La flonyarda o flognarde, en occità flaunharda o flonharda, és un pastís de fruita, típicament de pomes pertanyent a la cuina occitana i més concretament de la cuina llemosina. Aquest pastís de flan és una recepta ideal per aprofitar la fruita de temporada. Si es fa amb cireres es sol anomenar clafoutis, una recepta que podreu trobar aquests dies en molts blogs gastronòmics. En qualsevol cas és una d’aquestes postres que es fa en un moment, sense haver de menester massa temps ni ingredients poc habituals. Continua la lectura de “Flonyarda d’albercocs”
Autor: taulaposada
Gaspatxo verd
Què bo el gaspatxo, m’encanta fer-ne de diferents maneres i versions. Trob que és un entrant tan refrescant i saludable… i ara hi ha milions de receptes per internet. A casa meva no se’n va fer mai de gaspatxo. En aquestes coses ma mare és molt tradicional i li costa incorporar receptes que no són pròpiament de l’illa. Per a ella el gaspatxo és com si hagués de passar el trempó pel túrmix i se l’hagués de beure. Sé que pot sonar estrany que escrigui això però per a un mallorquí és com si li diguessin que s’ha de beure una ensalada. Continua la lectura de “Gaspatxo verd”
Ensalada de llamàntol amb hummus de pastanaga i cruixent d’alga nori
Aquesta ensalada que pot semblar pomposa és ideal per quedar bé a un preu relativament assequible. Els llamàntols provinents d’Amèrica es solen vendre entre 6-9€ la peça, depenent del tamany de cada un. Jo preferesc els llamàntols de la costa gallega per ser més grossos i gustosos però són també molt més cars.
A la recepta d’avui us enseny com el solem cuinar nosaltres. Es fa molt ràpidament i no embruta la cuina. Només hi ha un inconvenient i és que s’ha de partir pel mig a casa. Si el comprau fresc és possible que sigui viu quan hagueu de realitzar l’operació. Una vegada obert l’animal encara batega uns minuts i és un patiment que et treu les ganes de menjar-te’l, la veritat. Per altra banda, si demanau a la peixateria que ho facin ells, correu el risc de perdre tot el moll de la part del cap, que és, per a mi, la part més gustosa del llamàntol. Continua la lectura de “Ensalada de llamàntol amb hummus de pastanaga i cruixent d’alga nori”
Pastissets de poma amb crema anglesa
A la fi torn amb unes postres. Les darreres receptes que havia fet pensant en el blog no havien tengut el resultat que jo esperava, sobretot per les fotografies. O les havia fet amb la tablet i no m’agradava la llum, en una altra vaig estar tant de temps que el gelat es fonia, o no m’acabà d’agradar com quedà la decoració d’un pastís… res, reconec que de cada vegada torn més exigent. Com que la meva primera premisa és que m’ha de satisfer primerament a mi, així anam. Continua la lectura de “Pastissets de poma amb crema anglesa”
Patató a la brava i musclos al vapor, el plaer de fer el vermut a la terrassa.
Quina calor que feia el dissabte passat!!! havíem quedat a Palma a passar el cap de setmana i decidírem encetar la temporada fent l’aperitiu-dinar a la terrassa. Entre el para-sol i l’airet que circulava vàrem gaudir realment del migdia, cosa que no podem fer a l’estiu de ple. He de dir que som uns privilegiats perquè tenim una terrassa amb unes vistes precioses a la catedral. I quan ens giram, són l’església de st Francesc i el pinacle de sta Eulàlia el que ens deixa bocabadats. Són el nostre triangle visual, llàstima que l’església de Montission quedi oculta rera les teulades perquè ja seria la culminació de les grans vistes del barri. Continua la lectura de “Patató a la brava i musclos al vapor, el plaer de fer el vermut a la terrassa.”
Licor d’herbes casolanes
Aquest licor fet a base d’herbes aromàtiques i medicinals, molt consumit i popular a la nostra terra, és una de les millors opcions per acabar d’arrodonir un bon àpat. Amb gel a l’estiu o sense en els mesos més freds, recomforta el cos i l’esperit sempre que es prengui amb moderació. Nosaltres vàrem seguir la recepta del tio Biel, que va treballar molts d’anys a la destil·leria 2 Perellons i que la va publicar després al seu llibre Aplec d’usos de cuina al Pla de Mallorca. Continua la lectura de “Licor d’herbes casolanes”
Ensalada de tomàtiga i nectarina amb mozzarella de búfala i oli d’alfabeguera
La combinació dels sabor àcids, dolços i cremosos d’aquesta ensalada fa que sigui, en conjunt, un plat ideal per començar un àpat. No pot ser més senzilla i ràpida, ni més adequada per a l’estiu que ja s’acosta. La meva recomanació és que trieu productes de qualitat: mozzarella de búfala, tomàtigues cor de bou i unes bones nectarines. Segur que ho agraireu i molt en el resultat final. Les quantitats que aquí pos estan pensades per a 2-3 persones com a entrant. Continua la lectura de “Ensalada de tomàtiga i nectarina amb mozzarella de búfala i oli d’alfabeguera”
Taboulé d’ordi
La recepta d’avui no té cap secret, és senzilla de fer i la podem enriquir amb les verdures que tenguem a casa. El que em sembla important és que s’aromatitzi amb herbes i llimona per donar-li un toc de frescor. Aquí, només l’us de l’ordi fa que sigui una mica diferent als tabulés que podeu trobar freqüentment. El tabulé es sol cuinar amb búlgur o amb cuscús però em va fer gràcia substituir-los per un cereal de gra sencer com el que tenim aquí.
L’ordi fou un dels primers conreus que es domesticaren a l’Orient Pròxim i ha tengut un paper important en la història, no només com a font d’alimentació sinó també en la elaboració de la cervesa o com a moneda de canvi . En l’actualitat el seu ús s’estén a la producció de malta, l’alimentació animal i el consum humà. Continua la lectura de “Taboulé d’ordi”
Pastissets d’albergínia i brossat amb pesto de fonoll
Vaig començar a fer aquests pastissets quan feia feina al Siset. Algun dia els acompanyava amb salsa de tomàtiga i altres amb qualsevol pesto. Ambdues salses crec que hi diuen bé. Ja veureu que són molt fàcils i es poden menjar freds o calents. Per comoditat i perquè m’agrada com queda, els faig de forma individual, fent servir un motllo de magdalenes, però també es pot fer un únic pastís amb un motllo de púding seguint la mateixa elaboració. Continua la lectura de “Pastissets d’albergínia i brossat amb pesto de fonoll”
Coca dolça de xeixa amb tomàtiga
Fullejant el receptari de Rebosteria de les Illes Balears de na Caty Juan de Corral, vaig veure una coca dolça de tomàtigues que em va cridar molt l’atenció. En lloc de seguir-la de pe a pa, la vaig adaptar endolcint la massa que solc fer sempre i emprar tomàtigues de ramallet, de carn dura i àcida que contrasten a la perfecció amb la coca. L’he fet en dues ocasions, la segona vegada vaig substituir el sucre per xarop d’atzavara i ho trob una bona solució si anau alerta amb el sucre.
Tot i ser dolça és un entrant fantàstic que sorprendrà als vostres convidats. Us la recoman de veres! Continua la lectura de “Coca dolça de xeixa amb tomàtiga”
taulaposada 