L’entrada d’avui és la meva aportació al Concurs de receptes Mossegades. Una iniciativa que comença aquest mes de febrer i a la qual em feia moltes ganes participar. Ara, com sempre, he anat ben justa de temps! la proposta de febrer era una barqueta o una tapa. He pensat aquestes torrades que són molt senzilles de fer i amb ingredients que fàcilment podem tenir a casa.
Continua la lectura de “Rotllet de cuixot salat, poma caramel·litzada i formatge blau.”
Els kahks són uns pans àrabs en forma d’anell. Tot i ser considerats com a pa trob que es troben a mig camí entre aquest i les galletes. Pels seus ingredients bàsics podríem dir que són un germà de les galletes d’oli, molt conegudes a Mallorca i de les quals en podreu trobar una versió que vaig fer punxant aquí.
Aquestes pastes aromàtiques i gustoses, resulten perfectes per prendre en l’aperitiu o per acompanyar uns entrants. M’he basat en el llibre de na Linda Collister “Pan, de la chapata al pan de centeno”, un clàssic de la biblioteca panarra que fa un recorregut bastant interessant dels pans d’arreu del món. Continua la lectura de “Kahks”
Una de les meves fruites preferides és la taronja. Supòs que és una qüestió sentimental perquè a casa sempre n’hem tengut. El meu padrí matern tenia un tarongerar preciós i n’estava molt orgullós. Es sabia totes les varietats de taronges i a nosaltres ens divertia que ens les recitàs: navel, navelate, valencialate, guashintona, de la guixa, sanguines, mandarines, clementines… i n’hi havia moltes més que ara no em vénen al cap. Record que les venien a petita escala, a amics o a coneguts i en algunes ocasions vaig acompanyar a la padrina a pesar les bosses amb la romana per deixar-les preparades per quan venguessin a cercar-les. Continua la lectura de “Confitura de taronja i gingebre”
Ja hi comença a haver fraules al mercat. Tot i que encara no són massa madures ni estan en el seu punt àlgid fan tant de goig que són tota una temptació. L’altre dia, passant per una parada de verdures, podia sentir fàcilment l’olor d’aquestes petites fruites, em deien -menja’ns! i no em vaig poder resistir. He fet el blondie en unes quantes ocasions. Per a qui no ho conegui li diré que és així com s’anomena al brownie de xocolata blanca. Em venia de gust fer-lo diferent… així que les fraules em vengueren ben a tir per canviar la recepta. Continua la lectura de “Pastissets blondie amb fraules”
Els cocarrois són una de les meves debilitats. M’agraden de tota manera però sobretot que la pasta sigui prima i cruixent, amb molta verdura i amb un punt de coent. No cal dir que els que fa ma mare són els millors del món. El dia que en feim a casa és com un aconteixement però no sol ser sovint.
Aquests d’avui són els primers que he fet jo sola i ja que em desmarcava de les faldes maternes he canviat també el farcit. A Mallorca els més populars són de col, de verdura i segons a on, solen fer-se amb patata i ceba. De moniato no els he vist mai enlloc però per canviar em va passar pel cap fer-los així. He tengut convidats de bon paladar a casa que m’han donat la seva opinió i a tots els han agradat molt, esper que no ho hagin dit només per quedar bé. De totes formes n’he quedat encantada i per això vos faig arribar la recepta. Continua la lectura de “Cocarrois de moniato i sobrassada”
Què fas quan has dedicat tot el matí a fer dissabte i sobretot, a netejar la cuina a fons? un dia d’aquests que no saps de què li has de pegar perquè no hi ha quasi res a la gelera i ja és tard per sortir a comprar. Tanta sort que l’arròs, els ous i la pasta són el recurs ideal per a moments així. Amb les poques verdures que rondaven per casa n’hi havia prou per fer un dinaret la mar de bo, perquè la veritat és que trob que ha resultat una bona combinació, tot plegat. Els ous poché, a més, són tan fàcils de fer utilitzant un paper film que val la pena provar de fer-los. Continua la lectura de “Arròs amb espinacs saltejats i ou poché”
Amb aquestes galetes particip per primera vegada en els reptes “Las recetas de tía Alía“, el blog de na Carme en el qual es proposen dos plats cada mes, un de dolç i un altre salat que ha extret de l’antiga llibreta de receptes de la seva tia. Aquest vegada m’he decantat pel dolç tot i que el plat salat era ben temptador, unes costelletes amb beixamel arrebossades que feien molt bona pinta.
Per fer les galletes segons la recepta me n’he vist amb feines. La primera vegada varen anar a parar quasi totes al fems. Quan les vaig treure del forn eren passables, a l’endemà pareixien de goma! finalment les he fet així, pujant la quantitat de mantega i no posant-hi llet. Per fer-les un poc cruixents hi he posat ametlles, m’ha agradat sentir el toc cruixent del fruit sec dins la galleta. Si no heu provat mai la farina de blat de les índies (o blat de moro) us la recoman. Té una textura totalment diferent, com més serredinosa. I molt suau quan la treballes perquè és molt fina al tacte. Tota la galleta en sí és molt agradable al paladar així que us recoman que les proveu de fer. Continua la lectura de “Galetes de blat de les índies amb ametlles i albercocs”
Si algú consulta l’índex de receptes de taulaposada comprovarà que les postres de cullera no són el meu fort i que no hi he parat massa esment en l’any i poc que funciona el blog. Som un poc anàrquica i com que no seguesc una planificació per a què hi hagi varietat, em passen aquestes coses. Tanta sort que els reptes dels blogs on particip esmenen aquests buits. Continua la lectura de “Natilles de sàlvia lleugeres (sense sucre) amb neules de xocolata”
Per a qui no els conegui, els portobellos són uns bolets de la mateixa família dels xampinyons, de textura més ferma i de capell marronós amb un sabor lleugerament més fort. Des de fa un temps és fàcil trobar-ne al mercat i, a diferència d’altres bolets, a un preu raonablement assequible. Tenia ganes de fer algun plat amb portobellos i m’anaven molt bé per combinar textures i sabors amb la sípia i l’hummus. Continua la lectura de “Timbal de sípia, hummus i portobellos”
Whole kitchen en la seva Proposta Salada per al mes de gener ens convida a preparar un clàssic de la cuina xinesa: Porc Agredolç.
Amb les darreres publicacions sembla que m’ha pegat la fal·lera oriental però és pura coincidència. Les propostes de Whole kitchen tornen a les webs després d’un mes de vacances i ha tocat aquest plat. Si he de dir la veritat, no crec que m’hagués passat pel cap fer-lo mai i he estat ben a punt de no participar perquè no em feia massa el pes. Com veis no he estat difícil de convèncer. El sabor no recorda al que et donen als restaurants xinesos però a casa ha tengut molt bona acceptació, així que no em puc queixar. Esper que vos agradi. Continua la lectura de “Porc agredolç amb cebetes”
taulaposada 