Durant l’estiu ens permetem trencar les rutines adquirides durant la resta d’estacions. Els dies
llargs propicien l’oci i ens empenyen al relaxament. Els nostres costums alimentaris també
segueixen aquests canvis i sovint ens relaxam i ens obrim a altres experiències.
El pas del verd al groc tenyeix els sementers. Aquí I allà s’escampen els ocres esquitxats de flors silvestres. Les flors dels albons que voregen els marges donen l’entrada a les roselles que taquen de sang intensa aclaparant les espigues. La tanca de l’era fa molt de temps que ha perdut l’ús que li dona nom. Només la disposició dels arbres en cercle, propers a la vorera, deixa entreveure el que un dia va ser. Evoc aquells moments de treball col·lectiu dels dies de segar el blat i l’ordi. En el mes de juny començava una feina àrdua i intensa, primordial en el nostre cicle vital ja que permetia recollir el fruit bàsic de la nostra alimentació.
Continua la lectura de “Esclafades”
Colocàvem les teles al voltant dels ametllers, entrecolcant-les per evitar que els fruits caiguessin a fora. Després, en retirar-les anàvem tot d’una a pellucar totes les que havien caigut en els buits on la tela no arribava, sobretot al voltant de la soca. Sovint, entre les ametles hi trobàvem caragoles que havien habitat en els forats de les soques foradades. El sotrac no havia bastat per treure-les de la seva letargia i ens les posàvem dins les butxaques. En tornar a casa anirien a parar a la caragolera o a davall un cossiol de test on es reunirien amb les que trobàvem els matins, assaciant la set amb la roada. Si no n’hi havia a bastament per a una caragolada servien per enriquir l’arròs o uns bons fideus de caseta.
Continua la lectura de “Fideus de caseta”
Aquests dies de confinament han provocat que els forns de les cases es posassen en marxa i que molts de nosaltres féssim pa i tenguéssim massa mare. M’agrada aquest retorn a les coses essencials i senzilles, als aliments bàsics cuinats per noltros, dedicar un temps a alimentar-nos bé. Imagin que quan tornem a la vida de sempre ens n’oblidarem una mica de tot això i del pa fet en casa. Però mentre dura m’omple de tendresa i em retorna a les contarelles de la meva padrina, de quan compartien el llevat amb els veïnats. Feia molt de temps que no feia pa ni en publicava cap recepta així que aquí va aquesta, molt fàcil de fer. Me semblen uns panetets molt adients per berenar al matí. Continua la lectura de “Panets rodons”
La xeixa és una varietat de blat antic pròpia de les Illes Balears. Un blat rústic molt digestiu, de sabor intens i amb un índex alergènic quasi bé inexistent per ser més baix en gluten que molts altres. Trobam moltes referències a aquest cereal en rondalles i en la cultura popular, senyal de la importància que tenia per a la vida diària de la gent. Durant el segle XX va caure en desús, possiblement per la poca producció ja que els grans són de petit tamany. Avui el seu cultiu és limitat tot i que en els darrers anys s’ha recuperat molt gràcies a petits agricultors ecològics.
A més de ser una farina adequada per al nostre pa moreno, és també un bon blat per a les coques, les ensaïmades i per fer fideus. La masses són més cruixents i amb un lleuger gust àcid que ens transporta a l’autèntic sabor dels cerals ancestrals. Continua la lectura de “Pa de xeixa”
Buf, no sabia com anomenar aquest entrepà i m’ha quedat una mica estrany i rimbombant. Esper que a la primera s’entengui la meva proposta per al “Memòries d’una cuinera” d’aquest mes, que va de sandvitxos. Per fer-lo vaig partir d’una sèrie d’idees: fer el pa de motllo jo mateixa, que el farcit aguantàs la calor per poder-lo dur a la platja i que fos el més lleuger possible. Continua la lectura de “Sandvitx d’hortalisses d’arrel amb pa de motllo integral d’espelta”
Els kahks són uns pans àrabs en forma d’anell. Tot i ser considerats com a pa trob que es troben a mig camí entre aquest i les galletes. Pels seus ingredients bàsics podríem dir que són un germà de les galletes d’oli, molt conegudes a Mallorca i de les quals en podreu trobar una versió que vaig fer punxant aquí.
Aquestes pastes aromàtiques i gustoses, resulten perfectes per prendre en l’aperitiu o per acompanyar uns entrants. M’he basat en el llibre de na Linda Collister “Pan, de la chapata al pan de centeno”, un clàssic de la biblioteca panarra que fa un recorregut bastant interessant dels pans d’arreu del món. Continua la lectura de “Kahks”
A finals dels anys 90 la xapata va guanyar molta popularitat. La seva crosta cruixent, la molla melosa i esponjosa i una major resistència al temps que les baguets ha permès que avui encara sigui un dels tipus de pa més venut. Tot i la seva senzillesa, la seva elaboració és més complicada que el pa corrent perquè els períodes de fermentació són molt llargs i és necessari respectar-los. Però, com quasi tot a la cuina, només cal un poc de paciència per tenir uns panets deliciosos i cruixents que en tot cas sempre podreu congelar i consumir quan us venguin de gust. Continua la lectura de “Panets de xapata”
En altres receptes ja he declarat la meva passió pel pa fet a casa. Acostum a fer-ne, com a mínim, una vegada a la setmana. Per regla general seguesc les mateixes pautes i canviï alguns ingredients en el segon tou per a què el resultat sigui diferent. Al llarg del temps he emprat massa mare, llevat sec de forner, llevat premsat, he experimentat amb les temperatures i els temps de cocció, les farines i he arribat a aquesta fórmula, que és la que seguesc quan no em vull complicar. Fa poc he engrandit la meva biblioteca panarra i estic fent experiments nous. Abans d’endinsar-m’hi de ple volia penjar el meu pa de cada dia perquè també permet múltiples variacions. Continua la lectura de “La meva massa bàsica de pa”
El souvlaki és la versió grega dels pintxos i esper que el títiol de la recepta no hagi retgirat a ningú. Els podeu amanir de la manera que volgueu, amb herbes o espècies i poden ser del que més us agradi. En general faig els pintxos de pollastre amb moltes espècies diferents. Però avui he canviat una mica i així no em cans tant del mateix. Un altre dia publicaré la recepta de pollastre. Continua la lectura de “Souvlakis (pintxos de porc) amb menta i fonoll, crema mutabal, salsa de iogurt i pa de pita especiat”
taulaposada 