Fa un parell d’anys vaig participar al programa Això és Mel fent la recepta de ma mare de la llengua amb tàperes. En Tomeu Caldentey i el seu equip muntaren una cuina improvisada damunt la plaça de l’església i hi gravaren aquesta part . Tenc un record confús d’aquest dia perquè als nervis de la gravació s’hi afegia un virus de panxa que no me deixava cuinar amb massa entusiasme. Des de llavors ençà he volgut publicar la recepta un grapat de vegades sense èxit. La recepta que veis aquí està feta amb llengua de vedella però podeu emprar-ne de me o de porc si ho preferiu.
No vos descobriré res nou tanmateix, però volia fer aquesta publicació perquè és la llengua amb tàperes que fa ma mare. Com tots els guisats, sol ser més bo d’un dia per un altre i també aguanta bé la congelació, a més, no necessita massa ingredients i és molt senzill de fer. Una vegada cuita la llengua, es fa en un moment.
Vull acabar aquest post amb una conserva molt habitual a ca nostra i també a Llubí, tot i que crec que ara ja no hi ha massa costum de fer-ne. Es conserven els primers brots de la mata, collits per maig, encara tendres. La taperera després, torna a brotar sense problemes. Tenc la sort de tenir una taperera al corral de casa que es fa enorme i preciosa i em proveeix de fruits per a tot l’any. Els brots envinagrat acompanyen molt bé els cuinats de llegums i les sopes i són un bon aperitiu al principi de qualsevol àpat.
Ingredients
per a la llengua amb tàperes
1 ceba grossa
2 pastanagues
2 tomàtigues de ramellet
1 llengua de vedella
1/2 tassó de vi negre
2 alls
Herbes aromàtiques: moraduix, farigola, llorer, tarongí
1 pebre coent
pebre bord, pebre bo
1 grapat de tàperes
Conserva de brots de taperera
Brots de taperera
vinagre de vi blanc
Primer de tot bullirem la llengua amb les herbes aromàtiques i sal (En el meu cas la vaig bullir amb l’olla a pressió una hora i quart, fins que el ganivet va entrar bé fins al centre de la part més gruixada de la peça). Una vegada cuita la pelarem en calent. Reservarem la llengua i també l’aigua de la cocció.
Tallarem la ceba a daus, i la posarem en una paella amb un raig d’oli. També hi posarem els alls, una fulla de llorer, una mica de farigola, moraduix i el pebre coent. Poc després hi afegirem el pastanagó tallat a mitges llunes i deixarem que sofregeixi. Quan la ceba sigui transparent hi afegirem la tomàtiga ratllada, el pebre bord i el pebre bo. Quan la tomàtiga sigui cuita hi abocarem el vi i deixarem que s’evapori.
Capolarem el sofregit i el passarem pel colador xinès. En una greixonera abocarem aquesta crema i l’anirem lligant amb l’aigua de cocció de la llengua fins que tenguem una salsa que ens agradi de textura, deixarem que bulli dos minut i hi posarem la llengua que haurem tallat a rodanxes per a què faci xup xup uns 5 minuts i la salsa redueixi una mica. Rectificarem de sal (jo no n’hi pos fins que no hi he abocat l’aigua de la cocció). Abans d’apagar el foc hi posarem les tàperes al nostre gust. Servirem quan encara sigui calent.
Nota: En aquest blog hi trobareu altres receptes de llengua, com l’ ensalada de llengua amb salseta de llimona i la llengua amb salsa de magrana.
Per a la conserva de brots de taperera
Collirem els brots més tendres de la planta, d’un pam de llargària aproximadament. Els rentarem bé i els eixugarem una mica. Els posarem en un pot de vidre on hi càpiguen bé, amb la part del tronc cap per amunt per a què sigui bo de treure quan en vulguem consumir. Omplirem els recipients amb vinagre i tancarem bé. Deixarem que reposi un mes aproximadament i ja els tendrem a punt per menjar.
Pensau que la collita ha de ser dels primers ulls, quan són ben tendres. Les espines es reblaneixen amb el vinagre però també les podreu treure fàcilment abans d’envinagrar.
taulaposada 