El parmentier és un plat que té com a base el puré de patates que es pot fer de moltíssimes maneres. Jo volia que fos un primer plat i vaig pensar que amb aquesta combinació podria tenir un bon resultat. Segons com el faceu pot ser l’acompanyament d’un plat de carn o de peix. En una altra ocasió publicaré una versió que he fet amb bròquil i que pot servir molt bé com a guarnició. Les quantitats són per a dues persones. Continua la lectura de “Parmentier amb ceba caramelitzada”
És evident que les carxofes són una de les meves debilitats. Me n’adon que ja figuren en moltes de les meves entrades, com a ingredient o com a acompanyament. No pretenc ser repetitiva però com que un dels meus objectius és transmetre receptes fàcils, casolanes i una mica el que faig a casa o m’ha cridat l’atenció, em sap greu no publicar-la. Perquè aquestes carxofetes es fan en un no-res i, segons el peix que empreu, vos poden sortir ben econòmiques. En principi ho podeu fer amb qualsevol, només que si voleu embolicar les carxofes com es veu a la fotografia i fer el plat més vistós vos aconsell un peix que es pugui treure en filets . Si veis que quedau curts amb el farcit serà millor que no poseu la tira que abraça la carxofa.
Aquest estiu cercava un recepta de galletes que pogués fer amb els meus nebots. Per qualque bloc vaig trobar aquestes i em va semblar que eren una mica el que volia. Sobretot per l’hora de fer la forma, on els nins hi poden intervenir més. Em sap greu no poder dir el nom del blog perquè no tenc cap intenció d’atribuir-me la recepta però ja no record quin era. N’he vistes de semblants, es veu que en un moment donat varen tenir molta acceptació. La moda també existeix en la cuina!!!
Vos recoman que les tasteu, mmm… semblen mossegadetes de coca. M’agrada la consistència i la textura que tenen en el paladar. Només heu d’anar alerta a no coure-les massa perquè llavors són seques i perden tota la gràcia. És millor que de no tenguin una crosta cruixent però que siguin meloses per dins. Ja veureu com no vos defraudaran.
Ingredients
50 gr mantega
100 gr sucre morè
2 ous
1 cullereta d’essència de vainilla
250 gr xocolata de cobertura
210 gr farina
1/2 cullereta de llevadura en pols
1/4 cullereta de sal
sucre glas per arrebossar
Primer de tot fonem la xocolata amb la mantega en el microones o al bany maria. En un bol gran batem el sucre amb els ous i l’essència de vainilla. Batem enèrgicament fins que estigui escumós i hi afegim la xocolata. Quan ho tenguem a punt hi sumam la farina, que haurem tamisat en un bol a part amb la llevadura i la sal. Ho remenam bé fins que estigui. Ho tapam amb paper film i deixam la massa a la gelera una hora com a mínim.
Passat aquest temps, encalentim el forn a 170ºC. Amb l’ajuda d’una cullera agafam porcions de la pasta i feim bolles amb les mans. Procurau que vos surtin iguals per l’hora de coure-les. Les arrebossam en el sucre glas i les col·locam, amb una certa distància, en una palangana a la qual hi haurem posat paper de forn o un silpat. Les enfornam durant 10-12 minuts o fins que vegem que comencen a clivellar-se. Aquest és el punt que heu de tenir en compte. Jo m’estim més posar l’alarma del rellotge abans del que toca per poder anar vigilant. Si esperau massa s’assecaran i no tendran la mateixa gràcia.
En treure-les, deixau que refredin sobre una reixa i guardau-les en un recipient hermètic quan siguin ben fredes. Amb aquestes quantitats me’n sortiren 35.
Diumenge passat n’Antònia, la meva sogra, em va regalar el llibre Recetas con historia de n’Ángeles Díaz Simón. Em va fer moltíssima il·lusió pel detall i també perquè la recuperació dels receptaris tradicionals i històrics és una part que m’interessa molt. És un volum que val molt la pena i que recoman des d’aquí. Hi ha molts plats que m’han cridat l’atenció i que ben segur faré. De moment he començat amb una molt facileta, unes galletes que menjaven els soldats romans en temps de campanya, cuites sobre les brases i que acompanyaven amb llenties i cebes.
He fet la meva pròpia versió en un exercici de regressió. He vist els soldats romans en terres mallorquines, preparant-se per fer bucellatum en un moment de descans. Segur que una de les herbes que més trobarien pel camp seria fonoll. I tamb hi posarien un bon oli verge i un blat com cal… i no hi ha com tenir els ingredients a casa! Tenia blat de xeixa i herbes fresques que mon pare m’havia collit. A la recepta original duen olives negres però jo no n’hi he posat. Són molt fàcils i ràpides de fer perquè són sense llevadura i no necessiten tovar. Si decidiu que en duguin, deixau-les reposar mitja hora com a mínim.
Ingredients
2 tasses estàndards de farina de blat de xeixa
2 cullerades d’oli verge
150 ml aigua tèbia
1 cullerada sèsam
1/2 cullereta de sal
fonoll, farigola, sàlvia, herbassana
Encalentim el forn a 250 ºC. En un bol mesclam la farina tamisada amb les herbes, el sèsam, la sal i l’oli. Ho mesclam i anam incorporant l’aigua. Ho pastam fins que vegem que la pasta no s’aferra a les mans. Enfarinolam una superfície plana i aprimam la massa amb un corró. Amb un tassó o un motllo feim la forma de les galletes i les posam sobre una palangana coberta amb paper de forn o amb un silpat. Enfornam durant 10-15 minuts o fins que ja estiguin daurades. Les treim i deixam que refredin sobre una reixa.
No pos quantitats de les herbes perquè ho he fet a ull. Vos aconsell que en poseu unes quantes perquè és agradable trobar diferents sabors en una mateixa galleta. Amb aquests ingredients me n’han sortit unes 26 amb un motlle de 5’5 cm de diàmetre.
Aquí van les meves croquetes per a la Recepta del 15. Sempre que en faig són de pollastre, aprofitant la carn amb la que faig el brou. Per a aquesta ocasió volia fer alguna cosa diferent, així que vaig estar practicant fins que se m’ocorreren aquestes. Esper que vos agradin, és una recepta molt senzilla, només duen la feina habitual de totes les croquetes casolanes.
Amb aquestes quantitats només me n’han sortit 17 (les carxofes eren petites)
Ingredients:
5 carxofes
1 ceba mitjana
2 alls petits
1 fulla de llorer
foie
250-300 ml llet
1 cullerada de farina
llimona
sal, prebre bo, nou moscada
1 ou
galleta picada
Començarem posant una olla amb aigua al foc. Mentrestant anirem traient les fulles verdes de la carxofa i el capoll i deixarem el cor. Les untarem de llimona i les posarem a bullir durant 10 minuts amb mitja llimona per a què no tornin negres . Les deixarem refredar i les farem a trossets petits amb el ganivet.
Mentrestant capolarem la ceba i els alls amb la picadora fins que tenguem una pasta fina. En una paella antiadherent encalentirem un raig d’oli generós i hi sofregirem la pasta de ceba amb el llorer i ho anirem remenant fins que canviï de color. Afegirem les carxofes picades i ho tendrem una mica al foc fins que ho tenguem ben incorporat. Tallarem el foie a trossets petits i al nostre gust, anirem posant-ne la pasta de croqueta fins que creguem que està bé. Salpebrarem. Afegirem la farina tamisada i ho anirem remenant per a què no s’aferri durant uns minuts. Mentrestant encalentirem la llet i quan la farina ja estigui una mica feta hi anam posant la llet a poc a poc i remenant cada vegada per ajudar a incorporar-la. Espolvorejarem amb una mica de nou moscada i rectificarem de sal. Quan tenguem la massa lligada (heu d’anar alerta que no vos surti massa espessa ni massa clara) deixarem que refredi i la deixarem a la gelera fins l’endemà.
Al dia següent farem bolletes amb l’ajuda d’una cullera i les passarem per l’ou batut i després per la galleta picada. Quan estiguin passades per la galleta ens ajudarem de les mans per fer la forma. Una vegada acabades es poden congelar o fregir al moment. És cert que duen feina però sempre va bé tenir-ne de guardades per quan no saps què has de fer o com a aperitiu per un dia que hi ha convidats.
Vos recoman arrebossar-les amb galleta picada en lloc de pa. Queden més cruixents i gustoses.
TAULAPOSADA ja ha rebut més de 1000 visites!!! Tot i que és anecdòtic em fa molt contenta veure-ho i m’anima a seguir amb el blog. Per tot això: moltes gràcies pel vostre suport i bon profit!
De cop i volta ha arribat el fred, pareixia que no tendríem hivern però ja és aquí. I amb aquestes temperatures ve molt de gust prendre plats calents. Les sopes i les cremes són molt adients per menjar ara i són tan fàcils de fer que amb mitja hora pots tenir un primer plat saludable i senzill. Avui he fet aquesta crema aprofitant que tenia carabassa i l’he acompanyada amb xitaques. M’ha agradat la combinació, els bolets li donen un toc melós i contrasten bé amb la dolçor dels vegetals.
Ingredients:
350 gr de carabassa pelada
2 pastanagues
1 ceba
100 ml llet evaporada o de llet
200 gr xitaques
500 ml aigua
12 avellanes mig picades
sal, pebre bo
Posam l’aigua al foc. Tallam les verdures a daus i les afegim a l’aigua quan bulli. Deixam que cogui a foc mig durant 15-20 minuts. Treim una mica d’aigua de l’olla i passam les verdures pel túrmix. Afegim la llet evaporada, la sal i el pebre bo, tornam a passar pel túrmix i ho duim a ebullició. Ho corregim de sal.
En una paella encalentim un raig petit d’oli i saltejam els xitaques laminats. Salpebram.
Abocam la sopa de carabassa en un plat o un bol. Hi afegim els bolets i una cullerada d’avellanes picades.
Si no teniu llet evaporada hi podeu posar llet normal. Jo quasi sempre faig servir llet semi desnatada. També es pot fer servir qualsevol tipus de bolet, xampinyons mateix que sempre es troben arreu. No tenc per costum sofregir les verdures quan faig cremes, trob que són més lleugeres així i que no és necessari. Amb aquestes quantitats n’hi ha prou per a 2-3 persones. Esper que sigui del vostre gust!
Amb aquesta recepta particip per primera vegada a Memòries d’una cuinera. Amb molta literatura i bon humor cada mes proposen un ingredient als blocaires, igual que com es fa a la Recepta del 15. Aquesta vegada la crida és per a somiatruites!… l’ou no és el meu fort, poques vegades em ve de gust menjar-ne i principalment aprofit per fer-los bullits. Però com que som somiatruites i m’agrada molt imaginar receptes, aquí va la meva aportació. He aprofitat per fer us dels ingredients de la meva terra i de casa meva, més concretament, on feim la millor sobrassada de Mallorca!!! de totes maneres és una truita fàcil i bàsica.
La veritat és que estic contenta amb el resultat i vos anim a provar-la. Amb els ingredients que indic en menjàrem tres persones però no surt una truita massa grossa. Jo no em vaig passar amb la sobrassada perquè volia que es sentís el gust de tot, per això no pos les quantitats. Ja em direu si vos ha agradat.
Ingredients:
4 ous
4 patates mitjanes
3 carxofes
sobrassada al gust
alls
oli, sal
Es pelen i tallen les patates a rodanxes molt fines i després en juliana. Posam oli en una paella i les fregim a foc lent amb els alls. Les treim i abocam sobre paper absorbent per treure l’excés de greix. Les salam. Feim el mateix amb els cors de les carxofes tallats a làmines, però a foc alt. Treim l’excés d’oli i reservam.
En la mateixa paella calenta sense oli, fregim la sobrassada tallada a trossos i l’anam desfent a mesura que es faci. Un cop cuita la posam sobre paper absorbent per a què no sigui tan carregada la truita. Ja veureu que treu bastant de greix.
Batem lleugerament els ous i els salam. Aconsell anar en compte amb la sal perquè la sobrassada en sol dur (i més si és de compra).
Encalentim un raig petit d’oli en una paella. Hi posam la meitat de les patates, les carxofes, la sobrassada i la resta de patates. Abocam l’ou ben escampat i amb una espàtula de fusta ajudam a que penetri bé entre la verdura. Giram la truita i feim el mateix per l’altra costat. A mi m’agrada que la truita quedi melosa i tirant a poc feta sense que sigui crua i per això la gir tres vegades i la faig a foc lent.
Dia 14 de gener em varen fer una entrevista a a la web Incaavui. Em va fer molta il·lusió i els ho vull agrair des d’aquí. Deix l’enllaç per si a algú li interessa i també per a què conegueu la pàgina.
Ara que han acabat les festes de Nadal ve de gust menjar sa i lleuger però com que feia temps que tenia aquesta recepta a punt per publicar, aquí la teniu. Esper poder-ne introduir d’altres més baixes en calories ben aviat!
Aquestes galletes les vaig aprendre a fer en un curs monogràfic de reposteria impartit per na Sharon Vaknin. Podeu consultar la seva pàgina punxant aquí, fa coses boníssimes i ella és encantadora. Les seves eren amb poma i confitura de gingebre. Les variants del farcit són immenses i com que tenia plàtans a casa els vaig aprofitar per cuinar les galletes d’aquesta manera.
Ingredients per a la massa:
250 gr farina
1/2 cullerada llevadura en pols
50 gr sucre glass
125 gr mantega freda a daus
80 gr llet
Ingredients per al farcit:
3-4 plàtans
50 gr mantega
75 gr sucre morè
llimona
1 grapada de nous pelades trossejades
Feim la massa en un bol mesclant la mantega amb el sucre, la farina i la llevadura fins que ens quedin unes miques fines. Afegim la llet i remenam fins a obtenir una massa homogènia. No l’hem de pastar. Feim una bolla, l’embolicam amb paper film i la posam a la gelera una hora com a mínim.
Per al farcit tallam els plàtan a daus i el ruixam amb unes gotes de llimona per evitar que torni negre. En una paella fonem la mantega, afegim el sucre i quasi bé després el plàtan. A foc mig caramel·litzam la fruita fins que vegem que és cuita. Ens ha de quedar espessa per a què tengui consistència. Ho reservam i refredam.
Encalentim el forn a 170ºC. Treim la pasta de la gelera i la dividim en 4 porcions. Feim una bolla amb cada una i l’estiram sobre un paper de forn donant-li forma de rectangle. L’aprimam bé per a què ens quedi ben fina. Hi abocam una part del farcit de plàtan i l’escampam pel damunt deixant els extrems sense farcit. No ens hem de passar amb la quantitat si volem que ens sigui fàcil embolicar la pasta. Posam les nous per sobre una mica escampades. Amb l’ajuda del paper embolicam la massa per un extrem, com si féssim un braç de gitano. Quan tenguem el tub fet el posam en una palangana de forn amb el mateix paper vegetal i hi feim talls al damunt cada dos centímetres (per facilitar tallar les galletes una vegada tretes del forn). Feim el mateix amb cada porció de pasta. Ho enfornam durant 20-25 minuts o fins que vegem que la pasta esà ben daurada. Les treim del forn i quan hagin començat a refredar les podrem tallar. Es poden decorar amb sucre glass i acompanyar amb una crema lleugera.
Si en lloc de galletes volem fer postres individuals, es poden fer tubs més petits, un per persona. Aquestes galletes admeten tants farcits com volgueu. Teniu en compte, però, de refredar-lo abans de posar-lo damunt la pasta per no rompre’n la consistència.
taulaposada 