Fa una setmana em varen regalar una carabassa enorme. En vaig donar mitja a ma mare i l’altra me la vaig quedar per fer algunes receptes o simplement, per menjar-me-la torrada o al forn. Aquesta és la primera vegada que public una quitxe al blog, una recepta que amb qualsevol farcit, he fet moltes vegades i que és molt adient per a festes o bufets. Continua la lectura de “Quitxe de carabassa i formatge de cabra”
Categoria: pastes salades
Coca dolça de xeixa amb tomàtiga
Fullejant el receptari de Rebosteria de les Illes Balears de na Caty Juan de Corral, vaig veure una coca dolça de tomàtigues que em va cridar molt l’atenció. En lloc de seguir-la de pe a pa, la vaig adaptar endolcint la massa que solc fer sempre i emprar tomàtigues de ramallet, de carn dura i àcida que contrasten a la perfecció amb la coca. L’he fet en dues ocasions, la segona vegada vaig substituir el sucre per xarop d’atzavara i ho trob una bona solució si anau alerta amb el sucre.
Tot i ser dolça és un entrant fantàstic que sorprendrà als vostres convidats. Us la recoman de veres! Continua la lectura de “Coca dolça de xeixa amb tomàtiga”
Galette amb espinacs i formatge de cabra
L’entrada d’avui m’agrada per la seva versatilitat. Es poden fer multitud de combinacions amb el farcit i amb la pasta, depenent de les verdures de temporada, per exemple, o també fer variacions dolces. Les galettes són ideals com a entrant i per a un dia que es fa un buffet, una festa o per endur-se’n a la platja. Aquestes de la fotografia les vaig fer ja fa temps, hauria estat bé publicar-ne amb els fruits de la tardor que ja començam a trobar al mercat, com la carabassa o els bolets però per no esperar més aquí les teniu. Continua la lectura de “Galette amb espinacs i formatge de cabra”
Coca de pebres torrats i blaves
Les pluges d’agost han avançat la temporada de bolets, el camp estava ben humit i les alzines ens esperaven per oferir-nos els fruits que neixen davall les seves fulles caigudes. Allà estaven, mig amagats, fins que els posàrem al paner i cap a casa.
Per aprofitar que els pebressers anaven ben rabents i en teníem de collita, em va semblar perfecte per a una de les receptes que més m’agraden de la cuina tradicional de l’illa: la coca. Tant m’és si és de pebres com de verdura… les pastes salades són una de les meves debilitats i no n’havia fet cap pel blog. Millor no ho podia tenir. Continua la lectura de “Coca de pebres torrats i blaves”
Galetes de civada, llavors de lli i sèsam
Els cereals són, per les seves característiques nutricionals, la base de la piràmide alimentària. Al neolític foren una de les primeres famílies de plantes que es començaren a conrear i des de llavors ençà ens acompanyen en la nostra dieta diària.
Tenim tan present el blat que a vegades ens oblidam de donar pas a altres gramínies en el rebost. Com que convé que el cos descansi de consumir sempre els mateixos aliments, public avui unes galletes molt senzilles, amb molt poca aportació de greix i que són una variació de les galletes de civada del mestre panarra Dan Lepard. He fet les galletes tant amb oli com amb mantega. Les originals són amb mantega i tenen un gust diferent, potser millor. Aquestes pastes acompayen molt bé els formatges i els patés. Són molt cruixents i soles, tal qual, em semblen delicioses. Continua la lectura de “Galetes de civada, llavors de lli i sèsam”
Cremós de formatge búlgar amb pesto vermell i bastonets de romaní
Fa unes setmanes ens regalaren un formatge búlgar de llet de vaca molt semblant al formatge feta. Tant la textura com el sabor són quasi iguals, per ventura el búlgar és una mica més àcid. El vaig trobar perfecte per fer una recepta que havia vist al programa de cuina Robinfood. I com que en realitat és un aperitiu per sucar, què millor que uns bastonets de romaní per acabar-ho de completar? Continua la lectura de “Cremós de formatge búlgar amb pesto vermell i bastonets de romaní”
Panades dolces de carn i pèsols
Les panades són el plat més tradicional de les festes de Pasqua a Mallorca. Una vertadera delícia, l’laboració de les quals sol marcar l’inici del calendari de festes. Aquestes petites capses de pasta solen estar farcides de carn de mè i pèsols amb algunes variants, depenent de cada casa. Qui més qui manco segeuix la recepta de la família que s’ha anat transmetent de generació en generació. Continua la lectura de “Panades dolces de carn i pèsols”
Muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga
Passejant per la blogosfera em vaig topar amb el blog Cocido de sopa i amb la recepta que veureu clicant a l’enllaç. Em va semblar una bona manera de fer uns muffins aprofitant diferents confitures que tenia en el rebost, així com un formatge fantàstic al qual no acabàvem de donar sortida a casa. Aquest estiu passat anàrem a Astúries i compràrem un tros de gamoneo, un formatge fumat i madurat posteriorment en coves, de gust fort i lleugerament picant. Ja he declarat en anteriors entrades la meva passió per la carxofa i per altres aliments, però la meva debilitat autèntica és el formatge. Per mi no hi ha cap embotit que pugui fer-li costat i quan vaig de viatge m’agrada tastar les varietats locals, sobretot aquelles que són imossibles de trobar a Mallorca. Mai no n’he trobat cap que no m’agradàs, tot i que n’hi ha de molt baixa qualitat al mercat, ben descartables. Només la gran quantitat de greix que aporta fa que no en mengi tan sovint com m’agradaria. Continua la lectura de “Muffins amb gamoneo i confitura de tomàtiga”
Kahks
Els kahks són uns pans àrabs en forma d’anell. Tot i ser considerats com a pa trob que es troben a mig camí entre aquest i les galletes. Pels seus ingredients bàsics podríem dir que són un germà de les galletes d’oli, molt conegudes a Mallorca i de les quals en podreu trobar una versió que vaig fer punxant aquí.
Aquestes pastes aromàtiques i gustoses, resulten perfectes per prendre en l’aperitiu o per acompanyar uns entrants. M’he basat en el llibre de na Linda Collister “Pan, de la chapata al pan de centeno”, un clàssic de la biblioteca panarra que fa un recorregut bastant interessant dels pans d’arreu del món. Continua la lectura de “Kahks”
Cocarrois de moniato i sobrassada
Els cocarrois són una de les meves debilitats. M’agraden de tota manera però sobretot que la pasta sigui prima i cruixent, amb molta verdura i amb un punt de coent. No cal dir que els que fa ma mare són els millors del món. El dia que en feim a casa és com un aconteixement però no sol ser sovint.
Aquests d’avui són els primers que he fet jo sola i ja que em desmarcava de les faldes maternes he canviat també el farcit. A Mallorca els més populars són de col, de verdura i segons a on, solen fer-se amb patata i ceba. De moniato no els he vist mai enlloc però per canviar em va passar pel cap fer-los així. He tengut convidats de bon paladar a casa que m’han donat la seva opinió i a tots els han agradat molt, esper que no ho hagin dit només per quedar bé. De totes formes n’he quedat encantada i per això vos faig arribar la recepta. Continua la lectura de “Cocarrois de moniato i sobrassada”
taulaposada 
