Aquest plat és fruit de la improvització i la casualitat més absoluta. Una conjunció de factors i productes a la gelera de casa i una mica d’idea, han fet que aquesta recepta es mereixés una entrada al blog. És molt lleugera i senzilla, ideal per a l’operació biquini de cada estiu.
Continua la lectura de “Llom de lluç amb crema lleugera d’espàrrecs i gambetes”
Ara que estam a un pas del cap de setmana ens permetrem un dolç. Des de fa un temps he anat provant diverses versions d’aquestes tartaletes i avui m’he decidit a publicar les darreres que he fet. Ara que les fraules estan en un bon moment és una llàstima no aprofitar-les. També he fet confitura i aviat la podreu veure per aquí.
El títol d’aquesta recepta s’assembla més a un joc de vocalització que no a una altra cosa. Però el cert és que és una delícia que tant serveix d’entrant com de plat únic. Tot i que segueix unes quantes pautes és molt bona de fer.
Amb aquesta recepta particip en el concurs del 1r aniversari del blog Terecetario, on la única cosa que es demanava és que aparegués alguna lletra “T”. Condició que en aquest cas es compleix i molt i ja que és així aprofit l’avinentesa del concurs!
Continua la lectura de “Tarta tatin de patató, tomàtiga i formatge de cabra”
Reconec que la primera vegada que vaig veure hamburgueses de peix vaig arrufar el nas. A mi el peix m’encanta, m’agrada moltíssim més que la carn però com més senzill es cuina i com menys es manipula millor. Vaig vèncer reticències i em vaig animar a fer-ne i la veritat és que m’han agradat molt. Les vaig acompanyar amb una crema que em va sortir en un moment, aprofitant unes albergínies torrades. Continua la lectura de “Hamburgueses de lluç amb crema d’albergínia i romaní”
Què fas un diumenge d’excursió frustrat per la pluja? ja estava a punt de sortir amb la motxilla a l’esquena quan una brusca intensa va abocar totes les meves expectatives al fracàs. I com que la negror que venia de les muntanyes no augurava una pluja passatgera vaig pensar que estaria bé passar el temps fent alguna cosa bona.
Fa uns quants anys em regalaren un llibre de cuina sobre herbes aromàtiques i una de les receptes que més em va cridar l’atenció eren aquestes galletes. No tenia els ingredients exactes però vaig fer les variacions oportunes amb el que tenia a casa. I bé, la pluja porta moltes coses bones i una d’elles va ser aquesta. Avís que són un vici i que si a més, les acompanyau d’un bon formatge, estau perduts… tenen un gustet especial que enganxa!!!
Ingredients (24 unitats aproximadament)
1 i 1/2 tassa de farina integral
1/2 tassa de farina de civada
1 tassa de flocs de civada
2 cullerades de sucre glas
2 culleretes de llevat en pols tipus canari
2 cullerades de romaní o farigola
1 cullerada de sàlvia trossejada
120 gr mantega a daus
5 cullerades de llet sencera o semi desnatada
3 cullerades de mostassa de Dijon
1 cullereta de sal
pebre bo mòlt al gust
sèsam
Encalentim el forn a 200ºC. En un bol mesclam la farina tamisada amb els flocs de civada, el sucre, el llevat, les herbes, la sal i el pebre bo. Afegim la mantega i mesclam bé amb les mans fins que ens quedi com a miques fines.
En un bol a part mesclam la llet amb la mostassa i ho dissolem amb unes varetes manuals. Ho abocam sobre la farina i pastam fins que tenguem una massa blana que no s’aferri a les mans. Corregim amb una mica de farina o amb una mica de llet per a obtenir la consistència correcta.
Estenem la pasta sobre una superfície neta i lleugerament enfarinada fins que tenguem una capa fina. Amb un talla pastes farem la forma de les galletes i les posarem en una safata coberta amb paper de forn, a una certa distància una de l’altra. Aprofitarem els retalls tornant a pastar la massa fins que l’acabem. Punxam les galletes amb una forqueta i hi espolvorejam el sèsam per damunt (millor si el pitjam una miqueta amb el dit perquè sinó no s’adhereixen)
Enfornam les galletes uns 12 minuts o fins que vegem que estan daurades. Les traurem i deixarem refredar sobre una reixa. Quan siguin ben fredes les podem guardar en un recipient hermètic.
font: Cocinar con hierbas, edimat libros
Vaig veure aquestes galletes amb flors d’espígol aquí i vaig pensar que era un bon moment per fer-les amb flors de romaní, ara que estan esplendorosos i amb aquest color lila tan atraient. Si no teniu romaní a casa segur que per fora vila o per la muntanya en trobareu. Les galletes són molt fines i les floretes deixen anar un gust suau i aromàtic que les fa especials. Si teniu espígol no el desaprofiteu i provau-les-hi també. A més, no duen ou i son una bona opció per a la gent que n’és al·lèrgica. Continua la lectura de “Galetes de mantega amb flors de romaní”
Aquest cap de setmana public com faig el cevitxe, un plat realment sa i fresc, ara que la calor es deixa sentir. Aquesta recepta prové dels països llatinoamericans del litoral de l’Oceà Pacífic i es fa a base de marinar carn, peix o marisc en el suc d’un cítric. Si qualque dia vos despertau amb el cervell entelat després d’una nit de marxa, aquesta és la medicina ideal per carregar les piles.
Aquí l’he fet amb lluç però el podeu fer del que volgueu. Provau-lo amb salmó o amb gambes. De qualsevol manera, és un plat tan senzill que en un moment el tens a punt. Pensau a congelar el peix per evitar l’anisakis, no val la pena arriscar-se.
L’entrada d’avui l’escric amb emoció perquè és una herència familiar que guard amb molta estima i que em va donar la meva padrina jove. Amb moltes més ganes que no pas realisme, havíem quedat que em dictaria totes les seves receptes, perquè les sabia de cap, i jo les transcriuria amb l’ordinador i després, potser, miraríem d’editar-les. Un projecte que ara, malauradament ja no serà possible i que va quedar reduït a 4 plats que estoig com si fossin una joia.
He vist diferents maneres de fer la granada però he seguit les passes que ella em va donar però amb alguns canvis en la manera de cuinar-la o intuint que havia de fer una cosa o l’altra.
Quan vaig veure “Criades i senyores” em varen venir ganes de fer una tarta semblant, però sense seguir la recepta de la pel·lícula, no cregueu! la primera vegada que la vaig cuinar no em va agradar la base que indicava el meu libre, era com un cartró. Així és que l’he substituïda per la massa sablé que tenc per costum fer, afegint-hi el cacau. No és una tarta difícil tot i que no és de les que et treuen del parany en 5 minuts. Ara, el resultat val la pena. Absteniu-vos aquells i aquelles que poseu esment en l’operació bikini!
Qui m’hauria hagut de dir que faria una entrada amb llenties? i és que els llegums i jo estam barallats a mort. Només els cigrons entren dins la meva cuina i poques vegades, tal i com vàreu poder veure amb la recepta de l’hummus. El que no ha pogut fer ma mare amb anys d’insistència ho ha aconseguit la Recepta del 15. Quan vaig veure el repte del mes em va pegar l’ànima als peus i vaig pensar que no hi participaria. Però com que em sabia greu ser tan obstinada vaig recapacitar.
Alguna vegada havia menjat un pa hindú fet amb farina de llenties i cercant-lo vaig trobar aquest. La veritat és que m’ha encantat. No serà la darrera vegada que en faci. Surt un pa baixet, amb un lleuger gustet dolcet i molt melós. Si llegiu la recepta veureu que és molt fàcil de fer. Estic contenta d’haver vençut les meves reticències… ja puc cuinar llenties de qualque manera!
taulaposada 