blog de cuina
Fa unes setmanes ens regalaren un formatge búlgar de llet de vaca molt semblant al formatge feta. Tant la textura com el sabor són quasi iguals, per ventura el búlgar és una mica més àcid. El vaig trobar perfecte per fer una recepta que havia vist al programa de cuina Robinfood. I com que en realitat és un aperitiu per sucar, què millor que uns bastonets de romaní per acabar-ho de completar? Continua la lectura de “Cremós de formatge búlgar amb pesto vermell i bastonets de romaní”
Les panades són el plat més tradicional de les festes de Pasqua a Mallorca. Una vertadera delícia, l’laboració de les quals sol marcar l’inici del calendari de festes. Aquestes petites capses de pasta solen estar farcides de carn de mè i pèsols amb algunes variants, depenent de cada casa. Qui més qui manco segeuix la recepta de la família que s’ha anat transmetent de generació en generació. Continua la lectura de “Panades dolces de carn i pèsols”
Passejant per la blogosfera em vaig topar amb el blog Cocido de sopa i amb la recepta que veureu clicant a l’enllaç. Em va semblar una bona manera de fer uns muffins aprofitant diferents confitures que tenia en el rebost, així com un formatge fantàstic al qual no acabàvem de donar sortida a casa. Aquest estiu passat anàrem a Astúries i compràrem un tros de gamoneo, un formatge fumat i madurat posteriorment en coves, de gust fort i lleugerament picant. Ja he declarat en anteriors entrades la meva passió per la carxofa i per altres aliments, però la meva debilitat autèntica és el formatge. Per mi no hi ha cap embotit que pugui fer-li costat i quan vaig de viatge m’agrada tastar les varietats locals, sobretot aquelles que són imossibles de trobar a Mallorca. Mai no n’he trobat cap que no m’agradàs, tot i que n’hi ha de molt baixa qualitat al mercat, ben descartables. Només la gran quantitat de greix que aporta fa que no en mengi tan sovint com m’agradaria. Continua la lectura de “Muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga”
Els kahks són uns pans àrabs en forma d’anell. Tot i ser considerats com a pa trob que es troben a mig camí entre aquest i les galletes. Pels seus ingredients bàsics podríem dir que són un germà de les galletes d’oli, molt conegudes a Mallorca i de les quals en podreu trobar una versió que vaig fer punxant aquí.
Aquestes pastes aromàtiques i gustoses, resulten perfectes per prendre en l’aperitiu o per acompanyar uns entrants. M’he basat en el llibre de na Linda Collister “Pan, de la chapata al pan de centeno”, un clàssic de la biblioteca panarra que fa un recorregut bastant interessant dels pans d’arreu del món. Continua la lectura de “Kahks”
Els cocarrois són una de les meves debilitats. M’agraden de tota manera però sobretot que la pasta sigui prima i cruixent, amb molta verdura i amb un punt de coent. No cal dir que els que fa ma mare són els millors del món. El dia que en feim a casa és com un aconteixement però no sol ser sovint.
Aquests d’avui són els primers que he fet jo sola i ja que em desmarcava de les faldes maternes he canviat també el farcit. A Mallorca els més populars són de col, de verdura i segons a on, solen fer-se amb patata i ceba. De moniato no els he vist mai enlloc però per canviar em va passar pel cap fer-los així. He tengut convidats de bon paladar a casa que m’han donat la seva opinió i a tots els han agradat molt, esper que no ho hagin dit només per quedar bé. De totes formes n’he quedat encantada i per això vos faig arribar la recepta. Continua la lectura de “Cocarrois de moniato i sobrassada”
A finals dels anys 90 la xapata va guanyar molta popularitat. La seva crosta cruixent, la molla melosa i esponjosa i una major resistència al temps que les baguets ha permès que avui encara sigui un dels tipus de pa més venut. Tot i la seva senzillesa, la seva elaboració és més complicada que el pa corrent perquè els períodes de fermentació són molt llargs i és necessari respectar-los. Però, com quasi tot a la cuina, només cal un poc de paciència per tenir uns panets deliciosos i cruixents que en tot cas sempre podreu congelar i consumir quan us venguin de gust. Continua la lectura de “Panets de xapata”
En altres receptes ja he declarat la meva passió pel pa fet a casa. Acostum a fer-ne, com a mínim, una vegada a la setmana. Per regla general seguesc les mateixes pautes i canviï alguns ingredients en el segon tou per a què el resultat sigui diferent. Al llarg del temps he emprat massa mare, llevat sec de forner, llevat premsat, he experimentat amb les temperatures i els temps de cocció, les farines i he arribat a aquesta fórmula, que és la que seguesc quan no em vull complicar. Fa poc he engrandit la meva biblioteca panarra i estic fent experiments nous. Abans d’endinsar-m’hi de ple volia penjar el meu pa de cada dia perquè també permet múltiples variacions. Continua la lectura de “La meva massa bàsica de pa”
