Aquí I allà hi creixien, boscans, matolls d’esparreguera que s’entortolligaven amb els esbarzers
I altres herbes enfiladisses que ens sotjaven, amenaçadores i ens punxaven els braços nus.
Arreu dels marges que flanquejaven el camí s’hi alçaven les tiges flamants dels espàrecs.
Vaig sentir per la ràdio que uns científics, aprofitant el desgel, havien extret mostres d’oxigen atrapat a molts metres de profunditat. La intenció era estudiar l’aire no contaminat anterior a la revolució industrial i conèixer les seves particularitats.
Continua la lectura de “Frit de truitetes”
Diuen que a cada casa hi podríem trobar un trempó diferent. Amb només tres ingredients: pebre, tomàtiga i ceba, som capaços de rmultiplicar la més senzilla de les ensalades. Hi ha qui hi afegeix tonyina o ou bullit per a què sigui més completa i també all o grell. Només en la manera que cadascú talla les hortalisses se’n podria fer un llibre. I és que hi ha ingredients que donen per molt. Un fet molt similar ocorr amb l’altra gran tríada, tan present en aquestes dates: albergínia, pebre i tomàtiga. La seva combinació, amb altres ingredients com les patates, cebes, carabassó, carabassa i alls ha originat un bon grapat de plats ben representatius del lloc on en són tradicionals com l’alboronia, la marrania, la samfaina, el ratatouille, el pisto o l’apreciat tumbet, entre d’altres. Tots aquests plats tenen en comú una gran similitud en la seva elaboració ja que els ingredients es tallen a bocins petits i regulars, es fregeixen per tongades i per separat i s’aguien en una altra greixonera. La marrania menorquina, a diferència de la resta, es fa sense tomàtiga.
Continua la lectura de “Alboronia”
Esclaten les tomatigueres arrenglerades en fileres. Els ulls carregat de fulles s’estiren i s’enfilen per les canyes i la flor comença a donar pas a unes tomàtigues vermelles i sucoses. A la fi podrem tornar a fruir de l’autenticitat del seu sabor i de la carnositat de la popa molsuda. L’hort de mon pare promet fruits deliciosos per a aquest estiu i les tomàtigues tendran un paper prominent en els plats de cada dia i en les conserves i salses que ens proveiran durant l’hivern.
Continua la lectura de “Ous amb tomàtiga”
Crec que una de les primeres coses que em deixaren fer sola a casa varen ser uns ous farcits un dia que teníem celebració. En aquella ocasió eren senzills, fets amb maionesa, tonyina i una mica d’anxova que li donava un bon punt. Durant els anys 80 no en vaig tastar d’altra manera, potser al meu redol no estaven per fantasies o desconeixien els precedents que he llegit trescant pels llibres de cuina, receptes ben interessants i a tenir en compte.
Continua la lectura de “Ous farcits d’espinacs”
Un dels receptaris que rellegesc amb més estima és La cuinera pràctique (sic). Aplec de notes manuscrites facilitades per algunes bones persones molt enteses en el ram de cuinar, editat en el 1935 a Felanitx per Pere Antoni Reus Bordoy i que fou reeditat en el 2008 sota el títol La cuinera pràctica per Miquel Font Editor.
Continua la lectura de “Macarrons amb crosta d’ou”
La colflori és una verdura que està a l’alça, tal i com es pot veure en nombroses receptes en els darrers temps. I no és estrany, ja que posseeix magnífiques propietats: té molta fibra, és bona per a la memòria , és antioxidant i com la resta de verudres crucíferes, redueix el risc de contreure alguns tipus de càncer.
En aquesta recepta l’he preparada com si es tractàs d’un arròs i ja veureu que les variants poden ser tan grans com la vostra imaginació.
Acompanyarem el plat amb un ou escalfat i un mojo verd, una salsa canària molt versàtil i gustosa.
Continua la lectura de “Fals arròs de colflori amb bolets, ou escalfat i mojo verd”
La cuina dels ermitans és una cuina austera i senzilla. Els ermitans, molt conservadors en els seus costums, eren poc amics d’innovacions i modernitats. La seva alimentació es basava en el consum de llegums i verdures, cereals, ous i peix. La carn estava prohibida i només en menjaven per prescripció mèdica i amb moltes reticències. Era freqüent que fessin desdejuni els divendres de cada setmana i els 40 dies de Quaresma. Per aquest motiu, el plat que us indicam aquí suposava un autèntica delícia per uns paladars acostumats a la més absoluta frugalitat. La recepta original la trobareu al llibre La cuina dels ermitans, de Miquel de Binifar, on s’hi apleguen els costums i receptes d’aquestes comunitats religioses.
Vos anim a provar aquest guisat, amb molt poc aconseguim un plat formidable i realment econòmic, amb ingredients recurrents del nostre rebost. Hi podeu posar qualsevol bolet o altres verdures que cregueu oportunes o de temporada. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per 2 o 3 persones. Continua la lectura de “Abril: greixera d’ous, el plat de Pasqua dels ermitans”
Una de les riqueses de la cuina és la possibilitat d’experimentar i conèixer les diferents cultures a través de la seva gastronomia. La cuina Persa i la de l’Orient Pròxim traspua exotisme i diversitat però també és pròxima i germana de la cuina Mediterrània perquè beuen de les mateixes fonts i els ingredients d’ambdues són sovint els mateixos, emprats de manera diferent, enriquits amb espècies, algunes espècies diferents i altres que compartim o que aquí hem deixat d’usar. Continua la lectura de “Ous amb albergínies i tomàtigues a l’estil persa”
Feia temps que volia fer alguna recepta amb ou mollet, un ou que podria passar per escalfat però que es bull amb la closca en només 4 minuts i mig. El més complicat és pelar-lo perquè tot i que el blanc està quallat, el seu interior és tendre i dèbil i ho hem de fer amb delicadesa. Trob que va ser un encert en aquesta recepta perquè la pasta queda melosa i lleugera
Vaig coure le verdures al forn però també les podeu saltejar. Veureu que hi ha fulles de Kale o col arrissada. Des da fa un temps s’està posant de moda perquè aporta molts nutrients i és baixa en calories. Ara comença la temporada i a mesura que aquesta va avançant les fulles es van arrissant més. És recomanable fer-la un poc al vapor abans de coure-la al forn o saltejar-la però també la podeu menjar crua, en batuts i en ensalades. Aquí la vaig fer tres minuts al vapor i 3 minuts més de forn. Va quedar deshidratada i cruixent, per la qual cosa és millor que la poseu al plat al final i així no perdrà textura.
Els espaguetis que veis aquí són integrals d’espelta, si en trobau no dubteu en tastar-los perquè valen molt la pena, sinó qualsevol de qualitat us serviran. Amb aquestes quantitats en vàrem menjar 2 persones. Continua la lectura de “Espaguetis amb verdures al forn, ou mollet i pesto de julivert amb cacauets”
taulaposada 