Un dels receptaris que rellegesc amb més estima és La cuinera pràctique (sic). Aplec de notes manuscrites facilitades per algunes bones persones molt enteses en el ram de cuinar, editat en el 1935 a Felanitx per Pere Antoni Reus Bordoy i que fou reeditat en el 2008 sota el títol La cuinera pràctica per Miquel Font Editor.
La meva afecció no es deu tan sols per la riquesa culinària que s’estotja entre les seves pàgines sinó també per l’admiració que sent pel seu editor i ideòleg, una persona avançada al seu temps que creia en la cultura i el coneixement com a força de progrés.
La Cuinera pràctica es publicà durant la tercera dècada del s XX. Talment com La Cuina popular de Mallorca (Sóller, 1931) receptari amb el qual guarda moltes similituds. Ambdues publicacions contenen receptes de cuina popular a diferència dels receptaris que s’havien publicat fins llavors. Els dos llibres s’editen fora de l’ambient de Palma, estan escrits en un català normatiu i es desconeix l’autoria de les receptes. En el llibre felanitxer n’hi trobam 347 a més de 38 remeis casolans. L’autoria queda mig desvetllada en el pròleg on s’hi esmenta que són diferents persones, generoses a l’hora de compartir els seus sabers culinaris les que aportaran el gruix del llibre. Entre elles hi ha cuineres de casa rica i d’altres més modestes, altres receptes provenen de convents religiosos, sense que s’especifiqui quins són; i d’altres han estat compilades per un predicador que les ha demanades a les cuineres de les rectories on ha anat a predicar.
Sigui com sigui, el llibre deixa entreveure una saviesa i una inventiva davant el fogó adquirida a força de cuinar. El volum segueix l’esquema clàssic dels llibres de cuina: primers plats, segons i postres i un apartat final de remeis casolans. Com ocorr en els llibres d’aquesta època, no aporta quantitats exactes pel que fa als ingredients dels plats salats i la recepta desvetlla quins són aquests ingredients a mesura que en descriu la seva elaboració.
La Cuinera pràctica és una joia que ens mostra la riquesa d’una cuina que avançava cap a la modernitat i que fou tot un encert preservar.
La recepta d’avui és molt fàcil, originalment es feia amb macarrons, ou i formatge. Aquí l’he canviada una mica procurant que no perdés la senzillesa inicial.
Ingredients
175 gr macarrons
1 ceba
1 all
300 gr salsa tomàtiga
3 ous
formatge feta
formatge ratllat
llorer, orenga, sal, pebre bo, oli
-Picarem l’all i la ceba a daus i els sofregirem amb el llorer. Quan lsigui cuit hi posarem la salsa de tomàtiga i deixarem que confiti tot plegat.
Mentrestant bullirem la pasta fins que estigui al dente. La colarem i l’afegirem a la paella amb la salsa de tomàtiga. Deixarem dos minuts al foc per a què la pasta s’amari bé i prengui els sabors de la salsa.
Posarem els macarrons en un recipient apte per al forn. Tallarem petits daus de formatge feta i els repartirem per damunt la pasta. Batrem els ous i els hi abocarem. Ho cobrirem amb formatge ratllat i ho empolsarem amb l’orenga.
Enfornarem els macarrons a 200 ºC uns 15-20 minuts o fins que vegem que l’ou està ben quallat.
taulaposada 