General · pasta i arròs · Receptes salades

Raviolis d’Afuega’l pitu vermell amb salsa de carabassa

Whole kitchen en la seva Proposta Salada per al mes de setembre ens convida a preparar un clàssic italià “Pasta Farcida”.

L’estiu s’acaba i tot torna, també les propostes mensuals de Whole Kitchen. Com veis en l’enunciat, aquesta vegada tocava pasta farcida i m’he animat a fer uns raviolis aprofitant una peça d’Afuega’l pitu que vàrem dur d’Astúries. Per a qui no el conegui és un formatge cremós i sec de llet de vaca molt comú en les terres asturianes. En aquest cas vàrem escollir-ne un amb pebre bord, per la qual cosa el gust s’accentua una mica, amb tocs fumats i lleugerament picant. Per contrastar aquests sabors he optar per fer una salsa de carabassa, més dolça i lleugera i que no disfressi el gust del formatge. Continua la lectura de “Raviolis d’Afuega’l pitu vermell amb salsa de carabassa”

entrants · Receptes salades · verdures

Raviolis vegetals farcits de verduretes

Verdures que amaguen verdures, petits farcellets que semblen bombonets vegetals, lleugers, recurrents, pràctics,… així són aquests raviolis de carabassó. És cert que hi ha plats molt més pràctics de fer però provau-los, veureu com vos satisfaran, n’estic segura. A més, podeu farcir-los del que tengueu a la gelera, no fa falta que vos compliqueu massa.

Si teniu una mandolina vos estalviareu feina. Si no en teniu procurau tallar el carabassó ben prim o es trencarà. Continua la lectura de “Raviolis vegetals farcits de verduretes”

postres · receptes dolces

Pastís de brossat amb gelatina de mel i caramels de nous

La proposta de Memòries d’una cuinera d’aquest mes anava sobre “mel i mató”, fàcil, no? massa fàcil per no poder-se complicar una mica. A Mallorca no solem menjar brossat (mató) amb mel i no és com a Catalunya on és habitual que formi part de les postres.

La meva versió és molt fàcil de fer, només que és millor que es faci d’un dia per un altre per a què qualli bé. Si canviau el brossat per formatge cremós tendreu una tarta philadelphia de tota la vida. He baratat la nata per llet evaporada per alleugerir una mica el pastís. La veritat és que estic contenta amb el resultat, la mescla de les textures és interessant i les nous semblen papallones atrapades en ambre, les pobres! Continua la lectura de “Pastís de brossat amb gelatina de mel i caramels de nous”

entrants

Tartaletes amb verdures confitades i formatge cottage

M’agrada fer tartaletes perquè tenen moltes possibilitats: tipus quitxe, com una simple panera-recipient farcides del que més ens agradi, calentes, fredes, dolces o salades… i en general solen quedar boniques i amb una presentació agradable. Les d’avui semblen enrevessades i no ho són gens, es fan en un moment. Per mi han estat un experiment però n’he quedat contenta.

El formatge cottage és un formatge semi-desnatat, cremós i granulat, semblant al brossat però més suau de gust i no tan dens, molt agradable al paladar. El trobareu en molts supermercats. Una coneguda cadena valenciana en té i a molt bon preu.

Amb les quantitats esmentades en surten tres en motllos desmuntables de 12 cm de diàmetre. Continua la lectura de “Tartaletes amb verdures confitades i formatge cottage”

pasta i arròs

Raviolis de pasta feta a casa amb verdures i pesto

Per fi he agafat el punt a la màquina de pasta que em vaig comprar a principis d’any. La qüestió és que no tenc per costum menjar-ne sovint i he practicat molt poc. Darrerament, però, li he agafat el gust i trob que hi ha una diferència abismal amb la de compra, no té res a veure. Tant la textura com el sabor canvien molt i la notes més lleugera.

Continua la lectura de “Raviolis de pasta feta a casa amb verdures i pesto”

entrants · General

Rotllets d’albergínia amb formatge feta

En altres receptes ja he declarat el meu amor per l’albergínia. M’encanten i sempre n’hi sol haver a la gelera de casa. La única cosa que no m’acaba de fer és que absorbeix molt d’oli i pot resultar feixuga. Per a evitar-ho el millor és submergir-la un temps en aigua i, una vegada cuinada, posar-la sobre paper absorbent. Vos recoman aquest plat com a entrant, amb la vinegreta resultant no podreu evitar fer mulles amb el pa.

Continua la lectura de “Rotllets d’albergínia amb formatge feta”

General · pastes salades

Coca de blat de les índies amb grells i parmesà

La coca més popular de Mallorca és la de verdures, amb trampó o amb pebres torrats. Quasi bé no hi ha celebració o festa on no n’hi hagi a la taula i no hi ha cap forn que no en  venguin. La meva coca preferida és la de pebres torrats que fa ma mare. És escandalosament bona, no massa gruixada de pasta  però amb cos i ben generosa de pebres. En vull fer qualque dia i publicar-la al blog. La coca d’avui no és gens nostrada però em va cridar l’atenció quan la vaig veure. Fa poc vaig tenir ocasió de poder-la cuinar i com que les persones que en menjaren em demanaren la recepta, aquí la teniu. És ben fàcil i va molt bé com a entrant o per a un bufet.

Continua la lectura de “Coca de blat de les índies amb grells i parmesà”

entrants · General · pastes salades

Tarta tatin de patató, tomàtiga i formatge de cabra

El títol d’aquesta recepta s’assembla més a un joc de vocalització que no a una altra cosa. Però el cert és que és una delícia que tant serveix d’entrant com de plat únic. Tot i que segueix unes quantes pautes és molt bona de fer.

Amb aquesta recepta particip en el concurs del 1r aniversari del blog Terecetario, on la única cosa que es demanava és que aparegués alguna lletra “T”. Condició que en aquest cas es compleix i molt i ja que és així aprofit l’avinentesa del concurs!

Continua la lectura de “Tarta tatin de patató, tomàtiga i formatge de cabra”

General · pasta i arròs

Macarrons gegants farcits

Aquesta és la primera recepta de pasta de taulaposada. No acostum a menjar-ne sovint i sempre sol ser al pesto. Fa poc que tenc una màquina per fer-ne de casolana i estic amb les primeres proves. Vull publicar els resultats perquè hi ha molta diferència amb la que es pot trobar al mercat. Quan estigui totalment satisfeta amb algun plat el podreu veure per aquí.

Continua la lectura de “Macarrons gegants farcits”

postres

Pastís de formatge bicolor

Fa uns anys vaig trobar un llibre de cuina vegetariana que m’agradava molt. Una de les receptes que més em cridava l’atenció era la d’una tarta de formatge molt semblant a aquesta. Com que el llibre era car i llavors no me’l podia permetre, no el vaig comprar. Així és que vaig anar a la llibreria diverses vegades per fullejar-lo. Vaig memoritzar la recepta de la tarta, la vaig fer uns quants cops i no la vaig apuntar en lloc. Ara no tenc ni la recepta ni el llibre i he fet la meva pròpia versió fent diverses proves. Finalment em qued amb aquesta que trobareu aquí. Esper trobar el llibre qualque dia. Hi havia unes fotos espectaculars i tot feia molta mengera.

Ingredients per a un motlle de 22 cm de diàmetre:
per a la base
250 gr de galletes tipus digestive
125 gr mantega
per a la crema:
400 gr de formatge cremós tipus Philadelphia
200 ml crema de llet 35% M.G.
130 gr de sucre
4 ous
150 gr de xocolata de cobertura

Escalfam el forn a 180 ºC. Trituram les galletes fins que quedin ben fines i les mesclam bé amb la mantega fosa. Escampam la massa en un motlle desmuntable i ho posam al forn durant 10 minuts.

Mentre la base refreda farem la crema mesclant el sucre amb el formatge. Ho batem bé amb el túrmix o amb les varetes. Afegim la nata i seguim batent. Incorporam els ous un a un i ho lligam bé.

Fonem la xocolata trossejada al microones i quan estigui ben fosa hi abocam una quarta part de la crema de formatge. Ho mesclam bé.

Quan la base sigui freda hi posam la crema de formatge i seguidament la crema amb xocolata. Amb una forqueta o amb l’espàtula anirem fent ones dins el líquid per tal que es vagin unint les dues cremes.

Posam al forn durant 40 minuts aproximadament. Serà cuita quan hi claveu un ganivet o un escuradents i surti net.

Vos aconsell cobrir el motlle amb paper d’alumini perquè degota bastant i és desagradable l’olor del greix cremant-se dins el forn. Per a la base vaig emprar galletes tipus digestive amb xocolata. Record que la recepta del llibre anava coberta amb nous caramel·litzades, cosa que jo no vaig fer però que vos deix com a idea. Altres vegades les hi he fet i hi diuen molt bé.