Si voleu una recepta fàcil fàcil d’un entrant que vos treurà del pas en qualsevol moment, aquí teniu aquesta. La recepta original és amb tahine però és una mica amarga pel meu gust. Com que sempre hi ha iogurts a casa, em sembla més pràctic cuinar-lo així i m’agrada més.
Continua la lectura de “Hummus”
L’altre dia em vaig comprar un llibre de rebosteria i pans amb unes receptes fantàstiques. La primera que he fet és aquesta, de pa de carabassa. Em va semblar que havia de ser una manera sana i natural de començar el dia, menjant-lo per berenar i he quedat molt contenta amb el resultat.
Davant d’això, la brioixeria industrial no hi té res a fer, tot i que a casa meva sempre hi ha tengut molt poc espai. És una mica dolç perquè la carabassa ho és i també perquè porta mel. De totes formes és deliciós només amb una mica de sal i un raig d’un bon oli d’oliva verge.
Aquesta és la primera recepta de pasta de taulaposada. No acostum a menjar-ne sovint i sempre sol ser al pesto. Fa poc que tenc una màquina per fer-ne de casolana i estic amb les primeres proves. Vull publicar els resultats perquè hi ha molta diferència amb la que es pot trobar al mercat. Quan estigui totalment satisfeta amb algun plat el podreu veure per aquí.
El pollastre deu ser la carn que més consumesc. A moltes de les meves receptes habituals n’hi ha. Em sap greu ser repetitiva i d’ençà que tenc el blog intent se rmés creativa i no tenir-lo tan present. El problema és que a mi, la carn, en general, no em fascina. Em cans de menjar-ne i no m’agrada que sigui dura ni haver-la de tenir massa temps a la boca. Per això, el pollastre és el que més em va.
Aquesta recepta és facilíssima de fer i va bé quan tens herbes a casa i no saps com les has d’aprofitar. Evidentment són orientatives i van a gust.
La taronja és una de les meves fruites preferides. Tenc la fortuna de poder-ne gaudir de casa i es nota molt la diferència amb les que trobes a les grans superfícies. Sort de la taronja, perquè durant l’hivern el món de la fruita és ben magre. L’altre dia anàrem a collir-ne a casa del meu tio i el mandariner anava carregat.
El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones. Continua la lectura de “Parmentier amb ceba caramelitzada”
És evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets . Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.
Aquest estiu cercava un recepta de galletes que pogués fer amb els meus nebots. Per qualque bloc vaig trobar aquestes i em va semblar que eren una mica el que volia. Sobretot per l’hora de fer la forma, on els nins hi poden intervenir més. Em sap greu no poder dir el nom del blog perquè no tenc cap intenció d’atribuir-me la recepta però ja no record quin era. N’he vistes de semblants, es veu que en un moment donat varen tenir molta acceptació. La moda també existeix en la cuina!!!
Vos recoman que les tasteu, mmm… semblen mossegadetes de coca. M’agrada la consistència i la textura que tenen en el paladar. Només heu d’anar alerta a no coure-les massa perquè llavors són seques i perden tota la gràcia. És millor que de no tenguin una crosta cruixent però que siguin meloses per dins. Ja veureu com no vos defraudaran.
Ingredients
50 gr mantega
100 gr sucre morè
2 ous
1 cullereta d’essència de vainilla
250 gr xocolata de cobertura
210 gr farina
1/2 cullereta de llevadura en pols
1/4 cullereta de sal
sucre glas per arrebossar
Primer de tot fonem la xocolata amb la mantega en el microones o al bany maria. En un bol gran batem el sucre amb els ous i l’essència de vainilla. Batem enèrgicament fins que estigui escumós i hi afegim la xocolata. Quan ho tenguem a punt hi sumam la farina, que haurem tamisat en un bol a part amb la llevadura i la sal. Ho remenam bé fins que estigui. Ho tapam amb paper film i deixam la massa a la gelera una hora com a mínim.
Passat aquest temps, encalentim el forn a 170ºC. Amb l’ajuda d’una cullera agafam porcions de la pasta i feim bolles amb les mans. Procurau que vos surtin iguals per l’hora de coure-les. Les arrebossam en el sucre glas i les col·locam, amb una certa distància, en una palangana a la qual hi haurem posat paper de forn o un silpat. Les enfornam durant 10-12 minuts o fins que vegem que comencen a clivellar-se. Aquest és el punt que heu de tenir en compte. Jo m’estim més posar l’alarma del rellotge abans del que toca per poder anar vigilant. Si esperau massa s’assecaran i no tendran la mateixa gràcia.
En treure-les, deixau que refredin sobre una reixa i guardau-les en un recipient hermètic quan siguin ben fredes. Amb aquestes quantitats me’n sortiren 35.
Diumenge passat n’Antònia, la meva sogra, em va regalar el llibre Recetas con historia de n’Ángeles Díaz Simón. Em va fer moltíssima il·lusió pel detall i també perquè la recuperació dels receptaris tradicionals i històrics és una part que m’interessa molt. És un volum que val molt la pena i que recoman des d’aquí. Hi ha molts plats que m’han cridat l’atenció i que ben segur faré. De moment he començat amb una molt facileta, unes galletes que menjaven els soldats romans en temps de campanya, cuites sobre les brases i que acompanyaven amb llenties i cebes.
He fet la meva pròpia versió en un exercici de regressió. He vist els soldats romans en terres mallorquines, preparant-se per fer bucellatum en un moment de descans. Segur que una de les herbes que més trobarien pel camp seria fonoll. I tamb hi posarien un bon oli verge i un blat com cal… i no hi ha com tenir els ingredients a casa! Tenia blat de xeixa i herbes fresques que mon pare m’havia collit. A la recepta original duen olives negres però jo no n’hi he posat. Són molt fàcils i ràpides de fer perquè són sense llevadura i no necessiten tovar. Si decidiu que en duguin, deixau-les reposar mitja hora com a mínim.
Ingredients
2 tasses estàndards de farina de blat de xeixa
2 cullerades d’oli verge
150 ml aigua tèbia
1 cullerada sèsam
1/2 cullereta de sal
fonoll, farigola, sàlvia, herbassana
Encalentim el forn a 250 ºC. En un bol mesclam la farina tamisada amb les herbes, el sèsam, la sal i l’oli. Ho mesclam i anam incorporant l’aigua. Ho pastam fins que vegem que la pasta no s’aferra a les mans. Enfarinolam una superfície plana i aprimam la massa amb un corró. Amb un tassó o un motllo feim la forma de les galletes i les posam sobre una palangana coberta amb paper de forn o amb un silpat. Enfornam durant 10-15 minuts o fins que ja estiguin daurades. Les treim i deixam que refredin sobre una reixa.
No pos quantitats de les herbes perquè ho he fet a ull. Vos aconsell que en poseu unes quantes perquè és agradable trobar diferents sabors en una mateixa galleta. Amb aquests ingredients me n’han sortit unes 26 amb un motlle de 5’5 cm de diàmetre.
Aquí van les meves croquetes per a la Recepta del 15. Sempre que en faig són de pollastre, aprofitant la carn amb la que faig el brou. Per a aquesta ocasió volia fer alguna cosa diferent, així que vaig estar practicant fins que se m’ocorreren aquestes. Esper que vos agradin, és una recepta molt senzilla, només duen la feina habitual de totes les croquetes casolanes.
Amb aquestes quantitats només me n’han sortit 17 (les carxofes eren petites)
Ingredients:
5 carxofes
1 ceba mitjana
2 alls petits
1 fulla de llorer
foie
250-300 ml llet
1 cullerada de farina
llimona
sal, prebre bo, nou moscada
1 ou
galleta picada
Començarem posant una olla amb aigua al foc. Mentrestant anirem traient les fulles verdes de la carxofa i el capoll i deixarem el cor. Les untarem de llimona i les posarem a bullir durant 10 minuts amb mitja llimona per a què no tornin negres . Les deixarem refredar i les farem a trossets petits amb el ganivet.
Mentrestant capolarem la ceba i els alls amb la picadora fins que tenguem una pasta fina. En una paella antiadherent encalentirem un raig d’oli generós i hi sofregirem la pasta de ceba amb el llorer i ho anirem remenant fins que canviï de color. Afegirem les carxofes picades i ho tendrem una mica al foc fins que ho tenguem ben incorporat. Tallarem el foie a trossets petits i al nostre gust, anirem posant-ne la pasta de croqueta fins que creguem que està bé. Salpebrarem. Afegirem la farina tamisada i ho anirem remenant per a què no s’aferri durant uns minuts. Mentrestant encalentirem la llet i quan la farina ja estigui una mica feta hi anam posant la llet a poc a poc i remenant cada vegada per ajudar a incorporar-la. Espolvorejarem amb una mica de nou moscada i rectificarem de sal. Quan tenguem la massa lligada (heu d’anar alerta que no vos surti massa espessa ni massa clara) deixarem que refredi i la deixarem a la gelera fins l’endemà.
Al dia següent farem bolletes amb l’ajuda d’una cullera i les passarem per l’ou batut i després per la galleta picada. Quan estiguin passades per la galleta ens ajudarem de les mans per fer la forma. Una vegada acabades es poden congelar o fregir al moment. És cert que duen feina però sempre va bé tenir-ne de guardades per quan no saps què has de fer o com a aperitiu per un dia que hi ha convidats.
Vos recoman arrebossar-les amb galleta picada en lloc de pa. Queden més cruixents i gustoses.
taulaposada 