprofitar bocins de formatge que campen per la gelera i una altra de ben fàcil i que sol agradar a tothom. Com podeu veure a la foto, vaig aprofitar unes carxofes en conserva que encara tenia per fer una picada més diversa. Continua la lectura de “Hummus de moniato i conserva de formatge amb herbes aromàtiques. Facem l’aperitiu!”
Categoria: verdures
Crema de pastanagues morades i api
Quan parlam de Festes de Nadal parlam d’excés i afartament i cercam depurar l’organisme tan aviat com tornam a la rutina. En el meu cas cerc aliments que curin, després de passar totes les vacances amb un refredat com no havia tengut mai. Els meus sentits estan completament adormits i només en petites ocasions puc notar olors i gustos. És una situació que em té molt cansada perquè són les meves eines de feina i perquè és molt poc agradable no sentir res. Continua la lectura de “Crema de pastanagues morades i api”
Sardines confitades amb espelta saltejada, verduretes i pesto d’albergínia
La varietat de grans que podem trobar al mercat és una meravella que no podem deixar escapar si volem tenir una dieta diversa, equilibrada i sana. L’espelta, en aquest cas, és un blat antic recuperat després d’anys en decliu a causa de la seva baixa productivitat. Té, a favor, que és més digestiu que el blat corrent i un alt contingut en proteïnes d’elevat valor biològic. Com a gra sencer es pot emprar de la mateixa manera que el gra d’arròs, en ensalades, saltejats i multitud de preparats. Continua la lectura de “Sardines confitades amb espelta saltejada, verduretes i pesto d’albergínia”
Ous amb albergínies i tomàtigues a l’estil persa
Una de les riqueses de la cuina és la possibilitat d’experimentar i conèixer les diferents cultures a través de la seva gastronomia. La cuina Persa i la de l’Orient Pròxim traspua exotisme i diversitat però també és pròxima i germana de la cuina Mediterrània perquè beuen de les mateixes fonts i els ingredients d’ambdues són sovint els mateixos, emprats de manera diferent, enriquits amb espècies, algunes espècies diferents i altres que compartim o que aquí hem deixat d’usar. Continua la lectura de “Ous amb albergínies i tomàtigues a l’estil persa”
Crema de bròquil i cigrons i bon 2017!!!
Aquests dies tan freds reclamen plats de cullera, plats calents i fumejants que ens faci més fàcil soportar les temperatures baixes. La recepta d’avui és una crema lleugera però bastant completa. Si algú de vosaltres fa una dieta vegana basta que substitueixi la llet per una crema vegetal. Jo l’he acompanyada amb una salsa de iogurt al curri per donar-li més sabor i contrast. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a dues persones. Continua la lectura de “Crema de bròquil i cigrons i bon 2017!!!”
Carxofes en conserva
La temporada de carxofes va arribant al seu final i és el millor moment per fer conserva i aprofitar el bon preu.
Hi ha gent que conserva les carxofes posant la mateixa mesura d’oli que de vinagre però a mi el vinagre no m’apassiona massa i les preferesc així.
A alguns pots hi vaig posar un bocí de pebre coent i a altres no, dependrà del vostre gust. També podeu canviar i posar-hi espècies o altres herbes. Continua la lectura de “Carxofes en conserva”
Crema de moniatos i carabassa rostida especiada
Que bé que acompanyen les cremes en els dies de fred. Aquesta va quedar sedosa i amb un punt picant gràcies al gingebre, la coentor que desprenia em va semblar medicinal. Tenia una ricotta fumada que havia comprat al mercat de Santa Catalina de Palma, en una parada de productes italians i em va semblar un bon acompanyament. Aquesta crema és més aviat dolceta i la ricotta fumada, que és seca i salada m’oferia un contrapunt interessant. Si no trobau aquest formatge no passa res, un bon parmesà us servirà tot i que us la podeu menjar tal qual.
Continua la lectura de “Crema de moniatos i carabassa rostida especiada”
Bunyols de pastanaga i halloumi
El halloumi és un formatge originari de Xipre elaborat amb llet de cabra i ovella. És un formatge amb un punt alt de fusió, la qual cosa fa que resisteixi molt a l’hora de fondre’s i sigui ideal per fer-lo a la planxa. Es sol vendre macerat en una espècie d’aigua sal i el seu sèrum. Té un sabor salat i una textura en capes. Es pot consumir fresc i també a la planxa o fregit.
Aquí, acompanyant aquests bunyols, arrodoneix molt el plat i aporta contrast a la dolçor de la pastanaga. Continua la lectura de “Bunyols de pastanaga i halloumi”
Boliquets de col amb búlgur i xitaques i concentrat de tomàtigues seques
Ara que és bon temps de col borratxones m’ha semblat apropiat fer uns boliquets lleugers i vegans per gaudir d’un àpat lliure de proteïnes d’origen animal tot i que sempre n’hi podeu posar, si és que és del vostre gust. També podeu marcar els farcellets en una paella en lloc d’acabar-los al forn. Per una altra banda, podeu substituir el concentrat de tomàtigues seques per una salsa de tomàtiga o un pesto vermell. Jo volia que fos una salsa amb el mínim d’oli possible així que se’m va ocórrer aquest concentrat i la veritat és que el resultat em va satisfer molt. Continua la lectura de “Boliquets de col amb búlgur i xitaques i concentrat de tomàtigues seques”
Espinagada
Quan s’acosta el dia de Sant Antoni a casa ja començam a programar l’agenda per posar data a les espinagades. I tot i que és bastant recent ja deu fer un quinzena d’anys que dedicam un dia a la seva elaboració. Aquest dia ens reunim amb amics i familiars a taula per tastar-les. A Llubí, al meu poble, no se’n solien fer, ara és més habitual i se’n poden trobar al forn. L’espinagada més coneguda és la d’espinacs amb anguiles però també se’n fan de col i colflori amb llom. Les que veis aquí són un híbrid, que és com més m’agraden a mi, d’espinacs amb llom. Les anguiles em fan bastanta angúnia i no hi ha manera amb elles. Continua la lectura de “Espinagada”